Aquarel·listes, dibuixants, fotògrafs, gravadors, escultors. Les tècniques artístiques són múltiples. I les mirades a l’art, calidoscòpiques.
Així es dedueix de l’Exposició Col·lectiva 2025, que es pot veure fins a l’1 de maig. I que malgrat les festes de Setmana Santa, precisament es pot visitar entre Dijous Sant i Diumenge de Resurrecció (de 18 a 20 hores).
Josep Guindo
Una de les escasses fotografies que trobem és la que presenta Josep Guindo, representant una gheisa que retratar al Japó. “Era l’any 2011 i hi havia anat per un congrés de cardiologia. Una tarda, caminant pel barri de Gion, a Kyoto, me la vaig trobar”, explica. Una imatge tradicional, tot coincidint amb motiu de la festivitat del Gion Matsuri.
Que la imatge sigui feta l’any 2011 s’explica per l’ampla quantitat de material que Guindo retrata. “Llavors, m’agrada anar revisant les imatges, un temps després”, afegeix.
Genny Murià
L’escultora presenta “Triple expansió”, sobre les diferents maneres d’expandir-se de l’univers. “Volia reflectir aquestes onades i la manera en la que s’emeten, en la qual un cos s’emet cap a un altre”, explica Murià des de Terol, on actualment es troba uns dies treballant a un taller en l’àmbit rural propens a l’alabastre.
Aquest material és, precisament, del que ha configurat la seva peça per a la col·lectiva. “M’agrada molt l’alabastre, perquè és un material molt pur, molt xulo”, diu. “A més, hi té unes transparències que li porten aquesta llum”, afegeix. La seva peça, sense dubte, té una sòlida presència dins la sala. I és que de vegades, en treballar i polir l’alabastre, saps que l’escultura està allà dins, però queda una peça més reduïda.
Ricardo Alavedra
Alavedra presenta una “objecte trobat”, emmarcat en el corrent artístic del dadaisme. “Ho faig sense pretensions”, matisa, “però tot agafant la idea de la casualitat i fent servir el llenguatge del concepte”.
De fet, l’obra té un quadernet consultable (el qual és part de l’acció artística). Allà s’hi explica: “Objecte trobat 17-18. Una tarda de principis de febrer a l’oficina de secretaria de l’entitat, a la pila de reciclatge de paper es troben deu impressions A4 amb els guarismes 17 i 18”.
Unes xifres que el porten a interactuar amb la Wikipedia. “I és el primer cop que entro a Wikipedia, per fer una correcció d’una entrada i afegir o complementar-ne una altra, en base al ja existent”, explica.
De fet, el leitmotiv de la seva acció és fer una reflexió sobre el naixement i la mort. “Amb les altes i les baixes que es produeixen aquell any, el 1718, fem una reflexió sobre l’efímer, el valor d’aquesta gent (o de nosaltres mateixos), i de com posem el nostre granet de sorra”.
Curiosament, Alavedra defineix les eines amb les quals ha treballat com a pròpies d’un “boomer”. “El Mac, la impressora domèstica, la Wikipedia, l’Internet... Les quals són eines passades de moda”, explica l’artista.
David Millán
La seva escultura “Nemesi” és un joc d’ombres que pren poder si es contempla a les fosques, ja que aquesta escultura-làmpada inclou cinc espelmes. Per tant, les ombres no estan provocades per bombetes ni el procés d’electrificació.
Millán ho explica així: “Nemesi representa la justícia i la venjança, en la mitologia grega i romana. Tot i que té altres atribucions, com ara la solidaritat, l’equilibri, la fortuna, la culpa...”. Per tant, a banda de la seva funcionalitat lumínica, proposa una reflexió d’aspectes intrínsecs a l’ésser humà.
Tots els materials són reciclats o agafats de la natura, diu Millán. “La base està feta amb una pedra de la badia de Cadaqués i bocinets de petits troncs del parc natural de Sant Llorenç, entrellaçats amb filferro oxidatiu i cordills en part recoberts amb traços de tela i paper”, descriu amb curiositat naturalista.
A més, el cap és una altra pedra de la badia de Cadaqués, la qual -de perfil- sembla una calavera del que surten unes trenes i cabells per donar-li més caire femení.
Francesc Prats
Prats és el coordinador de la Sala Alavedra, juntament amb Josep Guindo. “Totes les obres de la col·lectiva tenen força qualitat”, diu, tot destacant el perfil artístic dels associats a Amics. “Això sí, cadascú ha triat el seu tema: la gent vol llibertat temàtica, perquè quan ho hem acotat a un tema en comú, alguns s’han fet el ronso”, diu amb riure.
Ell mateix ha presentat un quadre conceptual. “És el primer cop que el faig així, en el que l’ombra es reflecteix des del focus i s’adreça cap a baix”, explica, sobre la seva obra “El joc de l’ombra”, tot i que inicialment havia de ser “El desenvolupament del cuc”.
