Les parades de llibres i roses han dibuixat la silueta dels carrers del centre des de primera hora del matí. És 23 d’abril i toca matinar per descarregar les taules i capses de llibres dels cotxes.
L’esforç, tanmateix, ha pagat la pena. La diada ha estat massiva, esperonada per un temps primaveral durant tot el dia.
A diferència de l’any 2024, no hi ha hagut ensurts de pluja. De fet, el sol ha somrigut des de la seva sortida i la temperatura ha estat agradable. S'hi ha enfilat fins els 22.5º. Molts ciutadans, de fet, s’hi han passejat en pantalons curts. I la majoria, sense jaqueta.
Aquest clima ha tret milers de persones als carrers. Al matí sí que es podia passejar tranquil·lament, ja que malgrat haver-hi molta gent, es podia caminar sense aturar-se constantment.
De fet, la nota de color la posaven els infants i adolescents de les escoles, que en molts casos han tingut el matí lliure i han sortit a passejar per entre les parades acompanyats dels mestres.
Ja a la tarda ha esclatat l’assistència, com sempre quan Sant Jordi cau en dia feiner. Ha estat llavors quan la venda de llibres va fer el seu “boom”.
Tanmateix, tot el dia és apreciat en terres catalanes. “Jo crec que és el dia més bonic de l’any”, diu Belen. “Uf, per a mi, com el divendres de Festa Major no hi ha res. La ciutat respira diferent”, respon Oriol... Marta, tercera en discòrdia, remata: “I Sant Joan, que no és maco?”.
Tant és. “Cadascú té la seva diada preferida. Però ens les estimem totes”, acaba dient Roger, com a solució de consens. Una conversa captada al restaurant “vegeta” Baransu de l’entorn de la plaça Nova, on ahir també dinava gent de la cultura com el músic Litus, així com l’escriptor Andreu Grau. Àpats no sempre en parella -afectiva-, malgrat Sant Jordi ser la diada de l’amor. “Perquè també hi ha amor en l’amistat”, diuen.
Plaça Vella
Nous paradigmes sobre l’amor. Com els que explica Marina Garcés al seu recent assaig “La passió dels estranys”, una filòsofa de molta influència en la comunitat de la llibreria Synusia i de la qual han volat els exemplars a la parada de la Plaça Vella.
També hi eren les llibreries adreçades al públic infantil Bambú (de Ca n’Aurell) i Colors (de Sant Pere). Les grans Casa del llibre i Abacus. I l’editorial Omnia Books, sense dubte la parada amb més llibres d’escriptors terrassencs. Espai curiosament compartit amb el del Terrassa FC, al qual han visitat la parada al matí jugadors per fer-se fotos amb els aficionats.
Carrer Font Vella
Pujant pel carrer de la Font Vella predomina la venda de roses. A l’assalt dels ciutadans que baixen carrer avall, tot oferint-ne una per tres euros. “És que no porto monedes. No tindreu Bizum?”, s’excusa un senyor”. I és que Sant Jordi no és aliè a les noves tecnologies. De fet, gran part de les parades d’entitats accepten targeta i tenen datàfon.
Raval de Montserrat
Seguim la ruta per arribar al Raval de Montserrat, on s’ajunten els partits polítics. Destaca la parada d’Esquerra Unida, pel colorit marxandatge: mocadors palestins, banderes republicanes i samarretes d’Hugo Chávez. O sigui: els codis polítics tradicionals. Mentre que els Comuns (en una taula diferent) difuminen el missatge en una estètica menys connotada.
I si davant l’Ajuntament es troba la franja política, davant del Mercat de la Independència hi són algunes colles de cultura popular. Destaca la parada del Drac de Terrassa, ja que molta gent (podríem dir “tothom”) s’hi atura per fer-se “selfies” amb la figura física del drac.
En aquesta zona també es trobava la parada d’Amics de les Arts (punt calent de signatura de llibres dels escriptors locals), així com l’estand de la llibreria La Temerària.
Carrer Major
Arrenca el carrer amb les parades de Castellers de Terrassa i Minyons de Terrassa (costat a costat malgrat la rivalitat). També hi són Policías x Valientes (recaptant fons per a nens amb processos oncològics). I una mica més endavant els Joves del Sant Esperit (molts dels quals diumenge pujaran a Montserrat a veure la sortida de la Moreneta).
A la Fundació Alba -d’ajuda en les drogodependències- venen “una cita a cegues” amb un llibre (aka un exemplar embolicat, ergo d’identitat desconeguda).
Mentre que la gent de Col·leccionistes de Terrassa ofereixen taps de cava, punts de llibre i sobrets de sucre (il·lustrats amb motius terrassencs), així com exemplars de l’auca de Feliu Formosa (qui ahir vivia el seu primer sant Jordi a Terrassa d’ençà que ha tornat a viure-hi). Finalment, a la parada del Club de Lleure resisteixen exemplars de la sala de Harry Potter.
Plaça del Progrés
Ens endinsem a Ca n’Aurell, on l’Ajuntament ha concentrat moltes colles de cultura popular. El Drak Baluk, La Mulassa, Diables de Terrassa... Però també hi ha crítiques: “Estem marginats aquí”, diu un paradista.
Certament, el fluix de gent és menor que a la zona per a vianants del centre. Però a canvi, a la plaça Progrés sempre hi fa sol.
La Rambla
En canvi, les parades de la Rambla, quasi sempre a l’ombra, es pelen de fred. I amb un curiós fenomen meteorològic: ahir plovia pol·len.
Aquí estan els “okupes” del Kasalet, que si bé han estat desnonats recentment, continuen -o fins i tot han reforçat- la seva activitat pública (de fet, dissabte co-impulsen una fira a Vallparadís). A la vora tenen la parada de la PAH i les seves samarretes verdes, així com el Bitxo del Torrent Mitger. I més endavant, Òmnium Cultural.
I és que les parades de Sant Jordi són com una serp de colors, que dibuixa el contorn dels carrers. I que fa que tanta gent pensés ahir què, sense dubte, Sant Jordi és la diada més bonica de tot l’any.
