La de Joan Brossa serà una de les exposicions de 2025 a Terrassa. Per la rellevància de l’artista, com per l’obra exposada.
I és que Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va tramar una carrera artística de la qual finalment sobresurten els seus poemes visuals. El seu galerista de confiança i amics, Miguel Marcos, ho definia així ahir: “Brossa era un poeta i tot el que va tocar va esdevenir en poesia”. Ja fos un poema escrit, un poema visual. Plàstic o volumètric.
I una bona mostra es pot veure ja a l’edifici de La Factoria Cultural. “Joan Brossa. Poemes visuals i instal·lacions” compta amb una col·lecció de 40 poemes visuals, majoritàriament creats durant la dècada dels vuitanta. Es complementen amb cinc instal·lacions i una selecció de cartells que Brossa va il·lustrar per a diferents actes.
“Aquesta és de les exposicions més esperades que teníem pendent”, va reconèixer durant la inauguració el director de LaFACT Cultural, Adrià Fornés.
Al seu costat, el comissari de la mostra, Ricard Planas, també alabava les dimensions de l’exposició. “Feia anys que faltava una exposició així. Sembla que siguem un país que -de vegades- fustiguem els nostres artistes”.
Tanmateix, el protagonista de la inauguració va ser veterà col·leccionista d’art Miguel Marcos, impulsor de la fira ARCO Madrid i propietari de les obres exposades a Terrassa. I és que són obres que pertanyen a la seva galeria homònima. “Vaig conèixer Brossa l’any 1992, amb la seva dona Pepa Llopis. Nosaltres teníem galeria a Madrid i Saragossa. I Brossa volia que el representéssim nosaltres. I per aquest motiu vam obrir la seu de Barcelona”.
No van coincidir gaire temps en vida, doncs Brossa moriria l’any 1998. “En aquest temps, el vam intentar internacionalitzar. Just el 1998 vam portar a la Documenta de Kassel. I el 1997 a la Biennal de Venècia, on va ser l’autor del pavelló espanyol, l’any 1997”. I rematava: “Van ser anys plaents”.
Contrastos
I quines obres s’exposen ara a Terrassa? Entre els poemes visuals destaquen peces emblemàtiques com “Rellotge de sol” (1989) i “Miró manipulat” (1993), una icona dins del seu univers plàstic i poètic.
També “Miami Beach”, que com si un “mem” de Twitter en ple 2025 es tractés, juga amb la contradicció entre una imatge (un escenari nevat) amb la paraula (“Miami Beach”). Aquesta, reconeix Miguel Marcos, és clarament una de les que troba més icòniques.
Una altra peça a destacar és “Sherlock Holmes” (1989), en qual la gràcia pot ser que l’abecedari comença per la lletra B. Una manera rebel o una autoreferència, doncs la B és la lletra “brossiana” per excel·lència.
Denúncia social
Molt simbòlic és el poema visual del vampir sobrevolant un barret de copa. “Cal llegir les frases subtils que apareixen per la resta del quadre, que són frases extretes d’un venciment anticipat d’un préstec”, explicava ahir la filla de Brossa, present a la inauguració. “I és que la denúncia social, com en aquest cas amb la injustícia de les hipoteques, va estar molt present en la seva obra”, afegia.
També en la línia més crítica trobem els poemes visuals que impliquen una reflexió sobre La Caixa (de la qual desconstrueix el seu símbol, creat per Joan Miró), així com la marca de cotxes Opel (icona del qual situa com a estel de Nadal). En aquest punt, Ricard Planas matisa: “Brossa era molt iconogràfic”. Certament, podria recordar a totes les icones desenvolupades posteriorment per al llenguatge escrit i visual de xarxes socials com WhatsApp.
Pel que fa a Adrià Fornés, destaca la peça en què Brossa situa una petita peça de catenària damunt la primera lletra d’un abecedari horitzontal. “És tan bonic i tan potent, que només posant aquesta catenària com de locomotora damunt la lletra A, faci la sensació que les lletres són un tren, el viatge del saber...”, enraonava.
Tanmateix, això és el que alguns dels presents a la inauguració d’ahir van endevinar. “Però cada espectador s’ha de fer la seva pròpia interpretació”, recomanava ahir el galerista Miguel Marcos.
Una roda quadrada: senzill, exquisit
Pel que fa a les instal·lacions, n’hi ha cinc. Potser destaca “Roda”, que podria simbolitzar el moviment constant i el cicle de la vida... Però en comptes de ser rodona, és una roda quadrada! Perquè hi ha dies que a tothom li pesa la vida i se senti així... Una altra instal·lació és “Foguera”, que evoca la destrucció a través de cremar a la foguera al dimoni (qui ho és, qui no ho és?).
Llavors “Emplaçament i Realitat” explora la relació entre l’espai físic i la realitat percebuda; emntre que a “Emplaçament II Somni” recrea un món oníric que convida a la fantasia. I finalment “B”, la seva obra icònica... De Barcelona, de Brossa...
