La rebosteria i la cultura van molt més agafades de la mà del que pot semblar a primer cop d’ull, en especial a Terrassa. “Podem estar orgullosos a més de tenir dolços propis, com el Dàcar, la Palaudina o el Cardinal, de què aquests pervisquin en l’actualitat i continuïn coronant gran part de les sobretaules de les famílies terrassenques” diu Santi Rius, historiador i coautor del llibret “Dolços Records”. La diada Sant Jordi és la celebració més representativa de la cultura catalana, el patró de Catalunya, ha esdevingut un símbol de l’amor i la literatura. “Així com la literatura ens alimenta l’ànima, la pastisseria ens alimenta els sentits”, acaba Rius.
De les llibreries a les pastisseries
La unió perfecta entre la festa de Sant Jordi i la rebosteria terrassenca corre de la mà del Forn del Progrés, amb més de seixanta anys d’història. La pastisseria terrassenca s’apropa al món del llibre des del 2017, quan van començar a elaborar pastissos amb les portades dels llançaments d’alguns autors de la ciutat. Pels seus aparadors han passat històries de cèlebres egarencs com Xavi Coral, Lluís Puig o Vicenç Villatoro. Enguany les protagonistes són les periodistes Laura Pinyol i Sara Gutiérrez. “Aquests dolços són la manera que tenim d’homenatjar la literatura de la nostra ciutat”, declara Fanny Novell, propietària del Forn del Progrés.
En el cas de Laura Pinyol, que va publicar al setembre la seva segona novel·la “Material sensible”, ja va ser obsequiada amb aquest pastís personalitzat l’any 2018: “Aquesta vegada m’ho esperava encara menys que la primera, m’ha fet especial il·lusió que pensessin a tornar-me a premiar amb el pastís. A casa ens hem menjat el meu llibre com a mona, és molt especial”. En canvi, la Sara Gutiérrez ha debutat als Forns del Progrés amb el seu primer llibre “Campeonas”, publicat el maig de 2024: “De petita comprava els entrepans per l’escola al Forn del Progrés, veure el meu llibre a la meva pastisseria de confiança m’ha fet moltíssima il·lusió, d’alguna manera ha estat com tancar un cercle”.
Aquests dolços tan literaris estan elaborats amb pa de pessic farcit d’una capa de nata i trufa. La portada de llibre s’estampa al cap d’amunt gràcies a impressions comestibles. Aquest mètode, que és el mateix que es fa servir per a la personalització de les mones de Pasqua permet a les pastisseries particularitzar tant pastissos com xocolata. De fet, el típic “pastís de Sant Jordi” està elaborat amb la mateixa tècnica. Les fleques i pastisseries terrassenques també llueixen als seus aparadors el típic “pa de Sant Jordi”, fet amb sobrassada, formatge i nous. Aquesta recepta va ser creada pel flequer barceloní Eduard Crespo, l’any 1988. El pa dibuixa les quatre barres de la senyera catalana.
Sara Gutiérrez, periodista: “Les jugadores i la seva fita havien de tornar a ser les protagonistes”
“Campeonas” se centra en les 23 integrants de la selecció espanyola campiona de la Copa Mundial femenina de Sidney 2023: “L’objectiu era retornar a les jugadores al focus després que se’ls arravatés el protagonisme en el moment més important de les seves vides”. Aquesta premissa “va facilitar molt la comunicació amb les jugadores”.
Laura Pinyol, novel·lista i periodista: “No escric sobre mi, ho faig sobre coses que li poden passar a tothom”
La protagonista de “Material sensible” és la Marta Bosch, una dona de quaranta-quatre anys: “La Marta no és més que la representació d’una etapa vital en què s’espera que ho tinguis tot apamat.” Tot i les similituds entre la protagonista i Pinyol, la periodista esclareix que no escriu sobre ella mateixa, sinó que ho fa sobre “coses que li poden passar a tothom”.
La rosa: dolça i solidària
La pastisseria Forn del Progrés ofereix a Sant Jordi des de fa anys unes roses de xocolata i de maduixa fetes “amb molt d’amor i amb productes de proximitat” a l’obrador inclusiu de Galetes el Rosal, on l’Associació Alba (Tàrrega) dona oportunitats laborals a persones amb dificultats d’accés al món del treball. Les roses són solidàries i estan fetes dels famosos “arrugats” del Rosal: “Per Nadal sempre havien fet neules, però a causa de la reduïda mobilitat d’alguns nois, molt del gènere es malbaratava durant l’elaboració. D’aquestes sobres en van dir arrugats, que són del que estan fetes les roses”, explica Fanny Novell, pastissera del Forn del Progrés. Els beneficis de la venda de les roses es retorna en gran part a l’Associació Alba, una entitat que acompanya a persones en situació de vulnerabilitat.
