Monte Isla: La condició precària i vulnerable
La cia Monte Isla interpreta dissabte “Un cos sense talent”, en un dels plats forts del festival TNT. Serà al Teatre Alegria (20.30 hores). En parlem amb Andrea Pellejero

- Imatge de la carretera després de les obres -
- Generalitat
Ara a portada
-
Terrassa El ple ajornat es farà dimecres i inclourà una proposta d'expedient sancionador a Vox Pilar Màrquez
-
-
Terrassa Tot per Terrassa anuncia accions legals per la samarreta de la portaveu de Vox Pilar Màrquez
-
-
Terrassa La històrica Llibreria Boada Riera torna a obrir en forma d'hamburgueseria el dilluns Redacció
Publicat el 27 de setembre de 2024 a les 19:13
Actualitzat el 27 de setembre de 2024 a les 19:14
Dues idees caminen, en paral·lel, en l’ecosistema del pensament crític del darrer lustre. La condició vulnerable i la condició precària.
De la primera ens ha parlat a bastament filòsofes com Marina Garcés, reivindicant la vulnerabilitat com un tret ple de potencial transformador. Som vulnerables, interdependents i ens deixem interpel·lar. De la segona podríem citar Eudald Espluga, potser convertit en altaveu de la generació del “burn-out” català. No sigues tu mateix. No puc més.
A falta de comprovar-ho “in situ” dissabte vespre, sembla que la cia Monte Isla ha fet que les dues línies paral·leles conflueixen en el seu nou espectacle “Un cos sense talent”. Després d’estrenar-se al juliol al festival Grec de Barcelona, arriba avui al Teatre Alegria (20.30 hores), en el marc del festival TNT. “Aquesta peça parla sobre la condició precària. Però és una precarietat no només econòmica, sinó també física”, desenvolupa Andrea Pellejero, una de els tres integrants de la companyia juntament amb Adrià Girona i Rut Girona.
Pellejero es llança a parlar de la fragilitat humana. “Ens hem basat el mite de Prometeo i en el d’Epimeteo, que era el seu germà i que no és tan conegut. Tots els animals tenen atributs: el verí de la serp, les garres dels lleons... Però els humans no tenim un atribut. De fet, en teatre és diu ‘un cos sense talent’ quan no té el do de la interpretació, quan naix sense atributs”, enraona Pellejero. I d’aquí la vulnerabilitat i fragilitat del cos humà.
I Pellejero va ara per la condició precària dels cossos. “Sentim cansament. Estem cremats. Sentim esgotament. Sentim que només estem donant i que no rebem. Patim l’individualisme. Perquè la sensació de cansament, si és compartida, és més sostenible”.
Notícies recomenades
-
Cultura i Espectacles Valentí Grau: mimar el blues, més enllà del jazz
-
Cultura i Espectacles Un curt de l’ESCAC anirà al festival de Cannes
-
Cultura i Espectacles La utopia d'aconseguir que l’escudella ragi per totes les aixetes
-
Cultura i Espectacles Què fer aquest cap de setmana a Terrassa: 26 i 27 d'abril