La
41a Temporada de Dansa de
LaFACT de Terrassa va oferir la possibilitat de veure, per primera vegada, a la companyia basca
Dantzaz sota la direcció artística d’
Adriana Pous. Per aquest debut, la formació d’Errenteria va triar “Distirak”, un espectacle que suma tres coreografies d’autors diferents però amb l’objectiu comú d’aportar una mirada nova, tant en la forma de ballar com en el relat discursiu. Els ballarins s’hi van deixar la pell en cada una de les peces, que van arribar creatives i originals, i van demostrar que el seu cos té una força i una capacitat física excel·lent per interpretar tots els estils i moviments.
El tríptic “
Distirak” (“Espurnes”, en català) ens va arribar com un viatge intens cap a diferents espais. El programa es va obrir amb “Staff”, del coreògraf italià
Giovanni Insaudo i música de
Davidson Jaconello, que ens va portar a la part de darrere d’un escenari. Allí, entre bastidors, un bon nombre de tècnics de so, de llum, de maquinària i escenografia tornen a la feina després d’una pandèmia (la covid viscuda) que va obligar a tancar els teatres.
[caption id="attachment_528701" align="aligncenter" width="700"]
Ballarins de la companyia basca Dantzaz / LLUÍS CLOTET[/caption]
Insaudo fa un homenatge a aquests treballadors, habitualment vestits de negre, que fan possible que un espectacle rutlli amb tots els elements escènics necessaris. Els ballarins es mouen per aquest espai buit sota les ordres d’un cap que gairebé no els deixa respirar. Traslladen caixes metàl·liques d’aquí cap allà i treuen el material que faran servir. La coreografia és enèrgica i frenètica. Els ballarins es mouen d’una banda a l’altra, salten, s’estiren, s’aixequen, transporten objectes, posen els focus, eleven decorats... I, enmig de tanta corredissa ballada, hi ha algun moment pel repòs. La peça va brindar algunes imatges estètiques sorprenents com la del conjunt de treballadors submergits en la foscor i en la qual només deixen entreveure el seu casc blanc.
Aquests ballarins-tècnics de l’espectacle van fer la posada a punt de l’escenari per acollir la segona obra, “
Pink” (“Rosa”), del jove coreògraf grec Alexandros Stavropoulos amb música a duet de Konstantina Polychronopoulou i ell mateix. La coreografia, com un “divertimento”, ens va dur cap a la cultura pop i kistch amb una sèrie de personatges i escenes en què la dona es va esdevenir la protagonista. Aquí, el relat ens presenta uns maniquins que surten i entren de caixes i que es converteixen en ballarins coberts amb unes perruques de color rosa prenen el títol de l’obra. Els qui se’n cuiden, modelen i vesteixen el maniquí al seu gust i amb una estètica de la dècada dels seixanta del segle passat. De nou, els ballarins van oferir una dansa vital i activa, movent totes les articulacions musculars i creant escenes visuals molt potents.
[caption id="attachment_528702" align="aligncenter" width="700"]
Ballarins de la companyia basca Dantzaz / LLUÍS CLOTET[/caption]
El tríptic de Dantzaz es va cloure amb “
Verdantz”, de la creadora multidisciplinària establerta a Amsterdam, Sarada Sarita amb música de Oreka TX. Aquest peça es va presentar com una reflexió sobre la natura, els orígens i les arrels. L’obra va discórrer de manera plàcida cercant aquells elements que ens donen vida com el sol, l’aire i l’aigua. La dansa va arribar a voltes com un festeig i d’altres com un clam espiritual. Els ballarins s’aproximen i s’allunyen d’acord amb una música rítmica. També aquí varen gaudir d’escenes d’impacte estètic com la que van protagonitzar els braços dels intèrprets abraçant l’espai mentre la resta del seu cos quedava en la penombra.
Veure l’espectacle d’aquesta companyia basca ha estat una oportunitat per conèixer de primera mà un treball contemporani arriscat i premiat internacionalment que es cou a pocs quilòmetres de casa nostra.
