La XX edició de la
Fira Modernista de Terrassa, que se celebra aquest cap de setmana, té com a protagonista la
dansa, una forma d’expressió artística que va lligada a la història de la humanitat i a cada comunitat, territori i cultura. Es fa difícil posar un punt de partida perquè el ball forma part gairebé de la nostra vida quotidiana, de l’escola, de les celebracions particulars i de les entitats, i de les grans festes populars de la ciutat.
La gran festa de la primavera d’enguany obre les portes a veure dansa en espais oberts, al carrer, i tancats, al Teatre Principal i a
La Factoria Cultural (LaFACT). Un munt de propostes que permeten gaudir de diverses tècniques i estils; des del ball d’arrel tradicional i folklòric fins al clàssic i contemporani. I és que la dansa no té fronteres. És un llenguatge, com la música, que pot arribar a tot arreu i a tothom perquè no cal saber d’idiomes.
Dansa i música o la inversa són dos elements que van plegats com va dir en el seu dia el músic, compositor, pedagog musical i poeta
Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 1880-1953), que va ser director del cor de l’Agrupació Regionalista de Terrassa i fundador de l’Schola Cantorum a la ciutat. El mestre va deixar escrit: “... Si volem que una cançó els interessi (als infants) fortament, procurem dona’ls-hi en forma de joc, és a dir en una forma que ells la puguin accionar, que ells la puguin dansar, que ells, en una paraula, la puguin viure...”.
Pioners
El reconegut Llongueras, que també va ser director de l’Escola Municipal de Música de la ciutat, va ser un referent de l’educació i difusió musical entre els anys 1901 i 1918 a la nostra ciutat. A través de l’Agrupació Regionalista va exportar aquí el seu saber i expertesa sobre música, ritme i moviment del cos que havia après del suís Émile Jaques-Dalcroze. Un mètode, que llavors es va anomenar gimnàstica rítmica, i que va ser pioner a tota Espanya. En la documentació de la Biblioteca Central hi ha partitures de música, en bona part de cançons tradicionals catalanes, com la del General Bum Bum, que es complementen amb la descripció del moviment coreogràfic amb lletra i un dibuix gràfic per no perdre’s en el pas.
[caption id="attachment_481695" align="aligncenter" width="347"]
Joan Llongueras[/caption]
El músic i compositor barceloní treballava en el si d’una entitat, l’Agrupació Regionalista, que va ser molt dinàmica en l’època del Modernisme en l’àmbit cultural a més de polític. L’agrupació, que llavors presidia Francesc Pi de la Serra, va consolidar també el moviment sardanista i va ser l’impulsor a principis del segle XX de la colla Novells Dansaires de Terrassa.
Al costat d’aquestes iniciatives, casinos (Casino del Comercio i Círculo Egarense) i entitats recreatives que programaven sessions de ball, amb orquestra gairebé sempre, com una activitat lúdica. Balls populars o de saló que prenien convocatòries i cites importants quan es tractava de celebrar una Nit de Sant Joan, el Carnestoltes o la Festa Major de la ciutat. Qualsevol pretext, com acomiadar als joves que anaven al servei militar (el ball de quintos) era una bona ocasió per posar música i dansar i ballar per deixar-se anar i acabar rendit amb mal de peus.
Podríem dir que ballar ha estat des de sempre una activitat social i socialitzadora. Una forma d’expressió que, com altres, quedà truncada per la Guerra Civil, però que remuntà així que va poder. I ho va fer de seguida amb les colles de sardanes i els esbarts. I a poc a poc van sorgir acadèmies i escoles privades de formació, entre les quals va destacar l’estudi de dansa clàssica Marta Mos, que organitzava un festival de curs el mes de juny al Teatre Principal de gran qualitat artística, amb escenografies espectaculars del mosaïcista terrassenc Santiago Padrós i orquestres en directe.
D’aquesta escola va sorgir l’alumne terrassenc Antonio Castilla, que va ser ballarí principal en el Ballet Nacional de España i el Ballet de San Francisco als Estats Units, i que ara és professor de l’equip del prestigiós Royal Ballet de Londres.
Amb l’arribada de la democràcia, la cultura popular pren embranzida i colles sardanistes, esbarts, agrupacions folklòriques i grups de ball es fan visibles en totes les celebracions ciutadanes. I algunes d’aquestes entitats fan recerca i recuperen danses i balls que eren propis de la ciutat. L’
Esbart Egarenc, que data de 1931, va rescatar el “Ball de Plaça”, una dansa popular del segle XIX que s’ha convertit en una de les coreografies més esperades de la Festa Major de Terrassa. I el mateix Esbart Egarenc va estrenar l’any 2001 “Trama”, un espectacle coreogràfic que dansa al ritme dels telers de les fàbriques i que es torna a presentar al Teatre Principal en la fira d’enguany.
[caption id="attachment_481693" align="aligncenter" width="700"]
Concurs nacional de Colles Sardanistes a la plaça Nova / Lluís Clotet[/caption]
I també cal citar a
Amunt i Crits que té una rellevància destacada, i pes a la ciutat i en molts dels concursos de sardanes que es celebren arreu del país. Però la llista d’entitats de l’àmbit del ball popular és àmplia i, de fet, cada grup de cultura popular (des de la colla gegantera fins la dels bastons) té la seva pròpia dansa que el fa genuí i que llueix al carrer davant la mirada de petits i grans.
La dansa tradicional que es veu al carrer té segell propi a la ciutat. Calia, però anar un pas més enllà i poder veure dansa professional d’aquí i de fora en un escenari. El
Centre Cultural de Caixa Terrassa, ara La Factoria Cultural (LaFACT) va assumir aquest repte i va encetar, el 1983, una temporada estable amb companyies nacionals i internacionals i de tots els estils. Al llarg d’aquest temps, aquesta programació, que ara compleix 40 anys, ha programat 178 companyies de 80 ciutats diferents del món i ha convertit Terrassa en la capital de la dansa. Un títol que no és en va perquè Terrassa és l’única ciutat de Catalunya i d’Espanya que ofereix una oferta de dansa escènica regular durant tot l’any.
[caption id="attachment_481696" align="aligncenter" width="700"]
Ilya Jivoy i alumnes del PAR en Dansa interpreten "Les quatre estacions" de Max Richter a LaFACT Cultural / Nebridi Aróztegui[/caption]
I un cop estabilitzada la temporada i el públic fidel, LaFACT ha impulsat el Programa de Dansa d’Alt Rendiment (PAR) que ofereix formació superior i ajudar a fer el pas més complicat que és entrar en una companyia professional. Així mateix, ha engegat produccions, com la que els mateixos ballarins del PAR estrenen aquest dissabte, “Les quatre estacions”, amb música de Vivaldi revisada pel compositor anglès Max Richter i amb coreografia d’Ilya Jivoy. Arribats aquí, podríem dir que Terrassa dansa, a hores d’ara, a un ritme trepidant i no tenim excusa per ser partícips i espectadors.
Parlen els experts
Laia Miranda Elias, presidenta de l’Esbart Egarenc
“Posar la dansa al centre d’aquesta fira d’enguany era necessari per la gran quantitat de propostes de dansa relacionades amb la ciutat. La dansa, moltes vegades, queda arraconada quan parlem de cultura, que ja està prou maltractada, i sovint és només una anècdota en festa i fires. La dansa tradicional, que és la que fem nosaltres, cal treure-la al carrer i que la gent la conegui i també que les institucions la reconeguin amb el pes que té dins la cultura”.
Eduard Vives, exdirector del Centre Cultural, ara LaFACT Cultural
“Fer que la dansa sigui protagonista de la fira d’enguany és una molt bona idea; és original. Terrassa és la ciutat referent en la dansa, sobretot perquè és l’única de Catalunya i l’Estat que té una programació estable des de fa 40 anys. Està molt bé que la promocionem des de la fira, que és una festa molt popular i que té capacitat de seduir a milers de visitants. I jo, que en soc defensor, espectador i vaig ser programador, considero que la dansa continua sent la germaneta pobra de les arts escèniques i em sap greu que molts ballarins de gran renom, com el mateix Ángel Corella, que, un cop aquí, han volgut formar companyia, hagin hagut de tancar la porta perquè no han tingut el suport institucional necessari i fer la maleta de nou cap a l’estranger”.
