Quan ja tothom pensava que caldria treure el
paraigua per anar a Vallparadís, el sol es va plantar des de primera hora de diumenge.
I si bé és cert que els camps del Vallès estan secs i que la pluja és desitjada per
la pagesia i tothom que estimi la natura, també ho és que les prediccions de l’
AEMET anessin errades va ser tot un alleugeriment.
Perquè si hi ha un dia estimat en l’imaginari col·lectiu terrassenc, és el del Pícnic Jazz. Tant és així, que tot just fregaven les 12 hores, quan el tsunami de gent ja baixava Vallparadís avall al ritme de Jazz amb Swing de la
Barcelona Jazz Orquestra.
El
Torrent de la Font d’en Sagrera era la ubicació exacta, un escenari també anomenat com la carpa de Vallparadís. Per les seves campes i revolts hi van passar unes
30.000 persones, sempre segons estimacions del mateix Festival de Jazz.
De fet, a l’hora central del migdia, es feia difícil poder trobar un espai on plantar una tovalla a la gespa. Famílies, grups d’amics, nens i nenes que corrien amunt i avall ocupaven bona part de la zona verda.
Precampanya electoral
Entre la multitud també s’hi van veure rostres coneguts de la política, immersos com s’està en la precampanya electoral a les municipals del 28 de maig. Com ara el diputat al Congrés espanyol
Jaume Asens, qui va protagonitzar la passejada dels
Comuns; així com la també diputada a Madrid
Míriam Nogueras, de
Junts per Catalunya. També hi va haver delegacions locals de la majoria de formacions.
[caption id="attachment_472793" align="aligncenter" width="700"]
El "bailaor" Tomasito / NEBRIDI ARÓZTEGUI / ARNAU ALCALÀ[/caption]
A més, la reivindicació política la va protagonitzar un grup de joves independentistes que va desplegar una pancarta del pont de la carretera Montcada, sota el lema “
Erik Absolució”. Els pots de fum de color negre i vermell va captar l’atenció de bona part dels assistents, sobre el jove terrassenc imputat pels incidents durant la vaga contra la sentència dels presos del Procés, l’octubre de 2019.
Luna Cohen captiva
Des del món de la cultura hi eren presents veus com
Ramon Puig, “Werens”, reconegut artista urbà sabadellenc que aquests dies ha realitzat un gran mural a
Can Tussell. Així com la cantant Nunu Garcia Duran, qui precisament manté amistat amb la cantant Luna Cohen, artista resident a Londres, qui va protagonitzar el concert del migdia i més proper al jazz que els que vindrien en endavant (més flamencs i rockers, respectivament).
Cohen, amb un esforçat català d’accent anglès, va vessar simpatia amb el públic i va rebre els para-bens del codirector artístic del festival, el polifacètic Valentí Grau, qui es movia entre “passadissos” de l’organització.
No massa lluny de l’escenari es trobava la capa de begudes i menjars dels
Amics de les Arts, coorganitzadora del festival. A la barra s’hi podria trobar, servint canyes com una més, la mateixa presidenta de l’entitat,
Maria Miralda, com el president del
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT),
Marcel Taló.
[caption id="attachment_472794" align="aligncenter" width="700"]
Tovalloles, en un dia primaveral / NEBRIDI ARÓZTEGUI / ARNAU ALCALÀ[/caption]
Un altre habitual del jazz, l’expresident dels Amics de les Arts
Jordi Chueca, per la seva part, prenia part dels tallers per la canalla organitzats per l’entitat Va de Joc i AVAN, tot ajudant les criatures a confeccionar xiulets de canya.
De fet, aquests tallers eren una de les novetats de l’edició de 2023, en un espai batejat com a
Pícnic Xic, adreçat als més menuts i que pretenia enfortir la socialització de la mà del joc tradicional.
També hi van ser els activistes probicicleta de
BiTer, que van tenir cura de la gestió d’un aparcament segur per tots els aficionats al jazz que haguessin arribat en bicicleta.
O càmping, o “food-truck”
I com el seu nom indica, el festival era també un pícnic enogastronòmic. Amb les compres fetes del dia anterior, infinitat de grups van plantar les seves tovalloles i fins i tot tauletes i cadires plegables de càmping. És un dia per perdre la vergonya, un dia que (gairebé) tot està permès.
Als professionals de la logística (nevereta de platja i tot), els seguia els aficionats mitjans, que eren els que tot just portaven motxilla o cistell. I en un tercer graó, les famílies i colles que preferien demanar menjar en l’ample ventall de food-trucks instal·lades de forma efímera. Amb moltes cares conegudes, també, com
Fàtima i Alfons (del bar i restaurant
l’Alegria del Teatre).
[caption id="attachment_472796" align="aligncenter" width="700"]
La Barcelona Jazz Orquestra / NEBRIDI ARÓZTEGUI / ARNAU ALCALÀ[/caption]
Ben a prop es trobava la fira de parades de
Comerç Just, amb entitats locals com
L’Egarenca, la cooperativa de venda de productes ecològics (al carrer del Nord); així com
Alternativa 3, la consolidada torradora local de cafè.
Finalment, va ser un jorn no només sec, sinó també assolellat. El jorn en el qual Terrassa surt al
Telenotícies de
TV3 per dret propi. I fem càmping a Vallparadís.
