Postal de Nova York

Casares. Aquest és un cognom que forma part de l’escena jazzística i està vinculat d’una manera especial al Club Jazz Terrassa i a la Nova Jazz Cava. En Pau, al clarinet, hi actua sovint i també ho fan d’un temps ençà els seus dos fills, Lluc, al saxo i al clarinet, i Joan a la bateria. Aquest divendres totes les mirades se centraran en el Lluc que presenta “Septet”, el seu tercer disc amb nom propi i publicat amb la seva discogràfica The Changes de la qual és un dels fundadors. Ho farà acompanyat de Pol Omedes, a la trompeta, Rita Payés, al trombó, Irene Reig, al saxo alt, Xavi Torres, al piano, Pau Sala, al contrabaix i Joan Casares, a la bateria. El músic explica que “Setptet” és un àlbum sorgit de viure dos anys a Nova York. “És un concert que ens fa una especial il·lusió perquè el faig amb amics meus de tota la vida i són uns músics increïbles, el millor de l’escena barcelonina”. El nou treball reuneix deu temes, vuit dels quals són originals de creació pròpia. Lluc en descriu el contingut. “És un jazz actual dins el jazz amb influències i ressons de Duke Ellington, Herbie Hancock o Wynton Marsalis. I es completa amb un parell d’arranjaments propis de temes d’en Cedar Walton i en Frank Strozier”. En Lluc està convençut que l’experiència a la gran ciutat nord-americana va ser necessària. “El jazz és d’allà i, per tant, els músics intenten anar a l’origen de cada so per aprofundir en el seu estil. També és veritat que el jazz a Nova York està molt institucionalitzat, però encara està al carrer i als clubs i això fa que aprenguis molt”. De fet, el saxofonista hi va anar per estudiar a la The Juilliard School i va tenir mestres de la talla de Wynton Marsalis. Formació, concerts i converses. A Nova York va tenir la possibilitat de conèixer molta gent important de primera línia. A més del mateix Marsalis, va estar amb llegendes del jazz, com el saxofonista George Coleman, de 86 anys, i el pianista Barry Harris, de més de 90. Afegeix que “són músics sèniors, però tot això per nosaltres, els més joves, fa que ens doni una perspectiva incomparable. Són músics que van començar als anys 60, que segueixen actius, i estan molt oberts a tots els estils i ho transmeten amb moltes ganes a les noves generacions”. Llibertat Lluc Casares defensa que el jazz és una música viva, en constant evolució i que cal estudiar i beure de totes les fonts possibles. Considera que no és fàcil i que per això cal donar tot el suport possible. En aquest sentit parla de la discogràfica The Changes, de la que és un dels fundadors i que es va crear en plena pandèmia sanitària. The Changes ha editat fins ara 14 treballs de jazz. Apunta que són treballs modestos però necessaris per a la història del jazz i de la música. “És complicat editar un disc de jazz i, per tant, nosaltres ajudem i col·laborem posant temps i energia. Però és un treball que ens agrada perquè té un punt de llibertat i fem que l’escena sigui millor”.