Aquest mes s’ha celebrat el Dia Mundial contra el Càncer. L’objectiu d’aquesta celebració, que cada any promou la Unió Internacional Contra el Càncer (UICC), amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és sensibilitzar la població mundial sobre el càncer, amb una incidència especial en l’àmbit de la prevenció. Hi ha una sèrie d’iniciatives que els especialistes aconsellen seguir, per tal d’avançar en la lluita contra el càncer com són un estil de vida saludable o la detecció precoç.
El doctor Julen Fernández, oncòleg de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i Àptima Centre Clínic Terrassa, explica que “és evident hem millorat la supervivència en algunes patologies i els pacients viuen més i es veu veient la trajectòria dels últims vint anys”. Lamenta que hi ha tumors que encara no milloren i que són difícils de manegar, com, per exemple, és el de pàncrees i assegura que “continua havent-hi alguns reptes en oncologia que s’han d’afrontar”.
Fernández detalla que hi ha moltes campanyes de conscienciació perquè la gent aprengui quines poden ser algunes de les accions que ajuden a evitar aquesta malaltia, com poden ser el tabac, l’alcohol o una alimentació equilibrada, però l’impacte d’aquestes campanyes preventives “triguen temps a donar resultats”. Per exemple, el càncer de pulmó ha augmentat en les dones perquè s’han anat incorporant en l’hàbit tabàquic en els darrers anys.
“És d’esperar que en els pròxims anys, la davallada en l’hàbit tabàquic acabi traduint-se en una menor incidència”, comenta Fernández que, també, afegeix que “l’envelliment també propicia el càncer i això fa que la incidència vagi augmentant”. Quant als programes de detecció precoç, l’oncòleg assegura que “estan funcionant molt bé” i en alguns casos, com és el càncer de mama, “estan molt consolidades”. En canvi, en altres, i, com diu Fernández, “malgrat que s’han fet molts esforços, no s’ha aconseguit un èxit en aquest aspecte, com poden ser el tumor de pàncrees o el d’ovaris, que són patologies on la detecció precoç “no hi és”.
Però, d’altra banda, comenta, en el cas del càncer de còlon, s’ha incorporat a la detecció precoç amb colonoscòpies i altres mètodes i “s’està reduint la seva freqüència en la població”, afirma.
No amagar-ho
Avisa que el fet que, encara, aquesta malaltia sembla comportar un estigma, però s’està millorant molt en aquest sentit i assegura que “la pitjor situació és amagar-ho, des del tabú, des de la por d’anar al metge o a l’animadversió a la sanitat en el seu conjunt” i alerta que “no consultar vol dir diagnosticar tard, i diagnosticar tard, realment, és un pou de molts problemes”.
L’oncòleg de MútuaTerrassa comenta que “si diagnostiquem en una etapa no avançada o incipient, tindrem moltes eines a oferir, ja sigui quirúrgiques, de radioteràpia, de quimioteràpia o, en el seu conjunt” i, d’aquesta manera, la malaltia es pot afrontar “amb moltes més probabilitats de curar-la que si anem tard en el diagnòstic”.
Insisteix en la conscienciació d’algunes de les causes que poden promoure el càncer i assenyala que “hi ha causes preventives que depenen de nosaltres, com la dieta equilibrada, els hàbits sedentaris, el consum de l’alcohol o el tabaquisme”. És evident, diu Fernández, que “l’envelliment forma part de la vida i això no podem canviar-ho” i a aquesta etapa de la nostra vida, hi ha “un cert risc d’augment del càncer”.
Tot i això, subratlla, si es procura per uns hàbits saludables i fugir de costums nocius, es pot fomentar que “baixi molt el risc que patim un càncer en edats primerenques, i això són anys de bona qualitat de vida guanyats, evidentment”.
Elogi de la tasca dels experts en la psicooncologia
El doctor Julen Fernández, explica que la paraula càncer “genera un gran impacte psicològic i social”, si bé indica que “cada vegada som més capaços d’explicar-nos més bé i amb més informació, i les perspectives són més bones i la gent vol parlar-ne més obertament”. En aquest sentit, l’oncòleg assenyala que “vull fer una crida al reconeixement del treball dels professionals de la psicooncologia”. Fernández apunta que els psicooncòlegs “fan una feina enorme per donar una estabilitat emocional i una capacitat de gestió raonable d’aquestes patologies que són molt greus i que, algunes vegades va bé, però moltes vegades no”.
