Aquest mes significa per a moltes persones la represa de les seves activitats esportives. Comencen les temporades en moltes disciplines esportives i en moltes categories. Adults i infants afronten un any en el qual les ganes de competir, de passar-ho bé i d’establir vincles amb els companys no faltaran encara que, dissortadament, tampoc faltaran les temudes i maleïdes lesions.
Lesions que poden produir-se per diversos motius, sigui en el vessant professional com en l’amateur. Algunes de les raons d’aquestes lesions, que moltes vegades ocasionen llargs períodes de temps per a la recuperació i l’absència de la pràctica esportiva arriben per una mala preparació. Entrenar-se de manera poc adequada o no escalfar abans d’exercitar-se, pot fer un focus de lesions.
També poden provocar contratemps físics altres motius, com un excés d’exercici, que pot derivar en una lesió per desgast. A més, hi ha factors externs, relacionats amb la pràctica esportiva, que poden ser una causa de problemes, com poden ser unes instal·lacions en males condicions, unes condicions climàtiques adverses, utilitzar un material inadequat o no usar proteccions quan són necessàries.
La manca de nutrients, d’una banda, o d’hidratació, també pot provocar lesions en el nostre cos, així com afrontar uns entrenaments o practicar un esport sense haver passat per un control mèdic. Tampoc es recomana iniciar de cop una nova disciplina esportiva que no coneixem i és preferible adquirir els coneixements necessaris per poder-lo practicar. Finalment, una falta de concentració, moltes vegades deguda a un estrès, també pot desencadenar alguna lesió.
Mesures de prevenció
La realitat, però, és que, per moltes mesures de prevenció que prenguem, les lesions en el camp de l’esport poden aparèixer en qualsevol moment, especialment si ens referim a un esport dels denominats de contacte. En esports com el futbol, el hockey, el waterpolo o el bàsquet, els jugadors tenen una interactuació directa, molt diferent respecte a altres disciplines, com poden ser el tennis, el golf, el ciclisme o el tennis taula, en els que no hi ha cap mena de contacte amb el rival i, per tant, com que no hi ha disputa per zones del camp o per la pilota, el risc de lesions per alguns d’aquests motius, com per exemple, un xoc o una agafada, no hi és.
De lesions en trobem de dues variants, les agudes, que apareixen de manera inesperada, com poden ser una estrebada, un esquinç o una fractura, i poden ser cròniques, que són aquelles que es reprodueixen de forma periòdica i estan estretament relacionades amb el desgast que comporta la pràctica d’esport freqüent. Per exemple, les inflamacions de tendons, dislocacions o dolors.
Les lesions més habituals que es deriven de la pràctica esportiva es poden catalogar de diferents maneres. Hi ha les musculars que, com denota el seu nom, són les que afecten els músculs com les contusions, les enrampades, les contractures, l’esquinçament o els trencaments. Altres són les articulars, que afecten un o més teixits dels que componen l’estructura articular, com ossos, tendons o cartílags.
Pel que fa a les lesions tendinoses, es refereixen a les que afecten els tendons i que poden esdevenir tendinitis, trencaments parcials o totals, o torçades. Finalment, altres tipus de lesions són les que incideixen en la columna vertebral, que poden derivar en luxacions, inflamacions o traumes en els ossos, tendons i músculs en aquesta zona.
Algunes de les més freqüents en els esportistes
Algunes de les lesions apareixen amb més freqüència que altres quan es practica un esport. Per exemple, l’esquinç de turmell, que es produeix en doblegar o girar el turmell de manera inusual. Són molt freqüents en esports com el futbol i el tennis i altres que requereixen moviments ràpids, com salts i canvis constants de direcció dels peus. També són molt típiques les enrampades, també conegudes com a rampes.
Acostumen a aparèixer després de sessions intenses i prolongades i consisteixen en un espasme del múscul esgotat. També és molt comuna la distensió inguinal, que és l’estirament excessiu del múscul de la part interna de la cuixa que es lesiona o trenca. Aquesta lesió provoca inflor, espasmes i dificultats a l’hora de caminar.
