Ja estem acostumats a les dissonàncies entre la macroeconomia i les prediccions grandiloqüents i la realitat de la butxaca en la vida quotidiana, a estadístiques i comparatives en termes freds i els mesos costeruts com el de gener. Les xifres d’atur baixen (a Terrassa, el 4,6% en un any comparat), la inflació sembla haver deixat enrere el seu galopant increment (del 5,7% el 2022, del 2,8% el desembre del 2024), però perdem poder adquisitiu; les pujades de preu es van consolidar en moltes peces de la cistella de la compra i el mercat de treball manté la seva precarització, materialitzada en una ciutat com Terrassa que, encara que no sigui una illa en termes econòmics, sí que queda marcada per algunes condicions socials que la fan diferent, amb un sou mitjà que en el 2023 es va situar en 26.810 euros, ocupant el vuitè lloc en la cua dels grans municipis catalans. Com serà aquest 2025 en els comptes corrents particulars dels terrassencs? Ningú ho sap, però no som més rics.
El Diari de Terrassa ha parlat amb diversos experts per anticipar previsions i analitzar realitats. L’economista Miguel Ángel Salazar apunta que el 2025 no serà molt diferent al 2024, amb una lleugera millora en l’economia domèstica (formal) gràcies la baixada dels tipus d’interès i el consegüent augment de la renda disponible només en els afectats per préstecs hipotecaris. “La cistella de la compra és més cara, es manté la bretxa i els comptes personals depauperats”, reflexiona l’economista. La proliferació d’ocupacions poc qualificades provoca que els sous, malgrat augments relacionats amb l’IPC (en alguns casos), no arribin a anivellar un cost de la vida més elevat. Segons Salazar, les mancances “no es compensen amb les baixades dels tipus d’interès, que no afecten els prèstecs de consum”.
La fiscalitat es pot “menjar” entre el 30 i el 35% de la renta mitjana, erosió que, sumada a les despeses de lloguer o hipoteca, “deixa un marge estret” per al desenvolupament personal. Si s’incrementen les despeses corrents, tenim menys diners per viure. La pressió fiscal a Espanya “no és de les més altes d’Europa”, subratlla l’experta Núria Beltran.
L’economista Gabriel Izard es decanta per un missatge més optimista, tot i que de manera moderada. “La inflació s’ha frenat i el problema per als comptes familiars està més relacionat amb les despeses en habitatge que els vinculats, per exemple, a l’alimentació. Però si tenim un habitatge consolidat, soc més optimista que pessimista respecte a aquest 2025”, resumeix Izard. La situació local no es desconnecta del context internacional, de les polítiques als Estats Units, amb Donald Trump al capdavant, “o de les guerres en curs”, factors que, segons Izard, “poden desestabilitzar els equilibris” fins i tot en un país com el nostre “que creix més que la resta d’Europa”. L’economista terrassenc, no obstant això, no oblida les mancances de treballs qualificats en un país “amb una major oferta de llocs precaris i en el qual falta una aposta decidida per la indústria”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Som més pobres que fa, per exemple, un parell de dècades, tenint en compte els augments del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i que el sou mitjà a Catalunya és de 28.000 euros anuals, un 31% més que en el 2007? “Els sous s’han apujat, i les pensions van experimentar un increment fa un parell d’anys. Potser sí que la butxaca domèstica és més fràgil, però potser també s’ha de posar en la balança un factor com el del benestar social, cultural o dels serveis sanitaris, aspectes menys tangibles”, indica Izard.
“Hi ha més gent treballant, però amb salaris més baixos”, assenyala Núria Beltran. Aquesta economista posa èmfasi en l’alegria de consum mostrada en aquest Nadal recentment acabat, que deixarà pas “a un gener més tranquil en la despesa”, i en els beneficis de l’obertura de la B-40, i, en relació amb aquesta via de comunicació, les promocions d’habitatges en la zona nord de Terrassa que retornen a la ciutat un panorama de grues: “Aquestes obres generaran ocupació i augmentaran l’oferta d’habitatge. Molts habitants arribaran de fora”.
La macroeconomia, exceptuant l’aplicació possible d’aranzels als Estats Units, “que provocaran incertesa en el comerç internacional i poden perjudicar les nostres empreses exportadores”, millora en comparació amb anys anteriors, “però aquesta millora no acaba d’arribar a les economies de les famílies”. L’aspecte primordial és la renda disponible i aquesta no ha augmentat tant com l’índex de preus i l’habitatge, ressalta Beltran.
Terrassa, trets diferencials
El sou mig brut a Terrassa va ser de 26.810 euros en el 2023, segons la nova estadística “Els salaris a Catalunya a partir de la Mostra Contínua de Vinyes Laborals (MCVL) de l’Observatori del Treball i Model Productiu”. La mostra ofereix dades amb base a l’adreça del compte de cotització on els treballadors estan ocupats, per la qual cosa no serien coincidents amb les conclusions d’un estudi comparat que tingués en compte els salaris dels terrassencs que treballen fora de la ciutat. I aquests són cada vegada més, com apunta l’economista Núria Beltran. I aquests moviments diaris a altres ciutats, fonamentalment Barcelona, incideixen en l’economia local, “tant en la renda disponible dels viatgers, per la despesa en el transport, com en serveis”.
Terrassa no viu al marge, per descomptat, als vaivens o les consolidacions de la situació econòmica general, però el seu fet diferencial segueix llastrat per les mancances de múscul industrial i unes certes condicions socioeconòmiques caracteritzades per les bretxes de formació i qualificació entre col·lectius.
La renda familiar mitjana a Terrassa està per sota de la catalana degut a diversos factors, d’entre els quals la manca de qualificació d’àmplies masses de població que, per raons ben diverses, “no aprofiten recursos per accedir a una millor formació”. A banda de la incidència vital personal, d’aquesta baixa qualificació laboral es deriva “una capacitat de consum de fraja mitja/baixa que acaba afectant a la dinámica de la ciutat”, afegeix Núria Beltran.
“A vegades les estadístiques no són del tot fiables perquè molts terrassencs que han progressat econòmicament resideixen en altres poblacions, com Matadepera o Vacarissses. Terrassa és un bon lloc per viure-hi, però hem d’apostar per una estratègia d’industrialització i per tenir una població més formada”. Estudis com el de la MCVL demostren que els salaris més elevats corresponen a la indústria, amb 31.674,35 euros anuals de mitjana a Terrassa. El sou a la construcció fregava l’any 2023 els 28.441 euros, mentre que als serveis se situava en els 25.754,88 euros.
Aquest es ún dels problemes essencials en uns entorns, català i espanyol, “massa arrepenjats en el sector turístic” i, per tant, inclinats a retribucions baixes, segons Beltran. El repte és superar aquesta dependència creant més teixit industrial i rebaixant la tensió en l’adquisició i lloguer d’habitatges. “Terrassa n’incrementarà l’oferta en els propers anys, però aquest panorama no serà immediat”, agrega l’economista Gabriel Izard.
Parlem amb la gent: com gestiones la teva economia?
Juan Manuel Briseño, 78 anys
/ ALBERTO TALLÓN
“Porto una comptabilització mensual de les despeses”
“Visc amb la meva dona i porto una comptabilització mensual de les nostres despeses”, assenyala en Juan Manuel, que, a més, a finals d’any fa un resum total de l’exercici. Explica que la inflació no els ha afectat com a altres famílies i que encaren prou bé el 2025: “No ens queixem, som uns privilegiats”. Tot i això, reconeix que l’augment de preus dels últims anys ha fet que hagin hagut de recórrer als seus estalvis i al seu pla de pensions.
Laia Picón , 34 anys
/ ALBERTO TALLÓN
“A la meva edat tothom està desmotivat”
La Laia viu amb la seva parella, amb qui comparteix un compte per pagar el lloguer, les factures i el menjar. Lamenta que, pels joves, la situació és complicada: “A la meva edat tothom està molt desmotivat i els lloguers cada vegada estan més alts”. Segons ella, els joves d’avui dia no tenen la mateixa projecció de futur que els seus pares. Per estalviar, a casa planifiquen menús setmanals i fan una compra grossa de menjar al mes.
Julia Giménez , 56 anys
/ ALBERTO TALLÓN
“Hem posat plaques solars per estalviar en energia”
“A casa hem posat plaques solars per estalviar en energia. És una inversió important que esperem recuperar i que es noti a la factura de la llum”, explica la Júlia, que viu amb la seva família. A més, també es planteja instal·lar uns dipòsits per recollir l’aigua de la pluja. “Reciclem molta aigua; aprofitem l’aigua freda de la dutxa per fregar el terra, per exemple”. Lamenta que, amb la inflació dels últims anys, han hagut de “retallar” en cultura i oci.
Lluís Costa, 28 anys
/ ALBERTO TALLÓN
“M’agrada bastant fer excels i controlar les despeses”
“M’agrada bastant fer excels i controlar les despeses. Fa un parelll d’anys que ho faig cada més, però sense obsessionar-m’hi”. En Lluís i la seva parella viuen a Aarhus (Dinamarca) i treballen en empreses daneses. En aquest sentit, relata que ha notat que en els últims dos anys els preus del supermercat “han pujat moltíssim”, però assegura que els sous danesos “s’han ajustat bastant”, per la qual cosa no han hagut de fer cap sacrifici econòmic.
