Terrassa

52.000 euros d’ajuda per la DANA en una crida feta des de Terrassa

La terrassenca Esther Martínez Junyent llança un campanya de micromicenatge en suport a Letur, el poble del seu pare, des d’on va migrar a Terrassa a mitjans dels anys 70

Esther Martínez Junyent, amb el seu pare i un dels seus fills, durant unes vacances a Letur fa pocas anys / CEDIDA

“Em sentia super impotent”. I tanmateix, una frustració es pot reconvertir de vegades en una raig de proactivitat.

És el cas d’Esther Martínez Junyent, terrassenca de 34 anys, qui va llançar el mateix dimarts a la nit una campanya de micro-mecenatge per recaptar diners en benefici dels veïns de Letur (Albacete) afectats per la Dana.

No és baladí: A darrera hora d’ahir, la campanya ja havia aconseguit 52.000 euros, mitjançant la plataforma web GoFundMe. Podeu fer aportacions en aquest link.

Tampoc és casualitat que la mateixa Martínez Junyent estigui darrera de la campanya: la seva família paterna prové de Letur i ella mateixa manté lligam intensos en l’actualitat.

“El meu pare va venir cap a l’any 1975 a Terrassa, on va conèixer la meva mare, terrassenca”, explica. “Ja saps: primer migrava un, corria la veu, després un altre…”, explica, sobre l’ampla comunitat de leturencs (i la seva descendència) que viu a Terrassa.

Malgrat els 600 quilòmetres de distància, Esther sempre ha mantingut els lligams amb el poble i la part de la família que li quedava. “M’hi van portar per primer cop amb 5 mesos. Ara en tinc 34 anys,. He anat per Setmana Santa, els estius… I allà vaig conèixer al meu marit, que també és un terrassenc de família migrada de Letur”, explica Esther.

Letur, després de la DANA

“Ens agrada tant Letur que ens vam casar allà, per l’emoció. Et diré més, tinc un tatuatge que hi diu Letur. És que porto el poble a la pell, literalment”.

Per això, dimarts a la nit va ser desesperant. “Mirava la tele i em sentia super impotent. Deien que es declararia Zona Catastròfica, per ja se sap que les ajudes sempre triguen molt a arribar”, explica. Va ser llavors que li va passar pel cap: obrir un micro-mecenatge. Al principi només li vaig passar a amics i familiars, però ràpidament es va fer viral”, afegeix.

Anar-hi o no?

Els diners recaptats seran transferits a l’Ajuntament de Letur. “Ja he pogut contactar amb ells i els he explicat la iniciativa. Tota manera, ara estan encara buscant els darrers desapareguts. El tema econòmic ho abordaran més tard”, explica.

Un dels desapareguts és amics de la mateixa Esther. “I una de les dones mortes era coneguda nostra”. No és pas difícil, en un poble amb sentiment de comunitat.

Ella mateixa ha tingut l¡impuls de baixar a Letur, aquests dies de pont de Tots sants. “Vam dir: Dijous, en plegar de la feina, baixem. Però al final ho vam descartar: està tot tallat i cal evitar aglomeracions, ara el que cal és que els serveis d’emergències trobin els persones desaparegudes”.

Ja arribarà el moment, d’aquí unes setmanes, d’enviar els diners recaptat amb aquesta crida des de Terrassa: “Letur volverá a brillar con la ayuda de todos”.

To Top