Aquell transportista que venia de molt lluny tenia una ferida lletja perquè, en baixar del camió, se li va quedar enganxat el dit i l’anell es va clavar en la carn. On va acabar el camioner per sortir del tràngol? Al parc de Bombers de Terrassa. No era el primer, ni serà l’últim, que requereix aquests professionals per alliberar-se de l’anell que, pel que sigui, perquè els dits canvien de morfologia o s’inflamen, es queden aturats. La forma de procedir més habitual és amb una serra. La mitjana de casos a Terrassa és d’una vintena a l’any.
Fa tres setmanes, una dona. Jordi Vega, bomber del parc terrassenc, executa una maniobra de demostració, amb l’Arnau Clarella de “víctima”. El procés comú és el següent. Si l’anell no està incrustat, la qual cosa requereix una actuació amb biaix sanitari, el “pacient” s’asseu a una taula. El Jordi col·loca al dit, entre la pell i l’anell, un tros de radiografia i un filferro.
I agafa l’útil primordial. Els bombers el coneixen pel nom comercial, però es tracta d’una espècie de miniradial. El nom tècnic: “minieina rotativa”. Tot a punt, Arnau. El company s’ha posat abans els guants de làtex, perquè el fet que la maniobra sigui demostrativa no ha de portar a la laxitud higienico-sanitària. El Jordi posa en marxa el trepant. L’acosta al dit. L’Arnau és bomber, però però ni la seva condició, ni la seva preparació per al risc, ni la perícia coneguda del seu company, són obstacle perquè el noi tanqui els ulls, de manera instintiva, només un moment, quan el Jordi inicia l’operació.
“Hi ha gent que es mareja, que s’espanta molt en veure la radial tan a prop”, apunta el bomber Jordi Vega
Comença la fricció de la serra circular amb el metall. Pot haver-hi cremada. Gairebé, ja està. La “minieina rotativa” ha tallat l’anell, un dels utilitzats pels bombers per fer pràctiques. Un minut ha durat l’experiència, el tall concret. Un minut que, per a alguns, adquireix categoria d’eternitat. “Hi ha gent que es mareja, que s’espanta molt en veure la radial tan a prop”, apunta el Jordi. El seu company Juan Gemas, sergent, ha viscut unes quantes intervencions similars.
Bombers preparant els útils per a l’operació / NEBRIDI ARÓZTEGUI
A la dona que va entrar al parc fa unes tres setmanes sol·licitant ajuda li van haver de practicar tres talls (a l’anell). “Les peces d’or o plata són més fàcils. En algunes d’acer inoxidable has de girar l’anell després de seccionar-lo un cop, per fer un altre tall per l’altra banda”, diu el Juan. Pedro Navarro i Sergi Espinós assenteixen.
El parc no sempre és l’escenari de l’operació alliberadora. “Algunes vegades ho hem fet a Mútua”. No són pocs els afectats que s’adrecen primer al centre sanitari a la recerca d’auxili perquè tenen el dit inflat i l’anell no vol sortir. Però allò d’acudir a un hospital amb l’equipament de bomber, a vegades brut per raó de la feina, no era el més apropiat: “Vam demanar que el servei es derivi aquí però en ambulància preventiva”.
És que hi ha casos i casos. Casos innocus i casos sagnants, en sentit literal. “Hem vist anells incrustats en la carn, producte de la deixadesa de molt de temps”, diu el Jordi. La “minieina” no sempre ha estat al parc. Fins al 2019, alguns bombers havien d’anar a casa a buscar-la quan sorgia alguna actuació. Terrassa va ser pionera en la generalització d’aquest útil al cos. Va tramitar la petició en el 2017. Dos anys després, va arribar l’eina, “que després ja es va fer arribar a la resta de parcs”, recorda Jordi Moreno, el cap a Terrassa.
Al camioner, per cert, que venia de Romania, li van posar punts de sutura a Mútua. No per l’acció dels bombers, que consti, sinó per la ferida soferta en baixar del vehicle.
La tècnica del fil, en desús
Demostració de la tècnica del fil / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Abans d’usar la “minieina rotativa”, els bombers tallaven els anells amb una serra normal, sense l’arc. Hi ha, no obstant això, una altra maniobra que fins fa poc era molt utilitzada pels bombers però ha caigut en desús en tractar-se d’un procediment invasiu, menys recomanable. És la tècnica del cordill, consistent en l’ús de fil dental o similar. Un extrem s’introdueix sota la peça a extreure i amb la resta s’embolica el dit, que amb la pressió disminueix de diàmetre i permet després, desenrotllant el fil en l’altra direcció, la sortida de l’anell. La tècnica es va emprar a Terrassa, per exemple, el febrer passat amb una jove.
