La feina de tot l’any concentrada en tot just quatre dies. Així és el Terrassa Noves Tendències per les organitzadores, entre les quals la seva directora Marion Betriu (Lleida, 1982).
Com evoluciona la relació del TNT amb la ciutadania? Sovint se li ha titllat d’elitista o poc entenedor… Crec que està evolucionant bé. Per exemple, l’any passat vam començar a muntar uns grups d’espectadors sèniors (majors de 60) i júniors (menors de 18). L’any passat van ser 5, ara són 15 participants. I el de joves també està ple. Tenim la sensació que s’estan trencant límits. Al taller amb Inés Sybille Vooduness van venir 50 persones, de totes les edats. Al de Brigitte Vasallo són 20. O sigui: cada cop és més fàcil amb ciutadania de Terrassa, que no tenen relació prèvia amb el festival. Totes les coses que anem proposant, són molt ben acollides. Idees que abans costaven més, ara van sortint.
Sense dubte són casos d’èxit, però la suma total és de 100 o 200 persones. Com ha d’escalar TNT per sentir que està connectat amb el “mainstream” de la ciutat? O no ha nascut per això? És una pregunta interessant. El TNT no és una Festa Major. Tampoc no té la voluntat de connectar amb tothom. Tenim els mitjans que tenim, els espais que tenim, els aforaments que tenim… No som un Festival Grec que omple sales gegants. Tenim un radi d’acció que és el que és i actuem en consonància. No tindria que sentit que gestionéssim peticions de 400 persones per fer un taller, perquè no ho podem assumir. Però a nivell d’escalar, sí que tenim la sensació que el festival està creixent, com els “Stalkers”. El primer any van ser tres persones. I enguany hem hagut de fer un càsting perquè volien ser-hi més de 25 persones. Sentim que cada cop anem conquerint més públics.
El TNT no és una Festa Major, tenim els recursos que tenim i no pdem connectar amb tothom
A qui està adreçat el TNT? Als veïns de Terrassa? Als programadors internacionals? Als “culturetes” de Barcelona? És híbrid. Ho són les peces i ho és el públic. És un festival que passa a Terrassa i estem molt interessades en què la gent de Terrassa se’l senti seu. Però tampoc podem. Som un festival que rep una subvenció molt alta per part de la Generalitat, per dedicar-se a nous llenguatges i escena híbrida. El TNT s’ha convertit en la referència dels nous llenguatges. És el festival on tothom vol venir a veure per saber que està passant en la nova creació, no només a Catalunya sinó a tot l’estat. No és només culturetes, no és només programadors, no és només terrassencs. Crec que això està guai i el fa especial.
Betriu, al Foyer del teatre Principal / ALBERTO TALLÓN
Ara que parles de la Generalitat: La consellera de Cultura no ha estat presencialment a les inauguracions de les darreres edicions. Considereu que teniu prou suport simbòlic? Mmm… És que tens raó. Al final, és el lloc on s’ubiquen els nous llenguatges. És un festival liminal. Perifèric. Que no és “mainstream”. I probablement és perquè està ubicat aquí. Ubicat… En tots els sentits. .
Geogràficament? També.
Si aquest festival passés a Girona, seria més conegut a tota Catalunya? És possible. Però també et dic que això facilita que sigui un festival amb molta més llibertat, que sigui més interessant, que no hagi caigut en un circuit més burgès o convencional… La cosa més punk del festival succeeix perquè es fa a Terrassa. Cada cop hi crec més. No estaria succeint a Girona… O passaria d’una altra manera. Així que té part d’avantatge. Al TNT et pots equivocar, perquè la gent ve a veure coses sabent que potser les incomoda, o que potser és un fracàs. L’esperit del públic ja és aquest i el marge de risc per als artistes és més gran.
És possible que el TNT fos més famós en cas de fer-se a Girona. Però no estaria succeint el mateix
Potser que hi ha propostes que després no entren al Teatre Romea, de tan híbrides? No són peces de teatre de text que entrin fàcil en una temporada… Aquí donem suport a creadors que ningú està donant suport. I a veure si poden cridar l’atenció de temporades més estables. Cert: és la feina que volem fer. Però és feina dels programadors que vulguin incloure-les. Així i tot, ja ha passat: Las Huecas van estrenar aquí i després van anar a la Sala Beckett de Barcelona, van estar un mes en temporada, van exhaurir entrades… L’Albert Cortés està entrant cada cop més en les programacions. Es van donant casos d’espectacles produïts aquí que van entrant al circuit, tot i que amb comptagotes.
I què significa el lema “un acte d’imaginació radical”? O dit de forma molt planera: De què van les obres del TNT? Són artistes que treballen el present, que donen resposta a això. Estan dialogant amb la realitat contemporània viva. Tenen un compromís polític o social, com li vulguis dir. I reaccionen. Tothom que hi vagi a veure-les, sentirà que estan parlant d’ell.
