Xavier Marcet
No només cal pensar què ha de fer Catalunya per a Terrassa. És la tercera ciutat de Catalunya.
També està bé que ens preguntem què pot fer Terrassa per Catalunya. Quina és la contribució al país. En un altre moment, Terrassa aportava una part important del PIB de Catalunya. Era un dels principals pulmons industrial del país. La crisi de finals dels setanta i dels vuitanta va desdibuixar aquesta contribució de Terrassa. Però els noranta la ciutat va trobar en la universitat i alguns vectors culturals (jazz, castellers) una forma de projecció més enllà del Vallès. L’aportació externa d’una ciutat està vinculada als punts forts. Terrassa està mancada d’elements que li confereixin més lideratge, és a dir, més influència al país. I si la configuració política local més aviat pot proporcionar un lideratge limitat (fora del cas de la Diputació, la influència és insubstancial) si no hi ha un lideratge evident en algun altre aspecte, la ciutat té una dimensió important, però pel que fa a la seva personalitat queda en terra de ningú. I tots sabem que el punt fort del nostre alcalde no és precisament sortir de la ciutat.
Fa temps que a Terrassa es parla de reindustrialització, però la sensació és que no saben què fer, més enllà dels discursos i els brindis al sol. Estic segur que ho volen fer, però no posen fil a l’agulla. No ho fan. Tant de bo es concretés l’anunci d’alguna gran factoria a la ciutat, però, de moment, tot sembla retòric. I si m’equivoco, millor per a la ciutat. La millor notícia que hem tingut és la de la d’implantació d’un grau de medicina de la UPC; si es concreta, és una bona oportunitat per estar treballant molt seriosament per crear un veritable clúster al voltant d’això. Hi ha la Mútua, hi ha el Consorci Sanitari de Terrassa, hi ha farmacèutiques importants com Kern Pharma, hi ha “start-ups” consolidades i de potencial com Vytrus Biotech, hi ha l’escola d’infermeria. I tot això es pot relligar i que passin coses reals, no plans de dos-cents punts que no serveixen per a res. Coses reals. Pensar una mica en gran. Però això requereix lideratge, capacitat i sortir de Terrassa i buscar aliats. I comprometre aquells que no són del teu partit perquè no tinguin més remei que acceptar propostes que no són fum, que tenen al darrere actors reals compromesos i que són una aportació tangible per al país.
Terrassa pot quedar molt aïllada i si Ballart no juga bé les cartes, la ciutat pot perdre moltes oportunitats. I atreure més pobresa (i despesa social) que crear riquesa per sostenir l’equilibri social necessari. A la ciutat, Tot x Terrassa té una situació comodíssima. Però a fora, si no s’entén ara, conjunturalment, amb els socialistes per un temps només pot oferir victimisme i victimisme. I això no és un gran projecte. Aquest era el mandat en què Ballart havia de deixar un cert llegat i enquè deia que volia arreglar l’Ajuntament i fer-lo més àgil i eficient. A aquest ritme se li farà tard.
O dona un cop de timó dintre i fora, amb un joc d’aliances públic i privat que li permeti posar alguna realitat potent sobre la taula, o aprofita ara que alguns tècnics li han marxat a la Generalitat per prendre decisions serioses de remodelació de l’organització municipal o se li passarà l’arròs del mandat. És evident. L’alternativa és un mandat mediocre, quan havia de ser un mandat per deixar coses.