“Ja fa temps que estem jugant al joc d’orbitar evitant qualsevol xoc, som satèl·lits d’aproximació”, canten els Planeta Nou a “Focs artificials”. “L’entropia s’ordena a l’espai, les galàxies paren de girar, relativitzant la realitat”.
La banda terrassenca demostra com així com l’astronomia i l’espai exterior poden explicar les nostres pròpies vides i experiències. Són l’estil de versos que impregnen els sis nous temes de “Camí a Plutó”, que la banda publica avui dimarts amb el segell U98 Music.
Planeta Nou, de fet, inclou l’imaginari de les estrelles i els viatges espacials al llarg tant de les lletres com de la seva línia visual. El cantant Jepi Humet explica amb un riure: “Crec que soc una mica llunàtic! En el sentit que m’agrada molt l’astronomia. Fins i tot vaig dubtar si estudiar astrofísica”. I afegeix, sobre la mirada nocturna al cel: “Les nits d’introspecció, mirant el cel, em donen molta pau; pot semblar kumbaià, hippy… Però hi té molt de misteri”, sosté Humet, qui prové de la de família de músics homònima.
A més, observar les estrelles en la nit “t’ajuda a relativitzar els problemes del dia a dia, és quasi terapèutic”, diu Humet.
A banda de les lletres i fins i tot els noms (“Planeta Nou”, “Camí a Plutó”), també trobem astronautes a la portada del disc i dels “singles”. “Estan fetes amb intel·ligència artificial, perquè així barrejo una mica la meva professió d’enginyer informàtic amb l’afició de ser músic”, afegeix Humet.
Les nits d’introspecció mirant el cel em donen molta pau i tenen molt de misteri
I els videoclips han estat autoproduïts, amb la conseqüència que de la filosofia “Do it yourself” han acabat per aprendre a bastament i han creat un nou projecte, el M-31-Lab, com a projecte de creació de continguts audiovisuals.
Des de la pandèmia
Planeta Nou ha tingut un viatge de cinc anys, d’ençà que s’hi van sembrar les primeres arrels. “Ja abans de la covid vam començar a tenir contacte alguns músics, que volíem donar sortida a cançons que cadascú havia anat treballant”, explica Humet. La pandèmia ho va aturar tot, pes descomptat.
Però van recuperar el fil, incorporant nous músics fins a l’actual davantera de sis membres: Jepi Humet aporta la veu i la passió per les melodies que narren les nostres històries; Marc Monzonis teixeix textures rítmiques amb la trompeta; Marc Garcia ofereix profunditat amb el baix; Òscar Jorba a la bateria aporta l’equilibri rítmic; Eugeni Corchero explora textures electròniques als teclats; i Joan González amb la guitarra dona forma al seu so.
Portada del disc “Camí a Plutó”
I produint les cançons de la mà del també músic Ramon Figueres (de Doctor Prats). Allà va sorgir “Planeta Nou” com a àlbum, publicat el 2023.
Sintetitzadors dels vuitanta
I ara arriba aquest segon LP, “Camí a Plutó”, que si bé manté la fusió del pop actual amb el carisma dels sintetitzadors dels anys vuitanta (que ja protagonitzaven el primer disc), també explora noves dimensions musicals.
Aquesta tardor ja tenen alguns concerts on presentaran el disc, si bé en ara no està tancada data per Terrassa. “Cada grup és un món. Avui que traiem el disc ens encantaria fer una actuació en directe en breu, però som un grup emergent que va consolidant la seva base. Encara és una idea molt romàntica”, conclou Jepi Humet.
Tant romàntic com que les galàxies parin de girar. Però aquest és el potencial de la música, fent possible el que és impensable.
Els sis membres de Planeta Nou
