Joan Tamayo Sala, Advocat i president de l’Observatori de Drets Socials
Al meu barri, de naixement i on encara visc, el Cementiri Vell, s’ha realitzat una iniciativa, d’aquelles que moltes vegades passen lamentablement desapercebudes, però que són molt importants i necessàries. Una iniciativa d’ajuda mútua. Sí, sí que he dit bé. Un concepte, tristament molt poc habitual.
Resulta que les administracions permeten, sense que els hi tremoli ni un pèl la sensibilitat –si és que la coneixen– que els casals d’avis de la ciutat tanquin durant el mes d’agost. Aquest és un mes fantasma i inexistent, en què ens obliguen, si o si, a gaudir d’unes vacances (com el premi merescut) i, a més, de la millor manera possible (com si tothom es pogués permetre aquest “petit” luxe, sense límits). Ignorant que hi ha molta gent que no pot fer vacances, ni gaudir d’elles, i que l’únic estímul que li queda és quedar-se a la ciutat sota un sol criminal. Això sí, gaudint dels anomenats “refugis climàtics” un nou i curiós invent, pensat per intentar calmar consciències i fer veure que les administracions són conscients del canvi climàtic i de les seves repercussions (quan, no és així…).
Doncs bé, l’AV del barri del Cementiri Vell, veient que aquesta decisió inversemblant i injusta de tancar els casals d’avis durant el mes d’agost, agreujava encara més un dels greus problemes de la nostra societat, com és la soledat no volguda, que pateix la gent gran, es va posar a treballar, per iniciativa pròpia, posant en contacte i en relació, els mateixos recursos del barri. I, per tant, conjuntament amb l’Associació de Gent Gran de Terrassa-Centre, i un dels bars-restaurants del barri (Bar Restaurant Magnífic), ho han organitzat perquè des del restaurant s’hagi ofert cada dia un menú pels avis que ho necessitessin (a un preu assequible, ja que la diferència se subvencionava). I, a més a més, després de dinar s’han organitzat activitats comunes (jocs, i altres) perquè els avis poguessin estar més estona acompanyats, fent conversa o sentint-se, encara, que algú, pensa amb ells.
Per tant, molts avis que estaven condemnats a estar sols, ignorats i discriminats, una vegada més, han pogut durant aquest mes d’agost gaudir d’una iniciativa que sense la consciència de gent que creu que cal que hi hagi més “ajuda mútua” a la nostra societat, si no aquesta col·lapsarà. Aquests han vist com es respectaven els seus drets enfront de la inacció d’una administració, llunyana i deshumanitzada.
Per això, vull felicitar des d’aquí, públicament, a la gent de l’AV del barri del Cementiri Vell, a les associacions implicades i a la gent del bar-restaurant, per aquesta iniciativa, tan necessària, que per petita, no deixa de ser, molt gran.
És veritat que l’AV del barri també participa conjuntament amb altres associacions de Terrassa en un programa impulsat per Fundació ”La Caixa” i Creu Roja, amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, que es diu “sempre acompanyats” que realitza durant tot l’any activitats adreçades a combatre la soledat no volguda de molta gent gran. Però com passa amb aquests programes, que també s’han impulsat, en part, per rentar la cara d’institucions com La Caixa, que després de gaudir de beneficis “forassenyats”, injustos i impresentables, o d’haver expulsat a milers de famílies de casa seva, amb un grapadet de bitllets intenten ajudar a la gent. Així i tot, és evident que ni aquest programa i molts altres solucionen el problema, ja que aquest és d’arrel i conseqüència d’una societat malalta. Doncs, ja sabeu… multipliquem les iniciatives d’ajuda mútua, com ha fet l’AV del Cementiri Vell, i com a mínim, potser anirem prenent consciència i ens n’anirem rehumanitzant… Perquè no podem esperar res de les institucions “pseudodemocràtiques” d’un sistema sord, cec i insensible.
