Ho ha guardat en secret fins que, fa pocs dies, va fer la preestrena de la seva nova obra: “L’escudellòmetro”. I és que l’actor i creador Pau Gómez ha anat ordint en els darrers mesos un gir de guió en el seu procés creatiu entorn de la memòria gastronòmica popular.
De fet, de primer plat ens havia servit “Relleus”, que va estrenar al Teatre Principal aquest hivern. Es tractava d’una peça en la què el terrassenc trenava els coneixements que havia anat adquirint en el seu procés d’investigació entorn de la cuina, encetat arran de la seva participació a l’Obrador de la Fira Mediterrània. I al llarg de 2024 havia d’arribar el segon plat, una altra peça escènica que fos el resultat final de la seva col·laboració amb el festival de Manresa.
Ara ha arribat, però trencant amb la posada en escena iniciada a “Relleus”. I incorporant com a base narrativa “L’escudellòmetro”, és un monòleg teatral i un conte de ciència-ficció de l’escriptor modernista Santiago Rusiñol que satiritza la burgesia catalana. I com si fos el famós conte de la “Sopa de pedres”, serveix per reflexionar sobre la desigualtat social en base a una cassola.
Pau Gómez, a la preestrena / MIQUEL GILI OLIVA
“Tanmateix, fem una adaptació sobrer el seu monòleg, que és d’una pàgina i mitja i es triga uns a 10 minuts a llegir-lo en veu alta”, explica Pau Gómez. Una base literària que han readaptat, tot injectant-li els coneixements apresos durant el procés d’investigació dels darrers quasi dos anys. “Barregem l’essència del monòleg amb el llegat culinari, la transmissió intergeneracional de receptes, la memòria de les cuines…”, enraona Gómez.
Aquesta peça va ser preestrenada al Festival de Llegendes, el passat 5 de juliol. I ara espera ja el debut oficial a la Fira Mediterrània de Manresa, que arribarà 12 d’octubre des de la Sala Petita del Teatre Kursaal.
Després d’un extens procés d’investigació, sorgeix una proposta per erradicar les desigualtats socials, col·locant la cuina popular al centre de la vida de les persones i repatriant l’escudella al paper que mereix en la nostra societat.
Metàfora gastronòmica
“L’Escudellòmetro” és una representació teatral on un home estrany, vestit de manera descurada, explica que ha inventat un aparell que pot posar fi a la fam i a les desigualtats socials. Aquest aparell és bàsicament una gran olla a pressió on es cuinarà una escudella constant per alimentar tota una ciutat.
Pau Gómez, a la preestrena / MIQUEL GILI OLIVA
“Volem despertar en el públic l’autèntica convicció que aquest invent podria transformar la societat, destacant la visió de Rusiñol i recordant que la cuina popular és de i per a tothom”, reivindica el terrassenc, sempre molt defensor de cuinar a casa (i no sempre externalitzant a restaurants o menjar per emportar), d’anar a plaça a comprar els aliments i de dedicar-hi temps (aturant el productivisme) per cuinar a l’antiga: fent xup-xup. I si pot ser amb amics, fent safareig i conversa interessant, millor.
“L’Escudellòmetro“ es va estrenar el 6 de març de 1905 al Teatre Català Romea per Joaquim Vinyas i va ser publicat a Tipografia de L’Avenç. Serà readaptat i reivindicat des de Terrassa 119 anys més tard.
Un equip terrassenc a Manresa
L’Escudellòmetro és una coproducció de L’Embarral, que com la mateixa companyia, té un equip quasi plenament terrassenc. A banda de Gómez, la dramatúrgia i la direcció escènica és de Joan Maria Segura Bernadas, mentre que la direcció artística és obra d’Alba Valldaura Pascual. La veu en off és d’Imma Colomer Marcet, la producció musical de Marc Balsach Martí, el disseny d’il·luminació de Gemma Abellán Martínez, el disseny de so de Quim Rifà Badia, l’acompanyament i antropològic de Júlia Abelló Vilalta i la producció executivade Maria Rueda Mas.
