Txetxu Sanz
La denominada taxa del Consell Comarcal del Vallès Occidental nova, nova no és. Aquesta taxa es pagava juntament amb la taxa municipal.
El que ha fet l’Ajuntament és treure-la del rebut d’escombraries i donar-li caràcter independent, però el servei es continuarà prestant igual, però ho paguem a una altra administració.
Aquest canvi ha implicat que la taxa que ens cobra l’Ajuntament, tenint en compte els serveis que ens presta, en realitat s’ha incrementat més del 56%.
Les taxes són el pagament que fem a les nostres institucions per la prestació de certs serveis. Ens haurien de cobrar el 100% del cost, però sempre han reduït aquest percentatge assumint la diferència des dels pressupostos generals de l’Ajuntament. Segons ens indiquen, estàvem a un 61%, per la qual cosa cal preveure que l’any vinent tindrem un nou i fort increment.
Per tant, podem afirmar que l’augment dels tributs de l’Ajuntament han pujat per sobre del 3,5% que van anunciar, encara que juguin amb els números i les paraules.
Què està passant? El que passa a Terrassa és que estem patint un augment conegut de manera diferida.
El govern municipal de TxT i ERC no va voler pressupostar diferents augments de preus per corregir els desajustos creats amb les seves polítiques de contenció en any electoral i, mirant els resultats, a Ballart li va anar força bé, però no a ERC. En lloc de planificar una pujada esglaonada, en tres anys, de la nostra contribució a les arques municipals i al pagament de serveis, van paralitzar la pujada l’any electoral i ens l’apliquen ara només en dos anys.
En el cas de l’aigua, ho van intentar justificar per la sequera, però ara ja és evident que es tractava d’una pujada necessària i no aplicada de manera escalonada, així ho va denunciar l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. Ara amb les escombraries intenten enganyar-nos amb el mateix sistema, ho justifiquen dient que és una obligació imposada des d’Europa i derivant part del servei al Consell Comarcal, però, en realitat, estem davant del mateix cas, la manca de lideratge polític i el populisme va endarrerir la presa de decisions i ara ens toquen increments molt superiors per manca de planificació.
Cal remarcar que aquestes pujades estan justificades, sí, en el cas dels residus hem de ser corresponsables de les deixalles que produïm i del nostre incivisme perquè no reciclem correctament, però també és obligatori que l’Ajuntament sigui més transparent. No necessitem ni improvisacions ni ocurrències, cal treballar amb la màxima professionalitat en les solucions que necessitem. Si hi ha un problema de reciclatge, on són les campanyes de conscienciació? On és l’autocrítica? On és la implicació ciutadana? On és la planificació? Per què no s’exigeix als fabricants que redueixin residus o que ells reciclin?
I en el cas de l’aigua passa el mateix. Segons va reclamar l’Observatori de l’Aigua, l’Ajuntament no paga els consums ni els que fan les famílies necessitades, però és lògic que aquests desajustos es paguin amb els nostres consums o haurien de recaure sobre els pressupostos generals? La manca de transparència de l’Ajuntament exigeix més informació i debat.
És urgent prendre decisions per no arribar tard i, per la complexitat de les coses, no ens podem permetre ni ocurrències ni tacticismes. Sense teatralitat, ens hem d’asseure a treballar amb experts i professionals per poder prendre decisions que segurament no seran fàcils.
Personalment, continuo sense veure un govern que es cregui allò de “governar per a, per i amb la ciutadania”.
