JOAN CARLES FOLIA, COACH ADVANCE LIFE
Una de les conferències que més he fet davant dels alumnes de molts centres educatius (inclús davant de reclusos de presons que també estudien) és la que els parlo de la veritable funcionalitat que té el fet d’estudiar.
La correlació que sovint fem davant de l’estudi és aplicar la intel·ligència per tal de comprendre alguna cosa o obtenir nous coneixements. També podem aproximar-nos al fet de ser estudiosos per potenciar una mica de memòria; observar o considerar amb atenció i analitzar amb profunditat alguna situació. En l’àmbit de l’ensenyament, estem parlant de cursar estudis en un col·legi, escola, universitat o un altre tipus de centre d’ensenyament per tal de formar part del procés de socialització que tots estem obligats a passar abans d’arribar a l’edat adulta.
Quan jo parlo amb els alumnes sobre el fet d’estudiar, els plantejo la situació com un mecanisme, una eina que desenvolupa la part davantera del nostre cervell i que segurament l’adquisició i l’emmagatzemament de conceptes i continguts teòrics és la que menys importància té. Tirar endavant l’estudi entès com allò que fem en el moment d’aprendre té molt a veure amb el desenvolupament que aconseguirem per entortolligar com ens sentim cadascun de nosaltres davant l’entorn. És a dir, l’elecció de les coses necessita una percepció acurada del que tenim al davant, d’una comprensió completa de tot allò que observem i un posicionament de com actuarem (execució i presa de decisions) davant de l’estímul en qüestió. No estudiem per saber moltes coses, sinó per tenir solvència per moure’ns pel món amb diligència. I també el que segurament haurem de canviar és la mirada del mestre en aquesta lògica. Queden encara alguns docents que pensen que l’estudi dels seus alumnes implica escoltar, memoritzar i vomitar, ja en són menys. Ara el fet d’estudiar d’un alumne està relacionat amb una actitud proactiva davant un problema, una experiència amb un company, una proposta del mestre, una conversa amb un amic, una determinació davant del conflicte, una interacció amb el món…
Estudiar avui no ha de voler dir només copsar coneixement, sinó obrir els porus dels joves vers la seva posada en escena, que siguin espavilats, que tinguin una bona base per encaixar les coses i això necessita la cognició, les relacions socials i les emocions. Un bon estudi i un bon aprenentatge requereix un bon estímul (situació d’aprenentatge), una bona estratègia (perquè sigui viscuda, assimilada i compresa i, sovint, a càrrec dels docents), recursos creatius, nous i motivadors, amb pantalles o sense, una mirada àmplia i respectuosa (per atendre a la diversitat), desenvolupar la resiliència per garantir la supervivència, optimisme i positivitat per ser feliços.
Hem de presentar l’estudi com la porta d’entrada a una vida estable, ferma i consolidada. Una plataforma en què cadascú dels infants i joves puguin donar suport a les seves expectatives i els seus talents per desplegar les seves il·lusions i descargolar les seves pors. L’estudi no pot coaccionar metes i objectius, sinó que ha d’estimular motivacions i anhels perquè tothom pugui arribar allà on pensi, cregui i s’esforci per fer-ho.
Sempre m’ha agradat una frase de Miquel Àngel, per a mi l’artista més complet del renaixement i potser de la història de la humanitat que diu: “El pitjor perill per a tots nosaltres no és apuntar massa alt i no encertar, sinó apuntar massa baix i encertar”.
Estudiem per ser allò que volem.
