Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Des de fa un any, els diners líquids han anat obtenint una millora en la seva remuneració, tant fent gestió activa a curt termini com invertint en lletres del tresor, pagarés d’empresa i també remunerant el compte corrent. En els últims mesos també han millorat invertint en bons de renda fixa a mitjà termini per aprofitar la possible baixada de tipus d’interès de referència per part dels bancs centrals tant directament com en fons d’inversió. Tot plegat, per poder sortir amb més valor molt abans del venciment, ja que la baixada de tipus implicarà un repunt excepcional del preu.
Dins la mateixa estratègia, i per tal d’aconseguir un diferencial de rendibilitat fins a un 2% més, s’està invertint en posicions de crèdit o deute de qualitat alta (dins l’anomenat “Investment Grade”, entre AAA i BBB), sense incrementar el risc. Sobretot si ho fem a través de fons d’inversió, que en tenir molts creditors es diversifica i així millora el risc que puguem assumir de més amb aquest tipus de deute, sempre dins del sector financer, bancari i assegurador, mantenint una duració curta o mitjana.
De la mateixa manera, si volem aprofitar la diferència actual entre els tipus d’interès reals pagats dels productes de crèdit, podem ampliar la inversió en valors resultants de la titulització del deute per tal d’obtenir un nou diferencial d’un 1,5% més de rendibilitat, mantenint-se dins del nivell de risc d’”Investment Grade”. Dins d’aquest, resulta especialment interessant la inversió en valors de deute col·lateralitzat amb préstecs, així com en títols de deute suportats per hipoteques. La selecció d’actius lligada a la qualitat i al coneixement dels deutors ajuda a mantenir aquests nivells de risc dins dels límits raonables avui dia.
El comportament històric d’ambdós tipus d’inversió en crèdit sempre ha estat millor que el de les lletres, pagarés i bons sènior, inclòs en situacions de crisi, on han estat millors que la renda variable, excepte durant la crisi immobiliària i financera del 2008, on van caure com la resta. Per tant, mentre es mantingui la situació econòmica actual i la morositat no es dispari, seguiran sent una alternativa més rendible sense incrementar massa el risc.
