Vuit de cada deu famílies de primària a Terrassa creuen que la millor edat per donar un mòbil intel·ligent als seus infants és a partir dels 12 anys. Ho confirma una enquesta impulsada per la plataforma Adolescència Lliure de Mòbils (ALM) feta a gairebé 23.000 famílies a Catalunya i que a Terrassa han respost 1.056 famílies de 50 centres de primària i secundària de la ciutat. La majoria d’aquests pares i mares que endarrerien l’entrega d’un telèfon intel·ligent als seus fills, un 63%, no els donaria accés fins als 16 anys.
Aquestes dades contrasten amb l’edat en què les famílies de secundària afirmen que han donat el mòbil als seus infants. Un 82,9% reconeix que ha entregat un dispositiu amb connexió als seus fills als 12 anys o fins i tot abans.
“Les famílies cada cop avancen més l’entrega del primer mòbil amb accés a internet i a xarxes socials–comenta Núria González-Rojas, portaveu d’Adolescents Lliures de Mòbil-Terrassa–. A l’ESO es dona per fet i a primària s’està avançant”.
La representant de la plataforma de famílies recorda que “molts estudis alerten que els infants no estan preparats per una eina que dona accés a continguts de risc i amb capacitat addictiva”. Estar clar que “generen malestar en l’adolescència, manca de concentració i atenció, problemes de socialització i amb els estudis”.
La realitat
L’enquesta mostra una clara contracció entre la voluntat de les famílies de retardar l’accés dels infants al mòbil intel·ligent i la realitat.
Una diferència que queda palesa també quan és pregunta a pares i mares pel moment en què els seus fills tenen accés a xarxes socials com WhatsApp, Instagram o TikTok. A la primària, les famílies en un 94% es mostren convençudes que s’hauria d’endarrerir més tard dels 12 anys, però la realitat és que quatre de cada deu infants tenen accés als 12 anys o abans, segons reconeixen els pares de secundària.
I quina és la raó que empeny a les famílies a compra el primer “smartphone” als seus infants? Un 73% argumenten que ho fan perquè “aniran sols pel carrer i volen que estiguin localitzables”. El segon motiu que esgrimeixen, un 36% de les famílies, és la pressió social i el fet que no volen que el seu infant sigui l’únic sense mòbil a classe o al grup.
La plataforma Adolescència Lliure de Mòbils compta a Terrassa amb 453 famílies a Telegram i 130 a WhatsApp
“Impulsem un pacte de famílies per retardar el primer mòbil -explica Núria González-Rojas-, No volem prohibir, però volem abaixar la pressió social i el convenciment que necessiten el mòbil per localitzar al fill, per seguretat o per mantenir el contacte”.
L’enquesta de la plataforma revela que un 40% de les famílies a la ciutat desconeixen les alternatives als telèfons intel·ligents, com rellotges que permeten fer només trucades o mòbils sense internet. Dispositius que allunyarien els infants dels perills de l’accés a internet i a xarxes socials.
Un pacte social
A algunes aules i escoles ja es materialitzen pactes entre famílies per ajornar l’arribada dels mòbils intel·ligents a la vida dels preadolescents, buscant alternatives per a la localització dels infants. De fet, segons l’enquesta a Terrassa un 78% de les famílies estarien disposades a subscriure un pacte social que impliqui no donar a nens i nenes un telèfon mòbil intel·ligent en el pas de primària a secundària per reduir la pressió social.
Justament aquest és l’objectiu que mou a la plataforma Adolescència Lliure de Mòbil, que va néixer de manera espontània al barri del Poblenou de Barcelona el novembre de 2023 i que ja disposa de més de 50 delegacions a Catalunya, una d’elles a la ciutat de Terrassa.
Poc després de la creació del primer nucli de famílies al Poble Nou, a la ciutat de Terrassa va sortir el primer grup de treball. “En una setmana érem més de dues-centes famílies adherides”, comenta Núria González-Rojas. Ara “ja som 453 famílies de Terrassa a Telegram i 130 a WhatsApp”.
Per una tecnologia segura, ètica i sense “scroll” infinit
La pandèmia va avançar l’arribada del telèfon intel·ligent als adolescents i una enquesta de l’INE revelava a finals de 2023 que, per primer cop a Espanya, la proporció d’infants de 10 a 15 anys amb mòbil superava el 70%, concretament 72%. La dada va coincidir amb l’increment de la pressió social per endarrerir l’entrega del mòbil i ajornar-la al pas de l’educació primària a la secundària, als 14 anys o fins i tot als 16 anys.
Des d’Adolescència Sense Mòbils treballen per “conscienciar als infants i adolescents, però especialment als adults de com fer servir la tecnologia i de protegir els infants de situacions de risc. Temin clar que no anem en cotxe sense cinturó ni amb moto sense casc. Hem d’actuar igual amb els dispositius”, comenten des de la plataforma.
Els pediatres catalans han recomanat restringir els mòbils a la primària i també a l’ESO “per motius de salut”, una mesura que pretén promoure un desenvolupament saludable, una disminució del malestar emocional, la reducció del ciberassetjament i evitar interferències en l’aprenentatge.
Núria González-Rojas recorda que “cal exigir a les tecnològiques una tecnologia segura, sense “scroll” infinit, i als estats tecnologies segures i ètiques”.
“L’allau de continguts i de ’scroll’ els esclavitza”
Judit és el nom fictici d’una terrassenca mare de quatre fills de 25, 23, 20 i 17 anys que va posar límits al mòbil. “Vam pactar que no el tindrien fins als 14,5 anys, que el farien servir una estona i que els deixarien a l’entrada a l’hora de menjar i durant la nit”. La nena, explica, “va patir un trastorn alimentari i el mòbil, les xarxes i els algoritmes van ser un problema. Tot el dia mirant vídeos de nutrició i no avançàvem. El mòbil era un impediment per avançar”. Els fills de la Judit ja són joves. Recorda “la vulnerabilitat quan eren adolescents davant una allau de continguts i de “scroll” que els esclavitza, els fa menys lliures, i que escapen al control dels pares”. Amb perspectiva, recomana als pares d’adolescents “ajornar tant com puguin l’entrega del mòbil i no pensar que és una eina de control. En realitat, tindran accés a continguts i serà un descontrol”.
“Intentaré que no tingui mòbil intel·ligent fins als 15”
A casa de la Mònica Bover, el seu fill de 10 anys té accés al mòbil de la mare “una hora divendres i dues dissabte i diumenge”. L’infant li demana entrar a YouTube i a jocs en línia . “Ara és una eina d’entreteniment, i la limito perquè llegeixi, que li agrada molt, i jugui, perquè hi ha moltes formes de divertir-se”. La Mònica confessa les pors que sent “davant els continguts que rebrà en el futur. Nosaltres som adults i ens hi trobem, però ells no tenen la nostra capacitat per afrontar el que hi ha a l’altra banda”. És, diu, una realitat “inevitable que intentaré evitar endarrerint el mòbil amb connexió fins als 15 o 16 anys”. Ho ha pactat amb el seu fill. Per sort, explica, a l’aula els altres pares pensen igual. “Ells no són el problema. Li he dit que si mai s’hi troba, m’ho expliqui. Que només jo el puc ajudar i no el jutjaré”.
