La doctora Helena Monzón ha guanyat el Concurs de Contes de Sant Jordi de MútuaTerrassa amb un relat sobre una nena diferent. És una crida a l’autoestima contra l’assetjament. A partir del 22 d’abril el conte es podrà descarregar gratuïtament des de la web corporativa de l’entitat: https://www.mutuaterrassa.com/ca/conte-sant-jordi.
Enguany han estat 25 les obres que han participat en el VII Concurs de Contes de Sant Jordi promogut per MútuaTerrassa “amb l’objectiu de fomentar la lectura, els hàbits saludables i la conscienciació dels més petits envers la salut”. La temàtica per aquesta convocatòria ha estat la gestió de l’assetjament en l’àmbit escolar i extraescolar.
Teatralitzat
El conte “L’Helena i el seu violoncel”, escrit per Helena Monzón Camps, cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT), ha resultat l’obra guanyadora. Així ho va decidir fa uns dies el jurat integrat per Roger Garcia, cap del servei de Pediatria de l’HUMT; Amaia Hervás, cap del servei de Salut Mental Infanto Juvenil de l’HUMT; Francesc Puig, president del Comitè Mútua i Societat; Mireia Lienas, mestra de primària i pedagoga de l’escola L’Avet, i Natàlia Albà, directora de Comunicació de MútuaTerrassa. La dibuixant Mónica Ramoneda s’ha fet càrrec de les il·lustracions.
L’obra serà teatralitzada el proper dilluns, 22 d’abril, a la sala d’actes de l’Edifici Docent. Un any més, el conte serà interpretat pels alumnes de 5è de l’escola terrassenca L’Avet i la resta de companys hi assistirà com a públic. Un cop finalitzada l’obra, la presentadora de televisió Elisabet Carnicé interactuarà amb els alumnes per abordar la gestió de l’assetjament escolar. L’acte clourà amb el lliurament i signatura de contes per part de l’autora. El Diari de Terrassa ha entrevistat la doctora Monzón.
Helena Monzón: “És més difícil fer mal a algú que és madur i ferm”
La doctora Monzón, guanyadora del concurs, amb les il·lustracions / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’Helena toca el violoncel, i la doctora Monzón, Helena, també. Però l’Helena del conte té 14 anys i l’Helena que l’ha creat d’un humus de vivències, passions literàries, caràcter vitalista i admirable gestió del temps en té 46, i és doctora, cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. La doctora Monzón, somriure permanent, ha guanyat el VII Concurs de Contes de Sant Jordi de Mútua (hi aspiraven 25 obres) i ha vist editat el seu relat, “L’Helena i el seu violoncel”, amb un argument que respon al repte plantejat enguany: la gestió de l’assetjament escolar. L’Helena (la protagonista del conte) no té amigues, la titllen d’“intel·lectual” i estava trista, però un dia li cau una nota que algú havia dipositat en la seva motxilla i va sonar Bach al pati…
Una doctora que toca el violoncel i escriu? Estudio quart curs de violoncel. Els meus fills són músics. Passava tantes hores al Conservatori… Gaudeixo tocant, em relaxa i aquest instrument gairebé sempre se situa en segon pla. Sempre m’ha agradat escriure, més que parlar. Escrivia diaris i tenia pendent escriure una cosa així. No ho havia pogut fer abans. Em vaig presentar a una altra edició del concurs, però no vaig guanyar. I l’any passat el tema triat per Mútua va ser el duel. No em vaig presentar: no vaig trobar una idea que valgués la pena.
Ha estat costosa la creació? Em va costar trobar la idea sobre el tema, del qual, d’altra banda, els infants parlen molt, però desenvolupar-la, no. El vaig escriure en una hora, a mà, mentre esperava que la meva filla sortís de la seva classe de piscina al Natació. No volia participar si no trobava una idea original, que m’agradés. Volia aprofitar la música com a fet diferencial.
Per fer reflexionar sobre l’aïllament i l’exclusió com a forma d’assetjament… Sí, perquè l’assetjament físic sempre sembla més dur i identificable. He aprofitat aspectes de la meva vida, afegint-ne d’altres. Ser doctora no m’ha ajudat en aquest sentit, perquè aquesta no és la meva especialitat. Però, tot i això, com a persona i com a mare crec que en els contextos d’assetjament hi ha molta gent implicada, i alguns assetjadors són també víctimes. Cal treballar molt amb ells, encara que costi més perquè es troben en una posició, en aparença, més forta. He intentat plasmar aquestes idees, aquest enfocament.
Amb l’autoestima en el centre? Per ajudar a treballar l’autoconfiança. És més difícil fer mal a algú que és madur i ferm. Al conte és l’Helena la que canvia, no el seu entorn.
