Oriol Hernández (Terrassa, 1983) és en l’actualitat un dels dibuixants de còmic més reconeguts de Terrassa. En vigília de Sant Jordi, Norma Editorial publica “El oro del tiempo” en castellà (amb guió de Rodolphe).
Aquest còmic havia sortit abans en francès, uns dels grans mercats mundials en el que t’has fet un lloc. Però, de quina Terrassa surts tu? Doncs vaig començar a Sabadell (Riu). Bé, vaig començar al carrer del Cardaire, a una escola que es deia El traç. Va ser un curset d’estiu, m’hi van apuntar els pares, per tal que fes alguna cosa mentre ells treballaven. M’agradava dibuixar, com a tots els nens. I allà vaig tenir un “profe” que havia estat alumne de l’escola Joso i me la va recomanar. Així que l’any vinent, amb 12 anys, vaig començar amb l’extraescolar de la Joso Sabadell, a fer el curs de còmic.
Sí que arrenques de petitet! I allò va ser molt guai. Jo era un “xinorri” de 13 anys. Vas a classe amb nois de 17 i de 19 anys. Tens amiguets més grans, aprens un munt, comences a fumar… Va ser molt guai! Hi havia gent qui ja estava camí de professionalitzar-se, així que li dones un enfocament lúdic, però comparteixen amb tu un mapa del que seria convertir-se en professional.
Gent que coneixem? Vaig compartir classe amb el Cesc Fullana, que ha adaptat “Victus”. Amb el Javi Aznárez, el Conrad Roset… Vam fer bastant colla. I llavors em va influenciar l’“Iron”, el Carlos Hierro, per ser algú del Vallès que ja publicava. “Mira’l, és possible!”, ens dèiem.
Amb aquesta gent, et sents d’una generació? Ja sigui per edat, gustos compartits o geografia… Som els fills d’Akira Toriyama. Nosaltres vam començar amb les fotocòpies de “Bola de Drac”, ens “flipava”. Crec que som la primera generació que toca el manga. L’anterior a nosaltres no havia tingut aquesta influència!
“Som els fills de ‘Bola de drac’. Recordo seure davant la televisió, casa de la meva àvia hores i hores”
Quan va morir, ara fa unes setmanes, vaig veure que havies fet tatuatges inspirats en el mateix Toriyama! És que, aviam, era el que hi havia! A l’estiu, recordo anar a casa la meva àvia i seure’m davant la tele a veure “Bola de Drac” durant hores i hores, m’ho sabia de memòria. Quan s’acaba la tornaven a fer des de zero i te la tornaves a empassar.
“Bola de Drac” ha influenciat la forma en què dibuixes? Em diuen que en el meu dibuix no es nota. Perquè al final estàs dibuixant un altre “rotllo”. Però narrativament ha estat una escola molt forta. He mamat hores i hores d’ell!
Oriol, amb un exemplar del flamant còmic, al centre de Terrassa / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Quan fas el salt a professionalitzar-te, a poder viure-hi? Vaig començar a Filmax Animació, amb uns 20 anys. Tot i que era una “puta” broma: cobrava 640 euros, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de llavors. Però ja et serveix per pensar: “Ep! M’estan pagant per dibuixar!”. M’agradava l’animació, però tenia l’espina clavada del còmic. I quan ens van començar a fotre a l’atur a tots, em vaig dir: “Ara he de fotre el meu projecte”.
I has acabat al reputat mercat francès! Com ho vas aconseguir? Si vols anar al mercat francès, has d’anar amb un guionista francès o belga. Vaig tenir la sort que el Zidrou buscava dibuixants espanyols, perquè ell venia de fer còmic infantil i juvenil, llavors al mercat francès el tenien classificat així i ni editorials ni dibuixants no se’l prenien seriosament per fer còmic adult. I a mi, això, m’importava un rave. Em vaig llegir un guió, em va semblar bo… I llestos.
640 euros al mes… I encara deus tenir molts de coetanis que no s’hi han pogut dedicar laboralment! És que he tingut una sort que et flipes. A més, he treballat amb pressupostos del mercat francès! Perquè si treballes amb pressupostos del mercat espanyol, t’has d’adaptar i tenir altres “curros”. És una bogeria.
Però… Per què són lligues diferents, la del còmic francès i l’espanyol? Si el teu “tebeo” el compren només 3.000 persones, el teu editor es preocupa. Aquí a Espanya vendre’n 3.000 és la bomba. De fet, si en vens 1.000, ja ha anat de puta mare. Però a França, 1.000 és un fracàs. Perquè allà vas a qualsevol casa i tenen una petita col·lecció de còmics, mentre que aquí és rar. Aquí, com a molt, la penya té llibres. Hi haurà algú que tingui algun Astèrix, però no és comú.
“Al principi cobrava el salari mínim: 640 euros.Però pensava: ‘em paguen per dibuixar!’”
I els teus pares, què tenien? A casa meva hi havia “Mafalda”, “Paracuellos”, Carlos Jiménez… Però, vaja, només hi havia quatre còmics. Però si parles amb altres dibuixants, és comú que hi hagués còmics a casa seva.
I el còmic en català, quina salut té? Doncs és encara més pobre. A mi m’agradaria molt publicar en català… Però només ho pot fer l’Akira Toriyama, que ja té unes vendes. Mira: el sabadellenc Ricard Efa, després de publicar 20 llibres, només ara traurà el seu primer àlbum en català.
Ara ets professor de l’Escola Joso… Els teus alumnes són molt diferents de l’Oriol estudiant? Uf! No surten! El cap de setmana es queden a casa, juguen al “Go”, queden amb els col·legues per “Discord”. Mentre que nosaltres anàvem a drogar-nos! (Riu) Però la generació anterior nostra també diu que nosaltres érem un “muermo”. Perquè ells sortien cada dia a emborratxar-se. No sé si cada generació va sortint més tranquil·la. Però és cert que, ara, els nois es queden a classe menjant-se l’entrepà durant l’hora del pati. Nosaltres sortíem a fer “tocs” amb una llauna de Coca-Cola.
I pel que fa a la tècnica? Ara passen més de pressa a dibuixar en digital? És que no solen tocar gaire paper. Se’ls hi fa marcià. Ho entenen d’una manera més tècnica. De fet, els van a classe amb l’iPad.
Acabem la conversa amb “El oro del tiempo”. Ha estat necessari visitar París per dibuixar-lo? Doncs és quasi més important conèixer els corrents pictòrics de 1900, que és quan està ambientada la història, que no pas visitar-la presencialment l’any 2024.
I quin estil artístic o ambient estètic has volgut recrear? Un cert cartellisme de Toulouse-Lautrec? Doncs m’ha inspirat molt Konstantin Korovin, autor rus que va marxar a viure a París. M’agrada molt l’expressionisme, controlant la tècnica però evocant una emoció.
