Quinze conductors i conductores d’autobús han participat aquest matí en una jornada de sensibilització amb els usuaris amb capacitats diverses, fent l’exercici de pujar en cadira de rodes o tapar-se els ulls per viure en primera persona els reptes als quals s’enfronten els usuaris amb discapacitat. Sota el lema “Posar-nos a la seva pell”, la jornada tenia com a objectiu sensibilitzar i formar el personal del transport públic de Terrassa.
“Por a caure, incertesa, no saber on són les coses, gent que em parla i no sé on és i persones que criden i no sé per què”. Són les primeres impressions de Mertxe Muñoz, una de les quinze conductores i conductors que voluntàriament han volgut participar en la iniciativa, que s’ha desenvolupat al parc dels Catalans. A la sortida del bus, un cop alliberada de l’antifaç i desat el bastó, Mertxe ha explicat com “cada dia estem pendents de les persones amb capacitats diverses que pugen al bus. Posar-nos a la seva pell encara ens fa veure més clar com d’important és atendre les seves necessitats”.
Una conductora de Tmesa, baixant del bus en cadira de rodes a la jornada “Posar-nos a la seva pell” /Nebridi Aróztegui
La jornada ha estat precedida d’una sessió a la Cambra de Comerç on representants de l’ONCE i del col·lectiu Prou Barreres han reflexionat sobre la realitat que afronten les persones amb capacitats diverses quan accedeixen al transport públic.
Rampes, pictogrames, informació sonora i visual…
Des de Tmesa han explicat a la jornada que s’han introduït algunes millores als bussos per fer-los més accessibles. Es van doblar les rampes d’accés (automàtica i manual) per disposar d’una alternativa quan una avaria deixava inoperatiu el sistema elèctric. Aquest 2024, “millorarem la informació visual i sonora incorporant pantalles i missatges de veu per informar dels números de la línia i de les parades”, ha explicat el gerent de Tmesa, Òscar Gómez.
“Esperem que aquesta vegada sí que la informació visual i sonora s’incorpori al bus”, ha comentat des de Prou Barreres el seu president i activista, Joan Vila. “Són dispositius que ajuden a persones sordes i cegues a no sentir-se perdudes i són millores, com els pictogrames ja instal·lats, que fan més accessible el transport públic també a les persones grans i als nouvinguts que encara no coneixen el nostre idioma”.
No hi ha estadística d’usuaris del bus amb discapacitat, però la campanya “Posar-nos a la teva pell” busca millorar l’experiència del viatge dels passatgers invidents, sords o en cadira de rodes perquè se sumin a la comunitat de viatgers. “A diferència de ciutats com Barcelona – explica Vila- a Terrassa el comitè d’empresa de Tmesa i el servei prenen nota de les nostres necessitats i suggeriments, treballem junts i trobem solucions. El bus ha de ser un servei universal. Ningú s’ha de quedar a la parada”.
Una conductora en cadira de rodes
L’experiència de posar-se a la pell de les persones amb capacitats diverses ha permès als quinze professionals de Tmesa experimentar com és el dia a dia de les persones que es desplacen en bus per la ciutat. “Quan he accedit encadira de rodes – ha explicat Mertxe Muñoz- m’he sentit petita, l’entorn semblava molt més gran, i en pujar per la rampa, s’ha mogut i he sentit que queia, m’he espantat”.
La conductora explica que aquestes són sensacions que sovint descriuen les persones amb discapacitats “i està molt bé viure-les en primera persona”. La treballadora comenta que “els protocols d’atenció als usuaris amb discapacitat són molt clars” i la plantilla de Tmesa “és molt sensible a aquesta realitat”. Apunta, però, que aquesta és una feina en la qual necessiten la col·laboració de la ciutadania.
“És important que tothom prengui consciència d’aquesta realitat. Al bus, sovint les places per a les cadires de rodes estan ocupades per carros de la compra o altres objectes i has de dir a la gent que es retiri”. Les persones amb discapacitat necessiten aquest espai i haver de demanar el dret a fer-ne us els incomoda. I un altre exemple, l’acumulació de persones que no obren pas davant la porta quan cal sortir a col·locar la rampa d’accés.
Mertxe explica que els conductors i les conductores tenen “un sentiment especial amb el passatge. És el nostre passatge, som responsables de cuidar-los, a tots. És una sensació especial. Saps que estan a càrrec teu des que pugen al bus fins que arriben a destí i els has de cuidar”. Aquest principi, diu, “val per a tots els viatgers. I quan els usuaris tenen una discapacitat. Està bé que tots siguem sensibles, nosaltres els primers”.
