Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
La situació econòmica, especialment després de la pujada dels tipus d’interès per corregir de forma accelerada la pujada de la inflació, ha creat un escenari que marca una clara divergència durant els últims dos anys entre les petites i mitjanes empreses i les de gran i enorme capitalització. Mentre les empreses de gran capitalització (per sobre de 2.000 milions d’euros) han anat sent les responsables de mantenir els índexs borsaris de les principals places a l’alça, les petites i mitjanes han anat quedant categòricament despenjades en borsa i també en el seu creixement.
Les grans empreses han estat més beneficiades per la pujada de tipus, ja que moltes d’elles, especialment les de consum i tecnologia, no estan endeutades i, per tant, només els afecta la possible retallada de consum, però poden mantenir o millorar més fàcilment els seus costos. També en incidir sobre mercats més madurs, com a inversió, han estat més segures, menys volàtils i poden reportar retorns a l’inversor via dividends, però la seva revalorització sempre és més limitada.
Les petites i mitjanes empreses són menys madures, més volàtils, amb més problemes financers i a vegades també endeutades, especialment les “start-ups”, però sempre han aportat creixement i, per tant, expectatives de retorn molt més elevades. A més, en les últimes 11 recessions, les petites i mitjanes empreses han crescut de mitjana més del 16% més que les grans durant els 12 mesos següents a l’inici de la recessió, complint-se aquest creixement de valor en 10 de les 11 ocasions.
Per tant, pot ser moment, sense abandonar la seguretat més gran de les grans empreses, de tenir una pota posada en les petites i mitjanes empreses per poder treure un rendiment extra versus les grans, en aquests moments previs a l’aterratge suau i en el també primer any de recessió, segons el que històricament ja ha succeït.
