Pediatra al·lergòleg, adjunt al servei de Pediatria de MútuaTerrassa, el doctor Felipe Thorndike alerta que prop d’un 30% de la població ja és al·lèrgica. La contaminació, el canvi climàtic i la dieta poden ser factors de risc
Un hivern marcat per la sequera i una primavera de manual, que alterna sol, calor i pluges. Com afectarà les al·lèrgies? Amb un hivern càlid i sec les pol·linitzacions s’han avançat i probablement seran més intenses. Des del punt de vista al·lergològic i climàtic, és possible que veurem més rinitis, conjuntivitis, broncoespasmes i es produeixen més al·lèrgies respiratòries, en general afeccions en l’àmbit pulmonar, nasal i ocular. Cal tenir en compte que l’OMS preveu que el 50% de la població serà al·lèrgica el 2050 i hi ha un estudi americà que conclou que les al·lèrgies alimentàries han crescut un 500% entre 2006 i 2017.
A què respon aquesta prevalença més gran? A una barreja de factors. La contaminació, els canvis a la dieta, el canvi climàtic o l’excés d’higiene… Les causes de l’augment de les al·lèrgies són multifactorials.
Estem abandonant la dieta mediterrània. Aquest procés també ens posa en risc de patir més intoleràncies? Mengem més aliments processats i menys naturals. Aquest és un factor clar. S’han produït canvis en la microbiota intestinal del nostre organisme i hi ha estudis que proven que la microbiota és diferent entre les persones al·lèrgiques i les que no ho són. Ja podem parlar d’epigenètica, què són petits canvis en l’expressió genètica que no afecten l’estructura de l’ADN, i és possible que ens predisposin a patir malalties inflamatòries.
Hi ha més al·lèrgies que abans, un 30% més que fa vint anys i les consultes estan plenes
Ha mencionat l’excés d’higiene com a factor de risc. Ens dutxem massa? Hi ha un estudi que compara les poblacions rurals, amb menys higiene i més exposades a bacteris i paràsits, i a la població urbana, i s’ha observat que les primeres tenen menys al·lèrgies. I és que si estàs exposat a bacteris, el sistema s’activa de manera preventiva. No estic dient que deixem de dutxar-nos, eh? Hauríem de parlar d’higiene ambiental. Estem veient més nens amb dermatitis atòpica i insistim que cal tenir la pell en bon estat, estar nets i aplicar cremes cada dia per mantenir una bona barrera cutània.
Els canvis en l’expressió genètica que menciona implicarien un factor hereditari de les al·lèrgies? Si tens un familiar en primer grau amb al·lèrgies, tens més probabilitat de manifestar-les. És impredictible, però potser.
Com podem distingir clarament una al·lèrgia d’un refredat comú? Fàcil. Si es tracta d’una rinitis, una conjuntivitis o una bronquitis persistent i intensa és probable que sigui una al·lèrgia. Però si fem esternuts a ràfegues, tenim congestió o degoteig nasal dies puntuals en època de virus, és un refredat.
Si tens un familiar en primer grau al·lèrgic, tens moltes possibilitats de ser-ho
Amb els factors de risc que mencionava i el canvi climàtic, anem a quadres més greus d’al·lèrgies? És impredictible. Sí que hem identificat al·lèrgens respiratoris, com alguns àcars al Vallès que han augmentat molt la prevalença en els darrers anys, com el “pepido plyephus destructor”, cada cop més prevalent al nostre entorn, i que probablement està més vinculat a canvis dels factors ambientals i al canvi climàtic.
Les al·lèrgies estan perdent el factor estacional amb els canvis del clima? Encara no, però el calendari avança. La pol·linització d’alguns arbres i gramínies van registrar pics setmanes abans del que és habitual l’any 2023. Les al·lèrgies comencen abans, duren igual, però són més intenses. És un factor de supervivència de la natura. Les flors pateixen estrès per la sequera i produeixen més pol·len per sobreviure.
Com ha evolucionat el perfil de les persones que pateixen una reacció al·lèrgica? Bàsicament hi ha més persones al·lèrgiques que abans. Un 30% més que fa vint anys. A les consultes ho veiem clar perquè estan plenes. En aquest moment encara hi ha al·lergòlegs, però aviat faltaran professionals. Només cal recordar quantes persones al·lèrgiques als lactis hi havia als anys vuitanta i quantes n’hi ha ara…
Es pot fer prevenció en l’àmbit de les al·lèrgies? Què podem fer per evitar patir una intolerància? No hi ha una mena d’actuació que podem fer per prevenir les al·lèrgies, però en el cas de les al·lèrgies alimentàries en infants, sí que cada cop és més clar que la introducció precoç d’una dieta variada disminueix considerablement la possibilitat de tenir una al·lèrgia alimentària.
I com s’ha avançat en l’àmbit del tractament? Fa molts anys que es fa immunoteràpia específica, que consisteix en l’administració repetida de l’al·lergen per intentar modificar com el sistema immunitari actua davant l’exposició, disminuint progressivament les molèsties respiratòries amb bons resultats i millora de la qualitat de vida.
