Txetxu Sanz
En un article sobre la participació ciutadana, explicava que “implica metodologia, saber el què
i el per a què, utilitzant un com.
La participació implica una comunicació, un temps d’aprenentatge, de coneixement i reflexió. La participació finalitza amb un moment de devolució, en què s’explica què ha passat i què ha de passar després.” Amb aquest argument hauríem d’analitzar per què el govern Ballart és tan centralista, per quina raó no ha fet res per desconcentrar gestions i, fins i tot, alguna política als districtes.
Inicialment, hem de creure que cedir algunes competències als districtes facilitaria un repartiment més equilibrat dels recursos. Actualment, es pot afirmar que l’Ajuntament prioritza la seva gestió no tant per les necessitats dels barris, sinó per evitar les veus crítiques, especialment a les xarxes socials. Per tant, parlem d’estudiar en quins àmbits es podria desconcentrar la gestió o en quines polítiques podem implicar als Consells de districte, òrgans de participació amb la implicació de persones escollides per entitats representatives de cada districte, per tal d’afavorir més equilibris territorials o, dit d’una altra forma, apropar un estàndard de qualitat de ciutat òptim al veïnatge.
Les ciutats amb districtes han trobat fórmules diferents d’implicar aquest àmbit territorial en la millora municipal, per això en aquest article només analitzem les funcions definides al nostre reglament de participació i n’enumero algunes: fer el seguiment i el control de l’actuació municipal al districte, així com del desplegament pressupostari al territori; analitzar i avaluar les propostes que afectin els diferents barris i els projectes d’interès global de la ciutat; prendre posicionaments respecte de necessitats i actuacions que requereixi el territori; aportar propostes de millora. Funcions que no es duen a terme, ja que en realitat els Consells de Districtes només són espais de divulgació de l’acció de govern en allò que per normativa tenen obligació.
Soc membre del Consell del Districte V i encara espero una reunió per parlar de la B-40, de la situació del recinte firal, fer una avaluació de la implantació del sistema de recollida lateral de residus o de les instal·lacions municipals, de la situació dels parcs infantils, de la brutícia, de la retirada de l’amiant dels nostres barris… Per descomptat, com afectarà el proper pressupost municipal els nostres barris, perquè la concreció és molt important. Un bon pressupost que no es concreta en actuacions a un barri pot implicar tenir una ciutat de dues velocitats o ampliar les desigualtats entre barris i crear deficiències de futur. Per evitar-ho, cal un manteniment mínim, bàsic, que actualment només els districtes ho podrien garantir.
Però, a més, els districtes poden facilitar debats de ciutat que actualment es limiten a les persones més directament afectades o que poden arribar als mitjans de comunicació. La mobilitat no és una qüestió que afecta uns carrers, tenir una de les ciutats més contaminades és un problema que afecta tots els barris, la permeabilitat de la B-40 la transformarà en una via de circulació de ciutat, els equipaments no poden ser de barri, ja que no tenim recursos suficients i l’atenció a les persones ha de fer-se des de la màxima proximitat, per no oblidar que els projectes finançats amb fons Next Generation haurien de ser consensuats i públics.
Dotar els districtes de les seves funcions aprovades i incorporar-ne de noves serà acceptat per la gran majoria de les entitats socials, culturals i esportives, perquè ser ciutadà implica respecte i responsabilitat per a la ciutat i als districtes trobem ciutadania compromesa, encara que sense la formació que ens hauria de facilitar l’Ajuntament.
