Els prejudicis i els estereotips masclistes formen part dels fonaments de la nostra societat. Aquestes frases alimenten el masclisme i afavoreixen que es generin debats que qüestionen a les dones. Algunes afirmacions se sustenten en falsedats que han calat molt a fons en la nostra societat, alimentades per prejudicis, desconeixement o estereotips masclistes. Hem fet un recull d’algunes de les frases més populars. Tots i totes les hem escoltat, però les hem contestat? Les dades i els testimonis d’expertes ens poden ajudar a trobar paraules a allò que volem defensar. Donar una resposta contundent a aquestes afirmacions masclistes pot ajudar a empoderar les dones i a posar fi als fakes.
La frase: “Tots tenim els mateixos drets”
La resposta: A Catalunya la tendència és de disminució de les desigualtats, però encara estem lluny d’assolir la plena igualtat entre dones i homes a nivell efectiu.
Les dades: 67% de les dones opinen que les desigualtats són “molt grans o prou grans” i cal fer més per reduir-les. Així s’indica a l’Enquesta sobre valors a Catalunya. 44% dels homes consideren que la igualtat de gènere ha anat massa lluny, i que són ells els que estan discriminats. 10,3% dels homes es declaren “gens feministes”. Un 5,8% diuen ser molt feministes. En una escala del 0 al 10, els homes se situen al 5,77.
L’experta: Isabel Marquès, advocada i activista en drets humans
“No hauríem de parlar d’igualtat, sinó d’equitat. Aquest és el concepte correcte, perquè la desigualtat entre homes i dones és estructural, sempre està present en gairebé tots els àmbits. Partim des de punts diferents, i això es fa evident, sobretot a nivell laboral. L’equitat, en canvi, és un dret humà i s’ha de garantir. No com una llei, perquè la llei també pot ser injusta”.
La frase: “La violència no te gènere”
La resposta: Les dades demostren que els principals executors de la violència solen ser homes, tan dirigida cap a les dones com cap al seu propi gènere. És una realitat.
Les dades: 25 homes van ser assassinats per les seves parelles entre el 2016 i el 2018. Durant el mateix període, 151 dones van ser assassinades, el 85,8% del total.
8,3% d’augment de dones víctimes de violència de gènere el 2022. Els casos arriben fins als 32.644 registrats. 56,3% de les ordres de protecció a víctimes de violència de gènere van ser denegades a Terrassa, per sobre de la mitjana catalana (53%).
L’experta: Sonia Rodriguez, advocada del SIAD-Casa Galèria
“Els homes també pateixen violència, està clar, però és diferent. Aquí al SIAD -Casa Galèria només veiem a dones, que normalment són víctimes de les seves parelles. La violència, però, no ha d’arribar a ser un delicte d’agressió, també es pot donar en diferents graus i àmbits de la vida i això també pot ser violència. Costa denunciar-ho, però cada cop hi ha més sensibilització i conscienciació social per aconseguir-ho”
La frase: “La majoria de denúncies són falses”
La resposta: L’afirmació no se sustenta en dades. La xifra de denúncies falses per violència de gènere representa una part ínfima del total. Per tant, és una afirmació falsa.
Les dades: 0,0084% és el percentatge de denúncies falses de violència de gènere interposades l’any 2022 segons la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat. 59% dels joves catalans asseguren que les dones interposen denúncies falses per obtenir beneficis econòmics i fer mal a la seva parella. 10% més de denúncies per violència masclista a Catalunya. El 36,8% són per maltractaments en l’àmbit de la llar, i un 22,8% per amenaces.
L’experta: Mireia Roca Canals, agent de la Unitat d’Atenció a la víctima
“Aquesta afirmació sobre les denúncies falses no és certa. I fa molt de mal perquè quan ve una dona a denunciar que pateix una situació de violència amb la seva parella, ve amb por. Té el pensament que no la creurà ningú, que la qüestionaran. Quan una dona ve a denunciar, és el final del camí, ve derrotada. I hem de tenir en compte que les víctimes no expliquen tot el que viuen, som nosaltres els que estirem el fil”
La frase: “Les tasques de la llar estan igualades”
La resposta: Les tasques de la llar i les cures continuen sent una competència majoritàriament feminitzada. Aquestes responsabilitats se sumen a la jornada laboral.
Les dades: 800 hores més a l’any són les que dediquen les dones a la llar amb respecte els homes, segons l’estudi de l’Observatori Social La Caixa. 6,7 hores són les que dedica una dona als fills en un dia feiner, tres més de les que destina un home en la mateixa circumstància. 75% de les dones consideren que ho tenen pitjor que els homes: han d’allargar la jornada i fer tasques de la llar: comprar, netejar i cuinar.
L’experta: Mercè Gomez, coordinadora del Casal de la Dona
“S’ha avançat, però encara estem lluny. Les lleis i els protocols avancen, però el canvi de mentalitat de la societat va a una altra velocitat. El masclisme ens acompanya des de fa segles, i les dones sempre han estat en un segon pla, encarregades de totes les tasques de la llar, les cures dels pares i dels fills. Tenir aquestes responsabilitats afegides a la feina ens comporta fer dobles i triples jornades, ja que se sumen a la laboral”
La frase: “La bretxa salarial no existeix, és un mite”
La resposta: No influeix només la nòmina, també tenen influeixen altres factors com la precarietat i la temporalitat laboral. Tot, en conjunt, afavoreix a que les dones cobrin menys.
Les dades: 5.907 euros anuals de diferència entre el sou dels homes i les dones segons l’Informe d’evolució de la bretxa salarial. 15,1% és el percentatge de bretxa salarial a Terrassa, que es tradueix en 4320 euros menys.A Catalunya, representa el 19,7%. 78% de les dones defensen que s’han d’esforçar més que els homes per demostrar que poden tenir el mateix lloc de treball.
L’experta: Ester Espigares, secretària comarcal del Vallès Occidental d’UGT
“La bretxa salarial no és el que pensem que és. No és un sou diferent, sinó que hi juguen factors indirectes. Els complements d’hores extres o de perillositat representen un factor determinant. Les dones optem a contractes més precaris i no per gust, sinó perquè es dona per fet que serem mares, ens agafarem excedències o reduccions de jornades. La bretxa salarial ens condiciona tota la vida, fins a la jubilació”
La frase: “Les dones no volen dirigir a la feina”
La resposta: El fenomen del sostre de vidre demostra que les dones tenen més dificultats per arribar a llocs de direcció i decisió, i quan arriben estan més qüestionades.
Les dades: 40% dels llocs d’alta direcció a Espanya estan ocupats per dones segons l’Informe Women in Business del 2024. Al 2004 era del 14%. 19,8% de les càtedres universtàries corresponen a dones, tot i que representen el 54% de les persones que accedeixen a graus.
27% de dones ocupen la posició de CEO a Espanya. Suposa un retrocés de dos punts amb respecte a l’any passat. A nivell global, el lideratge femení se situa al 19%.
L’experta: Begoña Mundó, CEO de Tema-Litoclean
“A les nenes no ens eduquen amb la mirada de la direcció, sinó amb la mirada de les cures. La societat no veu bé que una dona dirigeixi i lideri. A més el missatge d’una dona s’interpreta diferent del d’un home, sembla menys contundent, et sents qüestionada constantment, i si vas amb un home al costat més. Som tan vàlides com els homes, i la barreja és enriquidora. Falta molta feina encara, perquè ells tenen privilegis i costa que obrin els ulls”
La frase: “Hi ha esports que no són per dones”
La resposta: Existeixen disciplines masculinitzades que provoquen discriminació a les dones que les practiquen, i respon a estereotips de gènere.
Les dades: 27% de les llicències federatives a Catalunya corresponen a les dones. El futbol, el ciclisme i el motociclisme són els més masculins. 51% dels esportistes d’alt nivell són dones. Són persones que participen en competicions de màxim nivell. 22.406 dones estan federades al basquetbol, l’esport que més acumula. Està seguit del futbol amb 17.386 llicències dedicades a les dones, molt per darrere dels homes.
L’experta: Marie Teixidor, presidenta de les Carboneres
“No és certa l’afirmació perquè no hi ha límits. El masclisme en l’esport ens afecta a tots, també a homes que volen fer esports tradicionalment femenins. M’agrada parlar de persones, i tots tenim dret a escollir l’esport que volem practicar. Les dones en l’esport de pencar molt i demostrar que ho sabem fer. Qui pensi que el rugbi no és per dones, li convido que vingui a veure’ns jugar al camp i veurà que s’equivoca”
La frase: “La sanitat és universal i feminista”
La resposta: El gènere esdevé un factor determinant que provoca desigualtats en l’atenció sanitària en el diagnòstic i tractament de diferents patologies.
Les dades: 38% dels treballs d’investigació mèdica inclouen ambdós sexes. Només el 4% dels treballs publicats durant la pandèmia inclouen la perspectiva de gènere. 4 anys de diferència entre el diagnòstic d’un home i una dona en patologies greus, un fet que determina la supervivència. 23% de prevalença de consum de psicofàrmacs (ansiolítics, antidepressius o somnífers) entre dones. Davant del 13% registrat dels homes en els mateixos fàrmacs.
L’experta: Olga Casado, metgessa de família
“La visió androcentrista masculina de la medicina ens condiciona. Falta perspectiva de gènere a l’hora de diagnosticar, perquè només es contemplen els símptomes dels homes, i els de les dones poden ser diferents. Aquesta situació comporta una demora als resultats. Cal mirar el món amb ulleres violetes, Hem d’investigar més, formar-nos i no sempre comparar-nos amb l’home. Ens hi va la vida en això”
La frase: “La van agredir, però anava provocant”
La resposta: És una de les frases més escoltades davant d’una violència sexual. La tendència a culpabilitzar a la víctima perpetua el silenci davant les agressions.
Les dades: 6 de cada 10 dones coneixien al seu agressor prèviament. La majoria tenien una relació sentimental (de parella o exparella) amb ell. 38,7%
de les violències sexuals tenen lloc a l’espai privat. Un 17,9% es produeixen a casa de la víctima. 39% dels casos d’agressió sexual es produeixen entre les 7 del matí i les 15 hores de la tarda. Una de cada deu víctimes que ho denuncia és menor d’edat
L’experta: Cindy Carmona, voluntària del Casal de la Dona
“Aquesta afirmació demostra que encara queda molt per fer. Deixa clar un pensament popular: que la víctima d’una agressió ha de sentir culpa, i la violència mai serà responsabilitat de la víctima. Hem de canviar aquest pensament tan masclista. Això, però, és un pensament històric, hi ha persones que ho tenen molt interioritzat. Les dones cada cop estan més conscienciades, però alhora tenim més por”
