Un Nadal actual té un guió calcat al d’abans. Hi ha una llista de celebracions, que acaben amb el dia de Reis, el 6 de gener, però els d’ara, probablement, tenen algunes connotacions que difereixen amb l’esperit dels temps en blanc i negre. És possible que, llavors, el sentit fos molt més religiós que no pas en els nostres dies. No es pot oblidar que, d’entrada, sense endinsar-nos en qüestions històriques, el 25 de desembre se celebra el naixement de Jesucrist.
El Nadal d’abans, quan no hi havia internet ni xarxes socials i la televisió treia el cap, però no era un element massiu a les llars, tenia un aroma ben diferent del que es viu a aquest segle. Afortunadament, hi ha una herència que no s’apaga i, en l’àmbit local, hi ha peculiaritats que es mantenen amb solidesa.
Per exemple, Santi Rius, de l’associació El Llibre de la Vida i creador del blog Records de Terrassa recorda que el Nadal de Terrassa té una sèrie de trets característics o “especials”, com són les representacions d’Els Pastorets, les partides de quinto o una figura com el patge Xiu-Xiu.
Són tradicions molt arrelades que continuen en plena efervescència, encara que es van adaptant als nous temps, això sí, sense abandonar la seva essència. En el Nadal d’abans, anar a la Missa del Gall era com un ritual per trobar-se, com una manera de reunir-se per, després, degustar les restolines.
Amb la gastronomia
No s’escapa que les festes nadalenques estan molt vinculades amb la gastronomia. L’escudella i carn d’olla, els canelons de Sant Esteve o el pollastre (o una altra au) farcit de pinyons i prunes o orellanes són algunes de les més assenyalades. Però, fins i tot aquest costum va experimentant variacions i, en moltes famílies, la reunió al voltant de la taula es conserva, però a la taula del restaurant.
Aquell Nadal on només es podien seguir les campanades per un canal, dels lots, les llumenetes a tots els llocs o de cavalcades molt simples, han passat a la història, però són recordats per tots els que els van viure.
Testimonis d’aquells temps
Tessa Julià , 71 anys: “Quan es rebia una panera a casa feia molta il·lusió”
Tessa Julià escriptora
De petita, la família vivia a Matadepera i el seu pare feia un “muntatge espectacular” a l’hora de fer un pessebre de dimensions molt grans, amb unes figures molt grans que encara conserven. També recorda molt les felicitacions de Nadal. “En rebies moltes i tu també en feies”, comenta. I assegura que quan es rebia una panera a casa “feia molta il·lusió. Una vegada vam rebre una gallina viva”. El dia de Reis, posats en fila, cantaven “els Reis ja venen, els Reis ja van”.
Ignasi Puig , 66 anys: “Les fures de l’infern ballant era el que més ens agradava”
De Nadal de quan era petit recorda el de la gran nevada de 1962 i que els seus tiets, que venien de Sabadell per a la celebració, van haver de caminar des del cementiri a Can Palet, on els van anar a recollir. També aquell gall d’indi farcit amb panses i prunes que el preparaven a casa i que “el feien al forn de pa de la Font Vella”. Un clàssic de la seva infantesa era anar a veure Els Pastorets al Social. “La fures de l’infern ballant era el que més ens agradava”, explica.
Màrius Massallé , 70 anys: “Ens regalaven una joguina i un regal útil, com uns mitjons”
Recorda que el dia de Nadal “ens ajuntàvem tots i fèiem el dinar com és tradicional”. Del dia de Reis recorda que eren temps de postguerra i “no em portaven gaires joguines”. Apunta que “posàvem menjar per als Reis i per als camells a una panera de vímet i en aquella mateixa penar a ens portaven figuretes de xocolata i gominoles i, normalment, una joguina o, com a molt, dues. Recorda un camió de bombers i algun regal útil, com uns mitjons o un pijama.
Núria Beltran , 62 anys: “Anàvem al bosc a buscar molsa per al pessebre”
Un dels seus records és quan feien el pessebre a casa. “Anàvem al bosc amb el meu pare a buscar molsa i galzeran amb boletes vermelles”, diu, quan encara no era parc natural. També rememora un dia de Reis molt especial, “quan em van portar els mobles de la meva habitació (armari, tocador i escriptori i una catifa vermella gegant)”. A més, de la seva memòria no s’esborra “quan per Nadal la meva mare feia pollastre farcit, i canelons el dia de Sant Esteve”.
Tradicions que s’han perdut o en la seva mínima expressió
No tot allò que semblava una tradició inexpugnable de les festes nadalenques s’ha mantingut. Algunes han desaparegut per complet tot i tenir una rellevància notable mentre que altres ja no són allò que van ser en els seus dies. L’evolució, o més ben dit, l’aparició de nous costums o noves maneres de fer, han trastocat moltes d’aquestes tradicions.
Santi Rius, creador del blob Records de Terrassa, porta a la memòria la importància de la celebració de Santa Llúcia, ara una mica arraconada i que només sobresurt com a nom d’una fira on es venen productes relacionats amb Nadal i, especialment, figures i accessoris per als pessebres.
“Santa Llúcia és la patrona de les modistes i les cosidores i, en els anys 50 i 60, era una celebració important i es feien ballades de sardanes, concerts, òpera i balls de saló”, comenta Rius. També s’havien fet concursos de vestits de paper, un entreteniment més de celebració.
També formen part d’un racó a la memòria dels que ho van viure les felicitacions de Nadal i d’Any Nou que alguns dels treballadors d’oficis públics, com els vigilants, els carters o els escombriaires, passaven a entregar per les cases. Eren les estrenes o, com es deien llavors, els “aguinaldos”.
Eren oficis amb una remuneració més aviat “minsa”, com assenyala Rius i, per això, en aquesta època nadalenca, procuraven guanyar alguns cèntims més amb una targeta que, habitualment, portava una nadala escrita. “Les famílies visitades els feien donació d’una petita gratificació i, en alguns casos, d’algun torró o una ampolla de cava”, afegeix.
En el cas dels que en aquelles èpoques, s’anomenaven guàrdies urbans, també eren receptors d’obsequis per part de la ciutadania. La curiositat és que els hi deixaven al lloc on se situaven per dirigir el tràfic. És una estampa que ha quedat reflectida en fotografies i en filmacions de l’època.
Amistats o familiars
Les felicitacions nadalenques per part de les amistats o els familiars també han quedat en un no res, pràcticament. L’aparició d’internet i els correus electrònics i, a més, dels telèfons intel·ligents i les aplicacions que contenen, de caràcter social, han deixat de banda aquest costum.
Generalment, les famílies acostumaven a enviar una sèrie de felicitacions que, gairebé sempre, es compraven als estancs, si bé hi havia qui les elaborava, pel seu compte i algunes es compraven a entitats solidàries. També els infants les entregaven als seus companys de l’escola o amics.
