Joan Roma i Cunill
Tot va més de pressa, tot va en direccions mai imaginades. Catalunya ha assolit els vuit milions d’habitants, dels quals un 20% han vingut de fora.
Tenim moltes més defuncions que naixements, i la piràmide d’edat deixa clar que l’envelliment guanya any rere any. Els nouvinguts són essencials per garantir les pensions del futur.
Qui vulgui revertir aquesta realitat toparà amb una paret de formigó. Es fan moltes crides a modificar els canvis, però els mateixos que fan les crides són els primers a no creure-se-les, i encara menys a complir-les. Tenim un índex de naixements d’1,14 per dona, un dels més baixos de la UE, i res indica canvis a millor. Al contrari, encara hi ha marge per anar a pitjor.
Hem de tenir clar, doncs, que el mestissatge ha vingut per quedar-se. Tinc un bon nombre d’exalumnes del Centre de Protecció Internacional de Berga que han tingut fills aquí i que blancs o negres són espanyols / catalans. A casa, parlaran l’ucraïnès, el georgià, l’àrab, el farsi, el bavarà, el suahili o qualsevol altre dels centenars d’idiomes que han passat pel centre, però el compaginaran amb el castellà i català si estan per aquí o han marxat a altres indrets d’Espanya.
Dic això al cap d’un parell de dies d’haver anat a fer una volta per Vic i aprofitar per fer-hi algunes coses. Tenia pendent el canvi de mòbil per raons de model i per haver-me caigut un parell o tres de vegades. Hora de renovar. Trobo una botiga a la rambla del Carme, demano i em recomana anar a una altra botiga seva, situada uns dos-cents metres més enllà. La noia, xinesa, m’atén en un més que raonable català.
Vaig a la segona botiga i un altre xinès se m’adreça amb un català esplèndid que motiva la pregunta de ritual: des de quan estàs aquí? Resposta: “Vaig néixer aquí”. Molt bé, ell conversa amb un altre dependent en xinès, i la resolució de les meves peticions, en català. Tracte exquisit, solució perfecta.
I mentrestant em traslladaven les dades de l’un a l’altre, vaig aprofitar per fer-me la pedicura en un nou establiment de la ciutat, atès per diverses noies xineses, amb les quals vam barrejar algunes paraules castellanes amb altres catalanes. Rapidesa i eficàcia a la feina a uns preus molt raonables.
Finalment, vaig a fer una volta pel nucli antic i recordo algun dinar en un nou restaurant japonès, a prop del museu. M’hi adreço, amb la sort de tenir la darrera taula lliure, i de nou, amb un esplèndid català, la mestressa em demana i serveix el menú triat.
Heus aquí com en pocs anys la fesomia urbana ha tingut modificacions substancials que porten a valorar la feina i utilitat dels nouvinguts a pobles i ciutats, gràcies als quals disposem de serveis que no trobaríem si no facilitéssim la seva arribada i integració. Quan parlo amb els meus alumnes, els informo que, segons les previsions del Govern, els propers deu anys necessitarem cinc milions d’immigrants si volem mantenir el ritme de creixement i nivell de vida. Tinguem-ho clar.
