Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
El temps passa i, sense gairebé adonar-nos-en, ja arribem a la fi de l’any litúrgic. Diumenge vinent començarem un nou any cristià amb el temps d’advent, un temps carregat d’esperança, l’esperança ferma que ens durà a viure, de nou, el misteri de l’encarnació per Nadal.
I abans de començar un nou any, l’Església ens ofereix la celebració de la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, rei de tot el món. Però què pot significar això? Què vol dir que l’anomenem rei de l’univers? Vol dir que ell, que és el creador de tot, “per qui foren creades totes les coses”, com diem en el Credo, i que després de fer-se home i de donar la vida per nosaltres, després de morir i ressuscitar, ha estat glorificat amb el seu pare al cel. I, el seu pare, que també és el nostre, ha volgut reconduir-ho tot, recapitular-ho tot en el seu fill Jesucrist (cf. Ef 1,10). És a dir, que tot l’univers, totes les coses, tots nosaltres també, el reconeguem com el nostre rei i senyor.
Des de petits, ens hem acostumat a referir-nos i adreçar-nos a Jesús com a “Nostre Senyor”, i aquesta festa d’avui ens ha de servir per renovar aquesta expressió nostra d’adoració i de pregària a Jesús. Perquè el seu projecte és que aquest fill de Déu, l’estimat del pare, el predilecte, sigui veritablement Senyor de tot i, per tant, rei i senyor nostre i que visquem feliços amb ell.
Però aquest reconeixement nostre s’ha de manifestar a la nostra vida mentre encara som en aquest món, i sabem com ho hem de fer. Perquè avui escoltem l’evangeli com, a la fi dels temps, aquest rei separarà en el judici els bons dels dolents, com el pastor separa les ovelles de les cabres. Uns per posseir per sempre la benaurança del regne, per haver fet el bé als més petits, que li diran: “‘Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?’ El rei els respondrà: ‘Us ho dic amb tota veritat: tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi…’ Després dirà Jesús als altres: ‘Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.’ Ells li respondran: ‘Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?’ Ell els contestarà: ‘Us ho dic amb tota veritat: tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi’” (cf. Mt 25,31-46).
Avui, solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, rei de tot el món, se’ns convida a reconèixer Jesús com el nostre rei i senyor, el meu rei i senyor, i també a demanar-li que ens deixi entrar en la seva intimitat i, així, treballar amb ell per implantar el seu regne: “Vingui a nosaltres el vostre regne” (Mt 6, 10), regne universal i etern, regne de veritat i de vida, regne de santedat i de gràcia, regne de justícia, d’amor i de pau.
