Joan Roma i Cunill
No fan falta grans estudis ni grans enquestes per constatar un canvi radical en la tinença d’animals de companyia. Una simple volta per alguns pobles i ciutats, i veurem el que vull dir. A falta de dades reals fiables, en tenim d’oficioses que parlen d’una xifra entre 1,5 i 2 milions de mascotes al conjunt de Catalunya.
Parlem de xifres de fa dos anys, compaginant dades d’ajuntaments i Generalitat (molt poc fiables) i del Col·legi de veterinaris (les més aproximades). Per què dic poc fiables? Doncs perquè hi ha un incompliment generalitzat de la Llei catalana de protecció dels animals pel que fa al registre i la identificació dels animals de companyia.
La llei 22/2003 de 4 de juliol obligava tots els propietaris de gossos i gats a donar-los d’alta a l’ajuntament respectiu i posar-los un xip, per, en cas de pèrdua, poder trobar el propietari. Les xifres que es donen de compliment de la normativa són inferiors al 60% en el cas dels gossos i de menys del 40% en el cas dels gats. Lluny, molt lluny, del que establia la llei i res indica que millorarem les dades en un futur proper.
A banda d’aquests dos grans grups, hi ha un nombrós col·lectiu d’altres animals que viuen i conviuen sense control ni seguiment per part de cap organisme o institució. Aquest estat de coses a casa nostra, però en general a tot Espanya, va motivar la redacció i l’aprovació de la Llei de benestar animal: 7/2023 de 28 de març. Aquesta llei deixa clar que un animal és un ésser amb sensibilitat pròpia que ha de ser cuidat i respectat, i deixa clar que ha de tenir vida pròpia en funció de les seves necessitats i característiques.
La llei estableix un llarg nombre de mesures de protecció, però també d’identificació i registre. Precisament, algunes mesures establertes suposen un gran maldecap per als ajuntaments perquè els delega la responsabilitat sobre gossos i gats abandonats, sense transferir els recursos econòmics per fer-ho viable. Em temo molt que alguns dels preceptes més innovadors quedaran lluny del compliment.
Però torno al principi. Assistim a una autèntica explosió de peticions de compra de mascotes, en una mena de substitució de fills per animals de companyia. De fet, ara i aquí, ja tenim moltes més mascotes que fills al conjunt del país. Ningú se sorprèn de veure animals en cotxets o en motxilles, quan abans hi vèiem infants. Ja són molts els bars i restaurants que permeten l’entrada de gossos, i cada vegada hi ha més hotels i cases de turisme rural que els admeten.
Aquest increment de mascotes ve acompanyat de tota mena d’equipaments i serveis destinats al seu manteniment i atenció. Des de veterinaris a clíniques, perruqueries i establiments de jocs i exercicis. Estem davant d’una autèntica revolució que ha vingut per quedar-se i per incrementar el nombre i la diversitat. D’aquí que la nova llei estableixi fórmules per evitar capricis espontanis que portin a incrementar abandonaments i que tothom sigui conscient de la responsabilitat de la tinença. Si se n’ha de ser per a un fill, ara també se n’ha de ser per a un animal de companyia.
