Joan Tamayo Sala, Observatori dels Drets Socials – Plataforma Aturem les Guerres de Terrassa
La nostra societat s’està preguntant aquests dies: on està la civilització i la humanitat? La dignitat humana, si la recuperéssim, podria suportar les imatges i les notícies que ens arriben aquests dies de Gaza (Palestina).
Hi ha comprensió humana i estómac suficient per poder digerir i acceptar la mort impune de milers i milers de civils (només a Gaza ja porten prop de 4.000 infants)?
El discurs de guerra ha envaït el món i ha fet desaparèixer el discurs de pau. Ho ha impregnat tot. Tots els estats i països estan molt preparats, i cada cop més, per fer la guerra. En canvi, cap ho està, perquè ningú inverteix per construir la pau o fer front al canvi climàtic.
És per això que si volem treballar la pau, de veritat, hem de començar per parlar de forma clara i amb la veu ben alta de com “exterminar” el verí que, històricament, i des que existeix l’ésser humà, ens ha portat la violència i la guerra. I aquest verí es diu odi.
L’odi és amb freqüència el preludi de la violència. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar una altra nació o règim polític. La xenofòbia, el feixisme, les fòbies i els prejudicis tenen un component d’odi important. L’odi actualment cotitza a l’alça. L’odi està de moda. Fa anys que l’esport predilecte de molts és odiar. Odiar és rendible, incitar a l’odi és baratíssim i proveeix la fama tan cobejada a xarxes socials.
Potser encobert i amagat o obertament proclamat i sordament ignorat pels poders públics. Paradoxalment, mentre els poders públics es fan els sords, pel darrere han donat aixopluc i cobertura a les màximes expressions d’odi que s’han manifestat els darrers anys.
Mentre la política institucional s’ha anat tornant llefiscosa, irracional i distant a la vegada, ha anat nodrint (bàsicament per inacció i distanciament de la gent i sobretot per interessos particulars) una gran diversitat d’odis: odis a l’esquerra, odis a la dreta, a l’adversari polític, odis a la religió A, odis a la religió B.
La nostra mentalitat ha acabat normalitzant aquesta dinàmica i aquestes actituds, fins a abraçar els petits odis de la nostra quotidianitat. Segurament, aquesta mena de petits odis han existit sempre, però ara formen part d’un odi més gran, més complex, més instrumentalitzat i més letal.
La guerra eterna entre àrabs i jueus torna a ser al capdavant de l’odi. Hi ha les víctimes directes de la guerra i després hi ha les víctimes col·laterals de la guerra. Tots són víctimes.
Si ens inoculen des dels poders polítics i mediàtics idees falses i interessades com que la guerra és “necessària”, és “autodefensa”, “és per aconseguir la pau”, que hi ha “regles de guerra”, que “no tot són crims de guerra”, etc. És clar, al final, tots volem i acceptem la guerra (aquest crim execrable). Avui la guerra és l’odi per l’odi, fins a les darreres conseqüències! Una barbàrie.
Fins quan, doncs, podrem resistir dominats per un sistema amb els valors humans capgirats? Amb aquest menyspreu i insensibilitat cap al valor suprem que és la vida?
Som conscients que vivim en un planeta que manté 21 milions de soldats en actiu i 20 milions més a la reserva activa, però només tenim 13 milions de metges?
Sabem el que significa que, en aquests moments, per exemple, hi ha molts nens i nenes a Gaza (Palestina), que podrien ser els nostres, que abans d’anar a dormir els pares els escriuen el nom a les mans, ja que si hi ha un bombardeig i moren els puguin identificar?
La gran filòsofa Judith Butler diu que la no-violència consisteix a decidir ser no-violent en un estat de violència permanent. Per tant, a ser valents!
La característica principal de l’educació per la pau és ensenyar a viure d’una manera no-violenta i pacífica. Afrontar els conflictes a partir d’uns valors indispensables com la justícia social, la igualtat, la cooperació, la solidaritat i el respecte.
Hi ha una sèrie de competències bàsiques que s’han de treballar a les escoles i arreu per transmetre els valors pacífics que ens dona l’educació per la pau.
Àmbit social: respecte als drets humans, a la cohesió social, a la cooperació, al medi ambient i al desenvolupament sostenible.
Iniciativa personal: consisteix a adquirir habilitats personals com l’autoestima i l’autoconeixement i a l’autogestió dels conflictes. Això fomenta a tenir unes decisions constructives i pacífiques.
Comunicació lingüística: aprendre a viure amb pau, saber escoltar i saber dialogar, gràcies al respecte per totes aquelles cultures diferents de les seves.
Aprendre a aprendre: despertar l’esperit crític, ensenyar a pensar i a reflexionar sense utilitzar la violència.
Tractar amb conflictes: aprendre estratègies per al diàleg i la negociació per saber resoldre els conflictes i així poder viure amb pau. També es tracta d’aprendre a analitzar els diferents conflictes i quines són les metodologies més adients per solucionar-los en cada cas.
L’educació per a la pau vol transmetre valors com el respecte i la confiança cap a l’altra persona. És l’única forma possible de poder eliminar el verí de l’odi al món. Què us sembla, doncs? Posem les neurones en peu de pau. Ens fem humans? Deixem d’odiar?
