Terrassa

El nou sistema de targetes moneder sacseja els bancs d’aliments

Europa revisa el model de garantia alimentària amb una eina menys estigmatitzant, però amb una cobertura limitada que impacta en les entitats socials

El canvi de model comença el gener de 2024. Després de la pandèmia, la Unió Europea (UE) canvia el sistema d’ajuts a les persones més vulnerables i els aliments que enviava deixaran d’arribar en espècies, per implantar les targetes moneder, que permetran comprar directament al supermercat. Un canvi de model que, adverteixen els bancs d’aliments, portaran moltes entitats socials a tancar.

El cas de Terrassa és paradigmàtic. El Rebost, el banc d’aliments promogut per l’Ajuntament i gestionat per Creu Roja, atén una mitjana de 3.000 famílies i distribueix aliments a més de 7.000 persones al mes.

El Rebost de Terrassa fa temps que ha adoptat el format supermercat, on l’usuari pot triar el que necessita /Nebridi Aróztegui

En aquest moment, “esperem que a Terrassa arribin 80 targetes moneder el 2024 i al voltant de 100 més cada any seguint”, comenta Noel Duque, tinent d’alcalde d’Acció Social. “El procés anirà més lent del que esperàvem i les targetes no seran suficients en aquesta primera fase. Això implica que dues terceres parts dels usuaris del Rebost, unes dues mil famílies, continuaran necessitant el suport del Rebost i haurem de veure com ho fem”.

Pel que fa a les targetes moneder, la Generalitat prepara la licitació dels proveïdors, cadenes d’alimentació on les famílies podran anar a comprar els aliments. Les targetes seran renovables i, en coordinació amb entitats i ONG, estaran condicionades a la participació en activitats de formació i inserció, a banda de fer un consum saludable i responsable.

El model “és positiu -defensa Duque-, perquè desestigmatitza i normalitza”. Manté el sistema assistencialista, però trenca amb el model del lot de menjar, de les nomenades “cues de la gana”. La targeta moneder permet als usuaris triar l’aliment i ja està clar que l’import carregat “serà més alt que la prestació actual”, tenint en compte la inflació de preus.

Nou model de garantia alimentària

L’àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de Terrassa afronta ara el repte d’assignar les noves targetes moneder, al ritme que arribin d’Europa, i donar cobertura a les persones i les famílies que no hi tinguin accés.

Cal tenir en compte que el Banc d’Aliments de Barcelona va remetre durant el període 2022-2023 (de maig a maig), 1.200 quilos d’aliments a les quatre entitats de Terrassa associades, entre les quals el Rebost. D’aquesta remesa global, desapareixeran els 425.000 quilos que arribaven del Fondo de Ayuda Europea al Desarrollo (FEAD).

Les entitats socials que treballen en l’àmbit de la garantia alimentària s’enfronten a partir del 2024 al repte d’atendre una demanda creixent i fer-ho amb menys recursos. La realitat és que augmenten les famílies sense recursos per costejar l’alimentació, especialment treballadors que, tot i tenir un sou, no arriben.

Fins ara els bancs d’aliments, i les entitats es proveïen d’aportacions d’empreses i comerços, dels excedents alimentaris, de les campanyes de captació i, especialment, de les aportacions en espècies de la UE, que desapareixeran.

A Terrassa ja està clar que el model del Rebost haurà de conviure amb les targetes moneder durant el període de transició. “Aprofitarem per revisar el model global”, apunta Duque. El seu departament té previst aquest mandat revisar en profunditat el sistema d’atenció social a la ciutat i actualitzar el model de garantia alimentària.

El magatzem del Rebost de Terrassa. a partir de 2024 els aliments procedents d’Europa no arribaran / Nebridi Aróztegui

Actualment, Terrassa atén les persones sense recursos per alimentació via el Rebost; amb ajuts econòmics a l’alimentació i la subsistència; ajuts als menjadors escolars -que aquest curs s’han complementat fins al 100%-; els menjadors dels casals de Nadal i estiu; el servei d’àpats a domicili del SAD i les targetes moneder, entre altres recursos.

Pel que fa a les targetes moneder, la ciutat fa cinc anys que les ha implantat i acumula experiència en la gestió. El balanç “és molt bo”, apunta Duque. Els beneficiaris de les 300 targetes moneder existents a la ciutat són “famílies que demostren implicació, amb perfils d’èxit”. La gestió la fa Creu Roja, entitat que també fa el seguiment.

Les targetes per a tothom costarien 121 milions

L’any 2022 a Catalunya van arribar 12 milions de quilos d’aliments a través de la compra centralitzada que es reparteix a cada comunitat autònoma. Amb la inflació de preus, expliquen des del Banc d’Aliments de Barcelona, la mateixa partida econòmica va donar per una remesa reduïda de 7 milions de quilos. Amb aquests recursos, els quatre grans bancs d’aliments catalans i Creu Roja, que es reparteixen l’ajuda en espècies al 50%, atenen 225.000 persones a través de 560 entitats socials arreu del territori.

Josep de Andrés, un dels portaveus del Banc d’Aliments de Barcelona, explica que les targetes moneder “arribaran a 25.000 persones de les 225.000 que atenem. Els números són clars, hi ha 200.000 persones que es queden sense prestació, de manera que caldrà reformular el model i buscar una solució”.

De Andrés adverteix que la manca de cobertura posarà “al límit de la supervivència moltes entitats socials, que deixaran de percebre el 50% dels seus recursos per donar menjar. Moltes petites hauran de tancar”.

El tècnic està d’acord “amb el model de les targetes”, però apunta que per distribuir “targetes per a tots, a Catalunya necessitaríem 121 milions, que són inviables”. El model ideal conclou, “seria la renda garantida de ciutadania”.

El nou sistema de targetes moneder sacseja els bancs d’aliments
To Top