Els responsables del restaurant ubicat a la Mola alerten sobre el possible tancament del servei per part de la Diputació de Barcelona.
“Bancs de fusta correguts en el menjador d’un monestir romànic amb cuina típica catalana”. Aquest és el reclam publicitari en un navegador d’Internet que en breu podria “caure”. Però les implicacions d’un possible tancament del restaurant de la Mola van més enllà de la publicitat i el negoci. Les xarxes socials bullen des de fa dies davant l’anunci després que Gemma Gimferrer, una de les responsables de l’establiment situat en el cim de la muntanya de Sant Llorenç, difongués una publicació demanant ajuda perquè els havia arribat la notícia que la Diputació de Barcelona (Diba) no pensava renovar la concessió del restaurant. Fins i tot l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha reaccionat amb un comentari en una xarxa social, deixant clar que el consistori treballarà per mantenir el servei de restauració a la Mola; això sí, “sostenible i adaptat” a la realitat actual del Parc Natural.
És el restaurant la Mola de tanta peculiaritat que està tot just allà, en el venerat (i visitadíssim) cim de la muntanya, guaita i referent visual de Terrassa i altres poblacions de la comarca, a 1.104 metres. Una vintena de persones viuen del treball generat en al voltant d’aquest monestir-restaurant que desenvolupa la seva activitat en virtut d’una concessió pública de la Diputació, gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac on es troba. I aquesta concessió expira al febrer del 2024.
No és cap secret que l’organisme provincial tenia pensat des de fa anys limitar l’accés al cim de Sant Llorenç i l’existència del restaurant tenia molt a veure, almenys, en l’argumentari mostrat per la Diba. Al setembre del 2016, la secció de ciències naturals del Centre Excursionista de Terrassa (CET) va difondre un manifest en el qual sol·licitava un control de flux de visitants a la Mola per evitar-ne la seva saturació, i en el mateix escrit proposava “redimensionar” l’activitat del restaurant per frenar l’efecte depredador dels seus rucs amb la flora autòctona. Perquè és sabut que els queviures i altres útils per al funcionament de l’activitat restauradora els pugen rucs i mules. No hi ha una altra manera de pujar-los. La direcció del Parc Natural coincidia amb el diagnòstic del centre excursionista.
Massificació
El CET cridava l’atenció sobre la massificació dels espais més emblemàtics del parc, especialment el cim. La denúncia es referia sobretot a la progressiva desaparició d’espècies autòctones com les orquídies silvestres a causa de la depredació dels equins, que es menjaven la vegetació pròpia de la zona, “vulnerant l’article primer de la declaració del Parc Natural”. S’eliminava l’autòctona i en el seu lloc es dispersaven plantes alienes a la flora del parc que envaïen la Mola “de manera preocupant“, dipositades de manera involuntària pels visitants, que les transportaven en el seu calçat.
El CET deixava clar que considerava “incompatible” l’activitat del restaurant amb el manteniment de la flora pròpia. Era necessari redimensionar el seu funcionament i deixar-lo en el d’un “bar matinal”, amb un o dos rucs que fossin acomodats molt més a baix, a Can Poble, i pugessin queviures i tornessin a baixar als seus estables. I que fossin acomodats a baix.
“Fa 57 anys que estem a la Mola, no sols donant menjar sinó també cuidant de l’entorn i del patrimoni”, subratlla Gemma Gimferrer en el seu SOS. Si es tanca el restaurant es provocarà “una destrucció del patrimoni i una degradació de l’entorn, perquè no hi ha un pla B si es tanca la instal·lació”, afegeix.
No és cert, segons la responsable de l’establiment, que amb la finalització de l’activitat restauradora deixi de pujar gent a la Mola. Els excursionistes continuaran pujant igual i la diferència radicarà en el fet que “ningú es preocuparà de recollir les deixalles que la gent puja, però no baixa. Això ho fem nosaltres”. Ningú vigilarà pel bon estat del monestir, del segle X, “ara ho fem nosaltres”, insisteix. “Ningú netejarà ni baixarà les restes dels WC”. Ara, incideix, ho fan ells, els responsables del monestir-restaurant.
Allà no sols treballen 20 persones. Dues viuen en el monestir, on estan empadronades. “Si es tanca la instal·lació de la Mola, es perdrà un edifici emblemàtic del Vallès Occidental”, conclou Gemma Gimferrer.
La Diputació no ho nega
La Diputació de Barcelona no nega el possible tancament del restaurant, en el model actual. Afirma que està estudiant “amb administracions i agents del territori” el model que definirà el futur de l’entorn de la Mola.
El monestir de Sant Llorenç del Munt (segle X) és propietat de la Diputació de Barcelona i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L’edifici inclou els serveis de restauració, visites guiades i altres activitats d’interpretació i de lleure, “gestionats amb un contracte de concessió de l’any 2018″. La concessió finalitza a principis de l’any 2024 i és improrrogable d’acord amb les bases i els contractes, destaca l’institució.
Aquesta assegura que analitza “diferents escenaris per continuar amb el servei de restauració i que sigui compatible amb la normativa vigent, aportant seguretat jurídica i adequat a les normatives vigents”.
La corporació “treballarà amb el màxim consens amb els ajuntaments del territori en el marc del Consell Coordinador del Parc, que es reunirà properament. Aquest òrgan té com a objectiu garantir la participació i col·laboració en la gestió de l’espai protegit de les diferents administracions públiques amb competències específiques en aquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessades en la gestió de l’espai natura”, informa l’organisme supramunicipal.
La Carta Europea de Turisme Sostenible
Des del 2011, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac treballa amb la Carta Europea de Turisme Sostenible, certificació atorgada per la Federació Europarc a aquells territoris que, mitjançant un procés de treball participatiu, “defineixen una estratègia de turisme sostenible per protegir aquests espais”, indica la Diputació, que agrega que la col·laboració publicoprivada “és un dels principals actius de la Carta”.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és un dels 14 espais naturals que gestiona la Diputació de Barcelona a la província. Ocupa 13.694 hectàrees protegides i rep més 300.000 visitants a l’any. Es calcula que a la Mola puja cada dia una mitjana de 410 excursionistes.