Joan Carles Folia, Coach Advance Life
El concepte de persones significatives està estretament lligat a un moment de les nostres vides en què estem definint quina serà la nostra personalitat i la nostra identitat.
Així, aquest concepte és una idea clau per comprendre com es construeix l’eix emocional del jovent. Aquestes persones formen part de l’entorn social dels joves i tenen, als seus ulls, unes qualitats que les fan particularment importants i influents. Diríem que en un cervell en construcció, modelable, és molt important perquè la interacció d’aquesta vulnerabilitat amb un entorn disruptiu pot acabar passant factura de manera molt determinant a la vida dels nostres fills i filles. Més endavant, quan el procés de maduració emocional i cognitiu hagi finalitzat, el concepte “persones significatives” prendrà altres dimensions més relacionades amb un món selectiu i exigent que també ens posarà a prova a tots plegats.
En les meves sessions de “coaching” amb adolescents, és molt interessant la utilització dels seus relats per poder apropar-nos a la percepció que els adolescents tenen de les relacions amb les seves persones significatives, perquè des del seu propi i particular punt de vista podem saber com estan construint el seu enfocament vital a partir del que sempre hem anomenat les companyies. És en aquest treball d’introspecció quan apareixen les persones més influents davant de situacions morals, materials o sentimentals dels joves i també és quan ells responen (treball de presa de decisions) davant dels conflictes que han d’assumir.
És curiós veure que davant d’una mateixa situació, però diferents interaccions en les persones significatives, les decisions que pren el subjecte poden ser diametralment oposades. La influència que rep el seu cervell comença a estructurar una xarxa neuronal que acabarà per consolidar-se en forma de pensament i comportament posterior. Sempre recomano a pares i mares un cert control d’aquestes persones significatives, que no vol dir d’entrada cap prohibició ni limitació. La millor manera de gestionar aquest aprenentatge de les relacions humanes és a través de la comunicació directa, molt al principi, de quines són les aportacions o no que aquest grup d’iguals ofereixen a la relació. Sovint, els joves tendeixen a mostrar-se més atrets per aquelles coses que tenen un punt d’atreviment i misteri, fins i tot de risc; la qual cosa és normal, perquè les edats en què situem l’escenari és justament quan el descobriment del que és desconegut es presenta constantment i també el que proposa més dosis d’adrenalina.
En aquesta comunicació incipient (a partir dels 11-12 anys ja es pot tenir en compte), s’ha de saber fer l’equilibri entre la gent que atreu els joves per la seva projecció en qualsevol àmbit i l’interès real que suposa a les seves vides. I és cert que al principi hi ha algunes resistències, sempre els atreuen coses que surten de la normalitat, però amb un bon treball de comunicació entre pares i fills generalment s’acaba arribant a conclusions força compartides entre ambdós grups.
Per acabar, deixeu-me que m’adreci a tots els pares i mares que llegireu aquest article.
No tingueu mai cap dubte que les persones més significatives a les vides dels vostres fills, tot i que no ho pugui semblar, sempre sereu vosaltres.
