Un mes de juny amb termòmetres per sobre dels 30 °C i un aiguat que va omplir les rieres fins al límit. Un juliol amb tres pics de calor i només 1,6 litres de pluja, un agost de nits tòrrides i ara, una tardor en màniga curta. El canvi climàtic colpeja el món i deixa a Terrassa una escletxa permanent que condiciona el present i el futur de la ciutat.
Com cada any, el 24 d’octubre es commemora el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una efemèride que promou l’ONU per generar accions contra un fenomen que provoca l’escalfament accelerat del planeta i dispara les temperatures mitjanes arreu del món. També a Terrassa, on no parem de sumar records de temperatures i de dies sense pluges.
Els efectes de l’escalfament es deixen sentir en sectors com la pagesia. La sequera ofega en camp, que als entorns de Terrassa veu com la collita de l’oliva caurà aquesta tardor i on ja s’experimenta amb noves varietats de raïm, més resistents a les altes temperatures.
I al bosc, on els arbres i la vegetació pateixen estrès hídric. El paisatge que ens envolta i el parc natural de Sant Llorenç mostren els arbres que perden la cursa per l’aigua entre espècies i s’assequen.
La sequera també afecta a la disponibilitat d’aigua potable, una realitat que ha portat la ciutat a explorar alternatives d’abastiment complementàries al riu Llobregat. També per ser més autònoms i no haver de comprar aigua, cada dia més cara, en un context de crisi climàtica.
De fet, les infraestructures egarenques es preparen per a un context climàtic més hostil. Un cas clar és el de les rieres de Terrassa, que tindran un futur diferent del planificat fa unes dècades. Ja hem vist els primers dibuixos i, en el futur, es tancarà un projecte estratègic que descriurà com canvien els dos transvasaments d’aigua que rodegen la ciutat per l’est i per l’oest.
L’increment dels gasos efecte hivernacle, com a factor clau en l’escalfament del planeta, estan modificant també ja la nostra forma de desplaçar-nos i el nostre dia a dia. L’increment de l’illa de vianants i la implantació de la Zona de Baixes Emissions són un exemple de com està canviant ja la forma en què vivim la ciutat.
Que el clima canvia ho veiem a l’armari, on la màniga curta aguanta fins a dates insospitades.
I a l’entorn natural, on l’ecosistema acusa les altes temperatures i la sequera. A la ciutat, una xarxa d’hotels d’insectes fomenta la biodiversitat urbana, proporcionant a les abelles solitàries i d’altres insectes pol·linitzadors espais on fer els seus habitacles.
És un exemple més de com Terrassa modifica el seu paisatge urbà per adaptar-se a l’emergència climàtica i combatre els seus efectes.
Els aiguats i les avingudes d’aigua acoten la cobertura
La ciutat imaginava ara fa dues dècades una Terrassa sense cicatrius en la seva orografia urbana. Un cop soterrat el tren i recuperat el torrent de Vallparadís un gran parc urbà, la transformació de les rieres de les Arenes i del Palau era el repte més ambiciós de la ciutat. La idea era cobrir bona part de la riera del Palau, coincidint amb la creació de dos nous barris: Can Marcet i les Aymerigues. Un projecte que ha quedat al calaix. Ara, el canvi climàtic desaconsella cobrir transvasaments en un context de forts aiguats i avingudes d’aigua. Avui només està sobre la taula la possibilitat de cobrir el tram de Can Boada, el més fons. A l’espera que el pla estratègic concreti el dibuix, ja està clar que l’aposta és la de renaturalitzar tant la riera del Palau com la de les Arenes.
Creix l’illa de vianants i arriba la Zona de Baixes Emissions
Ja ningú discuteix que el trànsit és el responsable del 80% de la contaminació i que la pol·lució i l’energia procedent de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) són un dels principals responsables de l’escalfament global del planeta. La urgència de frenar aquest fenomen impacta ja de ple en la forma en què ens desplacem per la ciutat i hi farà més en el futur. De moment, al 37,50% dels sectors residencials de la ciutat els carrers ja limiten la velocitat a 30 quilòmetres per hora. L’illa de vianants, amb restriccions al vehicle rodat, ha duplicat la seva dimensió al centre de la ciutat i el següent pas serà la implantació de la Zona de Baixes Emissions, que restringirà el pas als vehicles més contaminants a un centre molt ampli. L’aplicació serà progressiva i no arribarà abans de 2025.
Renaturalitzar la ciutat
Els carrers i les places de la ciutat ja s’adapten sequera i al canvi climàtic. Les noves urbanitzacions inclouen criteris de renaturalització de la ciutat, incorporant plantes més resistents, com aquestes al carrer del Teatre, o terres amb llambordes i vegetació, que garanteixen més filtració en cas d’aiguat. En paral·lel, un pla d’arbrat en redacció repensa els espais verds per crear ambients de biodiversitat urbana.
Refugis climàtics
Ni podíem imaginar fa uns anys que l’acumulació de pics de calor en un mateix estiu i el seguit de dies amb temperatures per sobre dels 30 °C faria necessari crear refugis a la ciutat. Doncs ja els tenim. No tothom té climatització a casa o a la feina i els refugis climàtics –parcs i jardins de la ciutat, però també les biblioteques– han permès a moltes persones refrescar-se en els dies de més calor.
Verema vendimia horte de Sant joan recogida uva
La sequera ofega el camp
A l’entorn natural de Terrassa i el Vallès s’ha consolidat un ecosistema d’agricultura que, just quan s’erigeix en referent eco i de proximitat amb productes com l’oli, el vi, el raïm o l’horta, el clima altera tots els plans. La sequera farà que aquesta tardor la collita d’oliva caurà a la meitat. El problema afecta el raïm, on ja repensen noves varietats més adaptades a la nova realitat climàtica.
La roba d’hivern que no comprem
Doncs les botigues ja ho confirmen. El vestit (“outfit” a les xarxes) que portem ara poc te a veure amb el que lluíem per aquestes dates ara fa uns anys. Sempre hi ha hagut tardors suaus, però un recorregut per botigues i cadenes permet comprovar que les col·leccions d’hivern incorporen peces de màniga curta i que abrics, bufandes i anoracs esperen al penjador “a l’espera d’un pic de fred, o fins ben avançat l’hivern”.
Pous per abastir-nos d’aigua
La sequera compromet l’abastiment d’aigua, els pantans estan sota mínims i la compra dispara el preu. En aquest context, la ciutat es prepara per a un horitzó de canvi climàtic on Terrassa disposi d’alternatives de captació i subministrament. El tractament de l’aigua de l’estació depuradora de les Fonts és una d’elles i una altra, l’exploració dels pous existents a la ciutat per incorporar-los a la xarxa d’abastiment.
