Va aterrar a Terrassa fa 51 anys. Provenia de Vacarisses, i ja era voluntari de la institució humanitària. Dir “Marià Gàllego” és dir “Creu Roja”, amb el nom de Terrassa com a fil d’unió. I Terrassa ha concedit aquest dilluns a Marià Gàllego la Medalla d’Honor de la Ciutat, un reconeixement de l’Ajuntament a la llarga trajectòria d’aquest home nascut a Marracos (Saragossa) però terrassenc des del 1972, quan tenia 20 anys i l’anim curull de projectes. Ha presidit l’assemblea local de Creu Roja durant 28 anys. N’ha estat voluntari durant més de mig segle.
El ple municipal de setembre va resoldre, a petició unànime de la junta de portaveus, el lliurament de la distinció honorífica a Gàllego, aquest voluntari que es va integrar a Creu Roja en una època en què l’entitat encara estava militaritzada i “orientada únicament a Socors i Emergències”, recorda el consistori. Ell, el Marià, i altres joves voluntaris van impulsar el desenvolupament de projectes socials i van formar part de l’equip que va fundar la Creu Roja Joventut a Espanya. Ell va ser-ne el primer director de Creu Roja Joventut a Terrassa.
L’estructura democràtica va arribar a la institució i Gàllego va integrar el primer comitè local, primer com a vocal i després com a vicepresident. L’any 1995 va accedir a la presidència de la delegació egarenca de l’entitat, un càrrec que va mantenir de manera ininterrompuda fins al juny d’aquest 2023.
Anna Bertrán l’ha substituït. Sota la direcció de Gàllego van néixer a l’assemblea local de la institució humanitària iniciatives com la campanya de recollida de joguines per Nadal, projectes relacionats amb l’atenció a immigrants i el foment de la convivència, l’alberg per a persones sense sostre, programes d’accés a necessitats bàsiques (com El Rebost o les targetes d’alimentació prepagament), l’acollida de persones refugiades, l’atenció a dones en risc d’exclusió social o el programa d’ocupació.
L’alcalde, Jordi Ballart, i Marià Gàllego / ALBERTO TALLÓN
“Marià Gàllego ha apostat sempre per l’aliança entre el tercer sector de la ciutat i l’administració pública, com un instrument per abordar la realitat social complexa i les diverses crisis que hem viscut en els darrers anys”, destacava l’Ajuntament en exposar els motius per a la distinció.
Sis lletres
Les sis lletres de la paraula “servei” poden resumir una vida, la del Marià, lligada a la vocació per “acompanyar, aportar, ajudar, assistir, actuar, col·laborar, comprometre’s, contribuir a una societat millor, emparar, intervenir, oferir suport”. Amb aquesta sèrie d’infinitius es va referir l’alcalde, Jordi Ballart, a Gàllego en l’opuscle editat pel consistori per homenatjar Gàllego. Ballart considera el lliurament de la medalla “un modest reconeixement a una vida plena d’amor, d’empatia i de solidaritat”. Gràcies, en bona part, al guardonat, l’assemblea local de Creu Roja és reconeguda “com la més activa de Catalunya”.
La successora al capdavant de Creu Roja Terrassa, Anna Bertrán, qualifica Gàllego “d’ambaixador innegable” de la institució i afirma que es pren el relleu com un repte, però se sent segura tenint el Marià al seu costat.
El guardonat, durant el seu discurs / ALBERTO TALLÓN
Aquest dilluns, Loli Bordes, mà dreta de Gàllego a la institució i coordinadora de Creu Roja a la ciutat, ha pronunciat una glossa emotiva. Se li ha trencat la veu en recordar el treball de Gàllego i després de fer extensiu el mereixement de l’homenatge a la seva família, a la seva esposa Trini, als seus fills Arnau i Nil, que van donar suport a la dedicació de l’espòs i el pare “a un càrrec no remunerat”. Per ser un bon líder “cal ser bona persona i tu, Marià, ho ets”, ha assenyalat Bordes.
La modèstia
Marià Gàllego Gàllego ha recordat el seu germà Òscar, traspassat fa uns mesos i, modest com és ell, ha recalcat que tot el que s’ha dit de la seva persona en l’acte solemne al saló de plens no era mèrit seu, “sinó de tots els que han passat per Creu Roja”, voluntaris i tècnics. Gàllego, fill de pare ferroviari, ha rememorat les seves itineràncies abans de recalar a Terrassa, la setena població en la qual havia viscut fins la seva arribada a la ciutat, l’any 1972.
