Les patates braves són, probablement, la tapa estrella dels bars de Catalunya. Serveixen per amagar la gana abans de dinar, com per acabar fent l’àpat sencer acompanyat d’altres platets. I el furor per les braves no sembla que tingui aturall. Dit i fet: Sortim pel centre de Terrassa a buscar diferents receptes. Vet aquí una proposta de 10 bars on les podeu demanar i xalareu. També és cert és què, de braves, se’n fan de molt bones a tots els barris!
Ens ajudeu a completar el recorregut? Feu-nos arribar els vostres suggeriments per les xarxes socials de Diari de Terrassa, a fi que podem anar fent créixer aquesta llista deliciosa. Potser us enlluerna que sigui una recepta que ha passat de generació en generació. O us encanten perquè no piquen gaire (per estómacs necessitats d’almax). O que sou uns golafres i estan banyades en salsa! Sigui com sigui, us escoltem!
Postdata: No hi ha hagut cap suborn (culinari) en la confecció d’aquesta proposta de ruta. Això sí: hem gaudit d’escriure-la.
El Porró
El Porró
Les “Rodeo”: unes braves 2.0
Al carrer de la palla trobem una tasca clàssica de les tapes: El Porró. Tant és així que va guanyar el concurs Joc de Cartes de TV3 entre bars de Terrassa i Sabadell. Al Porró (o “Porronet”, com li diuen afectuosament molts clients), tenen dues variants. “Per una banda fem les braves clàssiques, que diguem-ne que són convencionals”, explica Paca Latorre. “I després vam crear les rodeo, que són les especials”. Aquí, la cocció de la patata no és fregida. I la sala (com el seu nom insinua) és lleugerament picant.
Vapor Gastronòmic
Vapor Gastronòmic
En graten i brasa
El Vapor Gastronòmic elabora unes patates braves que, a primer cop de vista, potser podrien passar per un altre platet. El cuiner Keco Martínez explica: “S’elaboren com si fos un graten i després es marquen a la brasa”. Per rematar, s’hi serveixen amb dues salses: una de curry vermell i una altra d’all negre (una salsa per la qual també es van fer cèlebres les braves de l’Ateneu candela, sota impuls del Xavier Perich). El Vapor se situa així en el i paradigma de la patata moderna.
La Gardela
La Gardela
“Res de maionesa industrial!”
Un altre establiment del carrer de la Palla (que alguns terrassencs comparen jocosament com “la petita Gràcia”) és La Gardela. Nascut des de Cal Tonyina (al carrer Volta), a La Gardela no volien fer experiments. Sota impuls de Dani Ramírez, les seves braves són clàssiques. “I posem una salsa vermella casera i un all i oli de sempre”, expliquen a la barra. “Potser no tenen tant d’èxit perquè es veu clarament que no és maionesa industrial”, rematen. Les podeu acompanyar amb una copa de vi natural.
Lluís i Tu
Lluís i Tu
Amb un toc soplejat final
Tot i que sempre es mira molt la salsa, la patata semprè serà importantíssima. Al bar i restaurant Lluís i Tu ho tenen clar. “Noslatres fem les patates confitades”, explica Lluís. “I després afegim la salsa kimchi”, afegeix. Tot i que queda una darrera passa, a nivell tècnic: Passar-li la flama d’un soplete durant uns segons. Així aconsegueixen una textura diferent per a la banda superior. I ja que estem: Si hi aneu, no deixeu de demanar l’anguila (un plat exquisit i difícil de trobar a les cartes gastronòmiques deTerrassa).
Amics de les Arts
Amics Beer&Food
“Si no piquen, no són braves!”
Un clàssic de la nit terrassenca és anar a fer una mossegada és l’Amics Beer&Food (sí, així es diu oficalment el bar de l’entitat Amics de les Arts). A banda d’especialitats com els patés vegetals, podeu tastar unes braves ben coentes. “És que han de picar!”, explica somrient Gerard Ferrer. “Si no piquen, no són braves”, afegeix. També tenen una altra modalitat: les patates braves dues salses: Una és la brava i l’altra la barricona (amb allioli) provinent d’una cooperativa que l’elabora a Ripoll.
Zurito
Zurito
Amb cuina oberta ininterrompuda
Al Zurito tenen una fórmula clàssica, però invencible. Potser per això tenen la terrassa ben plena cada dia. Les braves són un dels seus “must”. Però a més a més, cal destacar que tenen ofereixen cuina de tapes (que no pas el menú de migdia) ininterrompuda tot el dia. O sigui, que tot i que estigueu fora d’hores, us podeu acostar a fer un mos. I també es pot destacar la celeritat amb les que les treuen: que ningú s’encengui una cigarreta que el platet de braves estarà damunt la barrar ben ràpid!
El Vermutet
El Vermutet
L’estrena d’aquesta tardor a Vallparadís
Una de les estrenes d’aquesta tardor a la gastronomia terrassenca és la reobertura de l’antic bar Cau de les fades. Ubicat al cor del Parc de Vallparadís, feia any i mig que estava tancat. Ara té un nou impuls i ha estat batejat com “El vermutet (precisament el nom amb el que va néixer, originàriament, a principis dels 2000). Us oferiran “Les Nostres Braves”: uns daus de patata a dues coccions (dures per dins i tendres per dins) amb una maionesa de shiracha. Per ara, només obren els caps de setmana i festius.
Taverna del Ciri
La Taverna del Ciri
Per refregar les patates a gust
A la Taverna del Ciri trobareu unes braves amb dues salses per gaudir a gust! La taverna del Ciri arriba al seu quart aniversari amb Marc Ribes més concentrat que mai en els fogons terrassencs, com el propi cuiner ha manifest aquest setembre amb el tancament del seu restaurant hamburgueseria La Bruta (a Girona). Si aneu al Ciri per compartir platets, no deixeu de demanar “la russa”, una ensaladilla que ja pot ser tant tradicional com es vulgui, però que els hi surt finíssima.
Olivetti
Olivetti
Unes braves entre “molletes”
La taverna Olivetti ja fa estona que va perdre el cognom de “nou bar” al Raval. Consolidat com a espai de platets al cor de la zona peatonal, dels seus fogons surten unes braves molt valorades pels seus clients habituals. A finals de juliol van patir un petit incendi a la cuina que, afortunadament, va ser més aparatós (per la presència de bombers) que greu. Ubicat a la preciosa casa Josep Badiella, la seva especialitat són els “molletes” tradiciionals de la cuina andalusa. Però en trobareu tot tipus de platets, tant de mar com de muntanya!
Alegria del Teatre
L’Alegria del Teatre
“Finger food”: per menjar amb els dit
L’Alfons Ferrero explica que la seva fórmula segueix la línia de la “patata Arola” (del Xef Sergi Arola, però tunejada): Es tracta d’un vaset de patata confitada amb maionesa de kimchee, ideal per menjar amb els dits. O sigui: “finger food”. Per cert: Ferrero ofereix avui el darrer servi al seu petit restaurant Fora de Carta, doncs tanca una etapa. Allà hi servia un lingot de patata a la planxa amb maionesa d’alls negres. Està ubicat al Camí Fondo, on aquest cap de setmana diversos restaurants celebren la 5a edició de la Fira de Vins i tapes.
