SALVADOR CRISTAU I COLL, bisbe de Terrassa
A la homilia de la missa d’inici del meu ministeri com a bisbe a Terrassa, el 5 de febrer del 2022, us deia que “l’evangelització ha de ser un objectiu present cada dia en els nostres projectes, les nostres intencions i les nostres activitats”
El Senyor ens crida a ser fills seus i a formar part de la seva família. I també ens envia a fer créixer aquesta família tot cercant nous germans. Evangelitzar, us deia, és “sortir pels camins i les cruïlles i convidar tothom qui trobem a la festa del banquet”. Perquè el Senyor ens convida a una festa, i ens cal transmetre l’alegria de ser convidats a aquesta festa. Ser cristians és això, i per això formem part de l’Església. I continuava dient-vos: “Som cridats, per tant, a ser fills; és la crida a la santedat. Escollits i enviats a anar pertot arreu i donar fruit, aquesta és la crida a l’evangelització. I així ell ha forjat la nostra identitat: som fills, escollits, estimats, enviats. Es tracta d’una vocació, una identitat que suposa també una missió. La missió, el fruit que el Senyor espera, és el germà, són els altres”.
Aquestes paraules pronunciades a l’inici del meu ministeri entre vosaltres animen la meva acció pastoral i esdevenen una orientació diocesana important que m’agradaria que féssim nostra en aquest inici d’un nou curs pastoral.
Si l’Església existeix per evangelitzar, és a dir, per transmetre l’alegria i el goig d’haver experimentat l’amor del Senyor, aquesta ha de ser també la nostra prioritat com a cristians i com a família diocesana, a través de les nostres parròquies i arxiprestats, comunitats, moviments, delegacions i institucions eclesials. No tenim cap altra raó de ser.
Per fer-ho, ens ho hem de creure, ens cal canviar de mentalitat, cal que ens posem en actitud més missionera del que hem de sortir a buscar que no pas conservadora del que ja tenim. Ens cal posar-nos en actitud de camí, o com ens recorda el papa Francesc, hem de ser una Església en sortida a l’encontre de cada persona amb la qual ens trobem en els nostres ambients.
Fer de l’evangelització una orientació diocesana vol dir que ha d’impregnar tota l’acció pastoral de les nostres comunitats. Ha de ser, en primer lloc, una actitud que hem de tenir a les celebracions dels sagraments, especialment en l’acollida dels que s’acosten per demanar un sagrament; també en les catequesis amb les famílies que tenen una fe a vegades molt difuminada, però que porten els fills a fer la comunió; en l’atenció que tots hem de tenir envers els més febles, vulnerables i necessitats, i especialment a través de Càritas; en el despatx parroquial atenent les persones que venen a demanar papers o sagraments; en l’atenció als malalts i a les persones grans que necessiten l’ajut i el suport d’altres persones, etc.
Però a més de ser una actitud que hem de tenir i viure, ens cal com a cristians formar-nos per tal de ser veritables deixebles missioners, com ens demana el papa Francesc en aquests moments. Ens cal tenir una veritable actitud espiritual alimentada en la presència del Senyor a través de la pregària, els recessos o els exercicis espirituals. Ens cal aprendre de les experiències d’altres cristians que han fet aquesta opció missionera i evangelitzadora. Ens cal compartir les experiències que a diferents llocs de la nostra diòcesi ja s’estan fent en aquesta línia evangelitzadora.
Des d’aquesta inquietud eclesial que comparteixo amb tots vosaltres, us comunico també que he decidit crear, entre d’altres, una delegació general per a l’evangelització i la formació que ens ha d’ajudar els diocesans a concretar aquesta orientació diocesana en objectius i projectes concrets per començar en aquest curs i continuar, d’ara endavant, en tota la nostra acció pastoral.
