Terrassa

El perfil dels joves catòlics catalans: quants n’hi ha, com són i a qui voten?

El percentatge de creients menors de 35 anys cau a la meitat els últims 15 anys i aquells que mantenen la fe són clarament més conservadors i contraris a la independència

El Papa Francesc, arribant a les Jornades Mundials de Joventut, a Lisboa | EUROPA PRESS

Més de 2.000 joves de la diòcesi de Terrassa van viatjar a Lisboa la setmana passada per trobar-se amb el Papa, a les Jornades Mundials de la Joventut. Les imatges de tantes noies i nois en un acte religiós han marcat part de l’actualitat i han pogut sorprendre, sobretot perquè la fe està en retrocés en la societat, en especial entre les noves generacions. Quants en són en realitat, com són i què opinen políticament? El primer que es pot constatar és que hi ha pocs joves catòlics practicants, però sembla que, a diferència de la resta de grups d’edat, s’han mantingut estables l’última dècada.

Així han evolucionat les creences religioses dels catalans, els últims 15 anys, en cada franja d’edat

Font: Baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)

Escassament un de cada 20 catalans d’entre 18 i 35 anys es declara catòlic i afirma que participa a actes religiosos diversos cops a l’any. És una proporció petita, però que no varia massa, al contrari del que ocorre amb els catòlics no practicants, que han caigut de quasi el 40% a un 20% en només 15 anys, en un terreny guanyat pels no creients, que ja superen el 70% -siguin agnòstics o ateus-. Sembla, per tant, que el reducte més creient i actiu es manté, mentre que la fe s’aparta d’aquells que no la conreen col·lectivament.

A la resta de grups d’edat, en canvi, es redueix tant la proporció de catòlics practicants com no practicants. Fa 15 anys, prop del 16% de catalans de 36 a 50 anys participava a actes religiosos catòlics, però ara en són tan sols el 5%, en el grup de 51 a 65 anys han disminuït del 25% al 9%, i en el de més de 65 anys, del 41% al 18%. I ja només en aquesta última franja de gent més gran, aquells que es declaren catòlics segueixen sent majoria, tot i que en clar i accelerat retrocés.

Més enllà de la fe, les opinions i preferències polítiques dels joves catòlics també varien en funció de la pràctica religiosa. Gairebé un 20% dels que són practicants tenen simpatia per PP, Vox o Cs, cinc cops més que entre els no creients i fins i tot, per damunt dels catòlics practicants de més edat. Entre joves agnòstics i ateus, de fet, els comuns i la CUP són les opcions preferides, però el seu suport entre els creients més actius és molt minso. Aquests darrers també veuen amb millors ulls el PSC, actualment en coalició amb els hereus d’Unió.

Pel que fa al model d’estat, els joves catòlics practicants són poc independentistes, ja que tan sols un terç defensa aquesta opció. Per contra, entre els no creients, n’hi ha molts més que la desitgen que no que la rebutgen. Igualment, la idea federalista té menys adeptes entre els catòlics actius que entre agnòstics i ateus. A més, quasi un terç del jovent que va a actes religiosos cristians es declara de centre dreta o dreta -tants com els que se situen a l’esquerra-, per tan sols un 6% que s’hi defineix entre els no creients. La proporció de joves catòlics dretans fins i tot supera la dels catòlics dretans de més edat.

En tot cas, aquests posicionaments més contraris a la independència poden respondre, almenys en part, a aspectes més terrenals. I és que, mentre la meitat dels joves no creients tenen tots dos pares nascuts a Catalunya -fet molt correlacionat amb la postura nacional-, això només ocorre en el 31% de joves catòlics practicants.

Aquest terç es tracta d’un percentatge molt similar al dels joves catòlics practicants que tenen tots dos pares nascuts fora de l’Estat. I és que part de la fe que es perd entre població autòctona es reemplaça per la de famílies vingudes de fora. Tot i això, aquesta composició familiar és similar a la del grup d’altres creences -entre les quals, d’altres religions- i, malgrat tot, el posicionament polític d’aquest sector no és tan conservador i antisobiranista com el dels joves catòlics practicants.

Arrels familiars en funció de les seves creences religioses

Font: Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)

Quin és el sexe en funció de les seves creences religioses?

Font: Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)

Repartiment entre municipis dels catalans en funció de les seves creences religioses

Font: Baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)

Igualment, sembla que la fe és superior entre les dones que entre els homes. I no només per una qüestió d’edat, ja que un 62% dels joves catòlics practicants a Catalunya són noies. Igualment, aquests es troben sobretot en ciutats mitjanes i grans. I això sí que contrasta amb els creients catòlics practicants de més edat, els quals es troben proporcionament més en pobles petits en comparació amb agnòstics i ateus.

El perfil dels joves catòlics catalans: quants n’hi ha, com són i a qui voten?
To Top