Sílvia Gabarró, arquitecta i exjugadora de hockey
Quan era petita, a casa seva van fer reformes i recorda que “tenia una obsessió per agafar els plànols i preguntava com ho distribuirien”. Es va anar interessant per aquest camp, però sense aprofundir-hi gaire, si bé, en els viatges amb els seus pares “em fascinava veure els edificis i el patrimoni que m’anava trobant”, diu.
Va començar la carrera d’Arquitectura, sense tenir gaire clara la sortida, però de seguida es va adonar que la part de les rehabilitacions i “tractar els edificis existents i allargar la seva vida útil” era el que l’atreia més. La seva trajectòria professional va començar a Vallribera Arquitecte, però des del maig del 2016 treballa a MVA, amb Miriam Molina i Jordi Velázquez, de qui, diu, “n’aprenc molt”. Una de les branques que porten és la de patologies dels edificis.
“Entrar en un edifici existent és com obrir un llibre per l’última pàgina, perquè necessites tirar enrere i entendre com es va construir, quins materials, quines reparacions i què li ha passat”, diu.
Durant moltes temporades va jugar al primer equip de hockey del CD Terrassa. Va guanyar una lliga l’any 2008, però “el millor record no és guanyar, no són els títols, ni les experiències. El millor regal és continuar generant nous records amb totes aquelles amistats amb qui vas compartir aquella etapa”, assegura.
Jugar a l’elit i estudiar a la vegada no sempre és fàcil, però creu que “tothom se’n surt i també et dona una manera de fer les coses després i és com una formació molt bona que adquireixes”.
