Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
El dia 16 de juliol, l’Església celebra la festa de la Mare de Déu del Carme, una devoció especialment unida als mariners i als pescadors, als treballadors de la mar. Una devoció que, sobretot, fa referència a la protecció de la Mare de Déu sobre els seus fills.
El Carmel és una muntanya que es troba a Terra Santa, a prop de Haifa i de la vall de Jezreel i és un lloc que es troba íntimament unit a l’experiència religiosa del poble d’Israel. Allà, segons consta, residí el profeta Elies, fugint de la persecució de les autoritats polítiques, i tingué una intensa experiència de Déu. Allà combaté durament els falsos profetes tot mostrant que el veritable Déu està a prop del seu poble sempre que se l’invoca des de la sinceritat del cor. Allà, posteriorment, s’aplegaren ermitans a partir del segle XIII i fundaren l’Orde del Carme. Després de la conquesta de Terra Santa per part dels sarraïns, aquells primers ermitans hagueren d’emigrar a Europa, tot propagant la devoció del Carmel, i fundant al llarg del continent monestirs i convents carmelitans, tant d’homes com de dones.
Segons la tradició carmelitana, el 16 de juliol del 1251 Sant Simó Stock, un dels primers superiors generals de l’Orde Carmelità, tingué una experiència de fe i la mare de Déu li feu lliurament de l’escapulari com a signe de protecció a tothom que el portés. Una bonica tradició que ha arrelat en el poble cristià a través dels segles, estesa al món sencer, i que ha estat confirmada per diversos papes. En definitiva, és una mostra de com la mare de Déu és invocada com aquella mare que està atenta als seus fills, com a bona mare, i els procura els auxilis necessaris enmig de les tempestes i dificultats que comporta la vida de l’ésser humà, en qualsevol moment de la història i circumstància.
D’una manera o altra, aquesta festa fa referència, especialment, a la protecció de Maria sobre els seus fills, que cerquen, enmig del tràfec de la vida, trobar espais de recolliment i de pregària per tal de retrobar-se amb Déu i amb ells mateixos.
Això ens ha de dur a valorar la importància per a tots nosaltres de trobar aquests espais de recolliment i de desassossec per als nostres cors enmig del tràfec de la vida. Probablement, el temps de l’estiu ens pot afavorir trobar aquests moments. Les vacances poden ser una bona oportunitat, en la mesura que ens posen en contacte amb la natura i amb els altres en un clima més tranquil i serè. Les activitats de voluntariat que es realitzen durant aquest temps també ens poden ser de bon ajut, en la mesura que afavoreixen el contacte amb els altres i la possibilitat de treure de nosaltres el millor que tenim per tal d’ajudar i servir els germans.
I aquests espais de recolliment, de reflexió i de trobada més tranquil·la amb els altres també han de ser especialment espais de trobada també amb Déu. Maria, la mare de Déu i mare nostra, ens pot ajudar sempre, perquè ella és invocada pels mariners com la “stella maris”, és a dir, l’estrella del mar, i com a tal ens indica sempre cap on hem d’orientar les nostres vides, és a dir, cap a Déu i als altres, en cada persona, i especialment els més necessitats.
Demano a la mare de Déu, en aquesta advocació del Carme, que ens protegeixi i ens acompanyi sempre, en les travessies de les nostres vides, i que ens ajudi a saber copsar l’experiència de Déu en el recolliment i la pregària per poder experimentar el seu amor immens. I encomano especialment la Mare de Déu del Carme a totes les comunitats, institucions i grups de la nostra diòcesi que viuen aquest esperit del Carmel.
