Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Les malalties que el cos exterioritza poden afectar l’organisme de forma lleu, severa o fins i tot crònica. Independentment del malestar que estigui irrompent el funcionament normal de l’organisme, es creu que és important investigar quin significat té aquesta afecció perquè podria estar lligada a alguna emoció reprimida.
La veritat és que múltiples estudis afirmen que al voltant del 50% de les malalties reflectides al cos tenen origen emocional. De fet, altres investigacions asseguren que el valor pot estar per sobre del 80% pel fet que només l’estrès és responsable al present de prop de mig centenar de patologies.
La relació del cos i la ment reflecteix gairebé de manera directa si la persona té una vida sana o no. El cos es manifesta a través de les malalties. Cada dolor és una crida del cos perquè alguna cosa va malament.
A la comunitat científica i acadèmica hi ha diferents punts de vista i polèmiques al voltant de quines són les causes més freqüents dels trastorns emocionals. Tot i això, sí que hi ha diversos factors que poden influir en la seva aparició. Aquests trastorns mentals són multicausals. És a dir, no apareixen per culpa d’un sol factor, sinó que és l’addició de diversos factors els que poden causar el trastorn. La genètica seria un d’ells. Si hi ha antecedents a la família de persones que han patit trastorns emocionals, això pot indicar una predisposició biològica i genètica. Diferents investigacions conclouen que les persones amb familiars que han patit trastorns de l’estat d’ànim tenen entre dues i tres vegades més probabilitats de patir el mateix trastorn psicològic.
Tanmateix, també hi ha casos en què es desenvolupa un trastorn sense que hi hagi o es puguin comprovar antecedents familiars. Per aquest motiu, molts experts indiquen que hi ha factors ambientals i psicosocials que poden estar íntimament vinculats a l’aparició de malalties com la depressió. El cervell i la bioquímica interna tenen uns efectes determinants en l’aparició (o no) dels trastorns emocionals. Els estudis demostren nivells baixos de l’hormona serotonina en persones que pateixen depressió. Aquest neurotransmissor regula les nostres emocions, i quan tenim nivells baixos tendim a mostrar-nos més inestables i vulnerables. També diverses investigacions apunten a l’enllaç entre l’aparició de la depressió i l’hormona cortisol. Aquesta hormona augmenta en els moments d’estrès i, segons sembla, també és inusualment alta en les persones afectades per trastorns de l’estat d’ànim.
Més del 60% dels trastorns emocionals sorgeixen després d’una mala experiència psicològica. Els traumes psicològics i l’estrès són darrere de la majoria dels trastorns psicològics. Quan a un pacient de depressió se li pregunta pels esdeveniments vitals esdevinguts just abans de caure en un estat depressiu, molts refereixen haver patit una ruptura amorosa, haver tingut un fill, haver estat acomiadat de la feina, haver iniciat una carrera universitària… Amb això no cal entendre que el trastorn emocional apareix únicament per aquest trauma psicològic, sinó que la persona ja tenia una predisposició a patir un trastorn de l’estat d’ànim, i l’estrès ha accelerat els mecanismes que hi condueixen. Finalment, la personalitat i el caràcter de cadascú.
Certs individus tenen pensaments negatius recurrents, autoestima baixa, locus de control extern i tendeixen a preocupar-se excessivament per les circumstàncies que els presenta la vida. Aquest tipus de personalitat els fa més propensos a patir un trastorn emocional. Són individus que incorren en un biaix cognitiu molt comú: la inferència arbitrària. És a dir, tendeixen a destacar els factors negatius d’una situació o una circumstància per sobre dels positius. A més, cometen sobregeneralització, és a dir, treuen conclusions de tall general davant de situacions puntuals i negatives que els hagin passat.
Els trastorns emocionals (TE) són els trastorns mentals més prevalents a la població general i segons l’OMS es convertiran l’any 2030 en la principal causa de discapacitat i la segona causa que contribuirà a les malalties, i poden arribar a xifres de fins a un 15% de prevalença. Afortunadament, en els darrers anys s’ha produït un avenç significatiu en la comprensió i el tractament d’aquests problemes.
