Ha estat el regidor dels grans projectes i també de la polèmica cessió del 30% d’HPO. Caballero deixa l’Ajuntament, però no la política. No veu el pacte TxT-ERC i confessa: “Encara vull ser alcalde”.
Quin és el llegat polític de Carles Caballero en deixar l’Ajuntament? Del període 2015-2019, a l’oposició, em sento orgullós de la municipalització de l’aigua. I pel que fa als quatre anys de govern, crec que hem assentat les bases del futur urbanístic de la ciutat. Fa quatre anys ningú en parlava que la ciutat ha de deixar de depredar en extens i, a les municipals, tots els partits amb representació municipal van incorporar la consigna de créixer cap endins. Ja hem fet passos importants com l’ampliació del parc natural de Sant Llorenç, que limita el creixement de la ciutat cap al nord, i l’aprovació definitiva de l’Anella Verda, que també limita aquest creixement. Això vol dir que els regidors de futur hauran de mirar per força la ciutat cap endins.
Carles Caballero, al depatx que deixa després de quatre anys com a regidor d’Urbanisme, Medi Ambient i Energia / Nebridi Aróztegui
“De facto” la ciutat no podrà créixer. Però no s’ha revisat el POUM, una eina bàsica. Per què? Aquest mandat hem fet modificacions urbanístiques d’un abast similar a la revisió d’un Pla d’Ordenació. Modificar-lo no és urgent, però sí necessari. Hem hagut de maniobrar amb les normes urbanístiques perquè no passessin algunes coses. Però hem de tenir clar que serà un procés llarg, costos econòmicament i, el més rellevant, cal tenir molt clar què volem. L’any 2003 hi havia consens que la ciutat s’esgotava i calia créixer. Jo crec que el POUM s’ha de revisar perquè la ciutat decreixi.
Com? Hi ha sectors urbanístics previstos el 2003 que no abunden en la idea de ciutat compacta, sostenible, la ciutat de tot a 15 minuts. Terrassa té molts espais per créixer cap endins.
“El Pla d’Ordenació s’ha de revisar perquè la ciutat decreixi urbanísticament”
Marxa com el regidor que ha tancat t la tramitació de sectors com l’AEG, Sala Badrinas, Vapor Cortès i Vapor Ros. També deixa sobre la taula la cessió del 30% d’HPO. Creu que acabarà en un calaix? Hauria de ser condició d’un pacte de govern. Des de 2019 no tinc cap responsabilitat orgànica a ERC i el que digui té molt poca importància. Però vull recordar que amb la municipalització de l’aigua també ens van dir que era l’apocalipsi, i no va passar. Anem cap a models d’economia mixta de mercat, amb reserves que, recordem, no estan destinades a persones pobres de solemnitat. Estan pensades per a parelles joves amb una bona feina, amb fills, que no es poden permetre pagar els preus del mercat lliure.
A Barcelona el 30% no ha funcionat com s’esperava… Aquest és un mantra que s’ha repetit, però l’Ajuntament de Barcelona ha descobert que es trossejaven promocions per tal de no haver de fer la reserva i ha aplicat sancions importants. A Terrassa, jo creia que l’havíem d’impulsar, però és sabut que el partit majoritari del govern no ho va veure clar. Ara veurem què passa els anys vinents. Veurem que fan els companys d’ERC. Jo soc del parer que ERC no hauria d’entrar al pròxim govern.
Per què? Crec que els resultats electorals no conviden a fer-ho i, en segon lloc, es pot incidir més des de l’oposició que des del govern. Si el govern 2015-2019 no hagués estat en minoria, mai s’hauria municipalitzat l’aigua.
Ha estat l’únic regidor amb una llista de deures penjada al despatx. Quina seria la del nou mandat? Sens dubte, començar la revisió del POUM, en la transformació del Segle XX i del nou sector de Can Bosc. I aprovar una ordenança de paisatge urbà, que encara no tenim. La necessitem per prendre decisions, especialment en àmbits de rellevància física, històrica o cultural.
“Sóc del parer que ERC no hauria de formar part del govern . Es pot incidir més des de l’oposició”
En campanya s’ha insistit en la necessitat d’agilitzar els tràmits. Hem d’anar més de pressa, sí. Però podem? Doncs amb més recursos sí. Aquests quatre anys el nombre de llicències a gestionar s’ha triplicat, però els recursos humans no. Així i tot, som l’ajuntament més àgil, segons una enquesta del Col·legi d’Arquitectes. El servei d’Urbanisme està infradotat. Tot i que, a diferència d’altres, genera molts recursos.
A Carles Caballero li reconeixen el perfil resolutiu, però li hem vist contenir la vehemència aquest mandat. Per què? Jordi Labòria em va dir que no em portes a engany amb la regidoria d’Urbanisme, que té molt poc pressupost, però és l’única capaç d’arruïnar quatre generacions de terrassencs. Quatre anys després ho entenc perfectament. En l’àmbit urbanístic es conjuguen interessos que quan van mal dades poden portar un disgust econòmic a l’Ajuntament. Les meves accions i les meves paraules han estat supeditades a aquesta realitat.
Deixa l’Ajuntament, també la política? Mai deixaré la política perquè m’apassiona. Vaig presentar-me a unes primàries per ser alcalde. Ara marxo, però continuo volent ser-ho. El meu comprimís contínua sent amb Terrassa, amb el país i amb ERC. No m’entenc a mi mateix sense formar part d’ERC. Continuaré fent política sens dubte. Institucional? Doncs no depèn de mi.
