Aquesta setmana, un senglar va aparèixer mort a l’accés de Terrassa per la C-16. El van atropellar. La setmana passada, diversos exemplars van ser vistos de matinada passejant-se pel centre de Terrassa, entre la Rasa i la Rambla. Què està passant amb els senglars? Per què baixen del Parc Natural i s’endinsen a la trama urbana?
Daniel Pons, tècnic de conservació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ho explica. “En el fons, estem davant d’un problema climàtic. La manca de pluges dels darrers mesos ha provocat que les alzines no produeixin glans, que és la seva principal font d’alimentació. Els senglars són animals molt intel·ligents. Baixen cap a les urbanitzacions, però també a les zones urbanes. No tenen cap por de les persones. El que volen és menjar. El que sigui. Si troben bosses amb brossa, les rebenten, si hi ha contenidors, els bolquen i s’alimenten. Però si tu passes per allí amb un entrepà a la mà, et passaran pel costat i te’l prendran. No t’atacaran ni es posaran a discutir. Et miraran amb actitud amenaçadora, però sense violència. Per a ells, aquell menjar és seu. I l’agafen”.
Es calcula que actualment, al parc natural hi ha més de 900 senglars. Segons les darreres dades, de l’any passat, hi havia entre sis i nou animals per quilòmetre quadrat. A tot Catalunya n’hi ha uns 200.000, fonamentalment a les comarques gironines i a l’àrea de Collserola. En aquestes zones hi trobem ràtios superiors als 15 exemplars per quilòmetre quadrat.
Quines rutes tenen?
La pregunta que molts terrassencs es van fer en veure que els senglars arriben gairebé fins a la porta de l’Ajuntament és com arriben fins allí, com són capaços d’envair l’espai inicialment dissenyat per a les persones. La resposta torna a ser senzilla: “No hi ha rutes. Molta gent es pensa que els senglars arriben a través de rieres o rius, però no necessiten cap d’aquestes coses. Ells van caminant i busquen menjar. I no s’aturen fins que el troben. Van tirant avall, com faria qualsevol de nosaltres. I si arriben a la ciutat, doncs hi arriben. No tenen por”, assenyala Pons.
Com a norma general, els senglars no són animals perillosos. No ataquen les persones. Però són potencialment perillosos en d’altres aspectes, fonamentalment perquè provoquen accidents de trànsit i devasten els camps i els conreus que troben al seu pas. Un senglar mascle pot arribar a pesar 80 quilos.
Si sortiu de nit i us topeu amb senglars, no tingueu por. Eviteu, però, fer moviments bruscos o sorolls. I no els doneu menjar: està prohibit. Cal tancar bé els contenidors i conduir amb precaució en les zones properes a l’Anella Verda o el Parc Natural.
L’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) els classifica com una espècie de preocupació menor. Acostumen a moure’s en grups i tenen una de les distribucions més àmplies de tots els grans mamífers terrestres del món. Tenen facilitat per ocupar nous territoris i augmenten la densitat a les zones on ja hi són. El llop és el seu gran depredador, però al parc no hi ha llops. I els porcs senglars campen amb total llibertat, fent malbé flora i fauna.
S’activen al capvespre
La majoria d’albiraments de senglars en trama urbana es produeixen quan és fosc. Això té a veure amb el ritme vital d’aquests animals. Durant el dia jauen. Al capvespre es comencen a activar. És per això que les seves “excursions” comencen quan ha marxat el sol i continuen durant la matinada. Segons Daniel Pons, “no venen de nit per evitar trobar-se gent, sinó perquè és quan estan més activats. Són animals sense cap mena de vergonya. Per això provoquen tants accidents. Es mouen amunt i avall i busquen les zones on saben que els serà més senzill poder-se alimentar. Si han de travessar una autovia o una carretera, la travessen”.
Inicialment, els senglars no presenten una amenaça greu per als humans. “És força més perillós topar-se amb una truja que va amb els seus garrins. Ella sí que es pot sentir amenaçada i atacar. Com un gos o un gat”, diu Pons.
Una de les amenaces que assenyalen alguns zoòlegs o veterinaris és que poguessin encomanar la pesta porcina als porcs domèstics, com de fet ha passat a Itàlia.
L’any 2017, investigadors de la facultat de veterinària de la UAB van posar en marxa un estudi científic per tal de controlar la colònia de senglars. Van avaluar l’efectivitat d’un tractament d’immunoconcepció en senglars urbans i periurbans. Es va regular el nivell hormonal en sèrum de testosterona en els mascles i de progesterona en les femelles. Aquesta iniciativa pionera a Espanya per controlar la població de senglars es va repetir els anys 2019 i 2022.
Si els resultats de l’estudi són favorables, el mètode podria contribuir a controlar la població de senglars. S’espera que això sigui una alternativa a les batudes, que no es perceben per part de les administracions com una bona eina, ja que, diuen, desestructura les poblacions i afavoreix la reproducció de les femelles joves.
Destrossen sembrats i provoquen accidents
La zona nord de l’Anella Verda / alberto tallón
“Quan el blat ja està madur, cada nit surto al camp. Llenço algunes piules i en una sola nit he arribat a contar fins a una cinquantena de senglars que surten dels camps. Són una autèntica plaga, tot un maldecap des de fa anys”. Són paraules d’Eloi Carbonell, propietari de diverses zones de conreu al terme municipal de Terrassa. Sosté que el 90% dels seus camps estan afectats per la presència del senglar, però també del cabirol i el tudó. I dona una altra xifra prou alarmant. “Hem hagut d’abandonar un 30% dels camps a causa dels desperfectes que ocasionen els senglars. Es tracta d’un problema gravíssim, que cada any que passa va en augment”, comenta. I no veu que s’estigui abordant el problema: “Sabem perfectament on crien i on s’amaguen durant el dia, si es pogués actuar seria fàcil reduir el problema”.
Tan greu és la situació que les “visites” de senglars han obligat als propietaris de terres i als pagesos a canviar els conreus. “Ja fa anys que no podem sembrar el que més convé a aquestes terres, doncs baixen de la muntanya i ho trinxen tot” comenta Carbonell. Es veu que els agrada especialment la civada, l’ordi i el blat. “Hem de sembrar varietats que el senglar es mengi menys, però sovint són poc productives, pitjors per aquestes terres, si no ho fem així acabem perdent la collita sencera. Pel que fa al blat, que té moltes varietats, sembrem Mekano, la que menys els agrada”, explica.
Afecten també els senglars al reg. “No podem posar reg en camps que no estiguin tancats i barrats, quan hi ha reg hi ha més cucs i cargols i això els torna bojos, ho acaben destrossant tot”. Coincideixen els propietaris que cal una solució urgent. Consideren també els propietaris agroforestals que el projecte d’esterilització que es va posar en marxa l’any 2017 per part de la facultat de veterinària de la UAB, la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments, entre ells el de Terrassa, no ha resultat eficaç. Abans, les batudes eren una solució al problema, però “ja fa anys que a tot el voltant de Terrassa es va declarar zona de protecció i per fer qualsevol batuda o acció de caça per petita que sigui cal una autorització especial que es donen en contagotes, així el problema no para de créixer”.
Els propietaris tenen degudament quantificades les pèrdues que els ocasiona cada any la presència dels senglars. “La llei ens hauria de permetre demanar danys i perjudicis. Els senglars causen pèrdues de desenes de milers d’euros en una explotació. I a tot Terrassa, parlaríem ja de centenars de milers d’euros”.
La problemàtica té diverses derivades. Els propietaris de les terres es poden veure obligats a abandonar-les. Aquesta circumstància tindria gravíssimes conseqüències ecològiques, com per exemple l’augment del risc d’incendis. “Amb tant alta densitat de senglars està trencant l’equilibri ecològic d’una manera gravíssima, no només es mengen els conreus, també acaben amb els nius de perdius ni permeten la normal regeneració dels alzinars o les rouredes” diu Carbonell.
A banda dels conreus, els accidents de trànsit, molts d’ells amb resultats fatals, són l’altra gran problemàtica que ocasionen aquests animals, que travessen les carreteres i sorprenen els conductors, provocant freqüents accidents. En els darrers 25 anys, la població de porcs senglars s’ha multiplicat per set a Catalunya.
