Antoni Cadafalch, “Cada”, és un dels noms més destacats de la història del Terrassa FC. Primer com a jugador i després com a entrenador, va estar sempre lligat al club egarenc. Personatge proper, entusiasta del futbol i de l’esport en general, era estimat per tots aquells que compartien amb ell l’estima pel Terrassa FC.
Recentment, un grup d’exjugadors del club terrassista van recordar la seva figura en una de les habituals trobades que fan per mantenir viva l’amistat que va néixer a la seva joventut, quan defensaven la samarreta vermella del Terrassa FC. S’autoanomenen “Promeses 60”, perquè va ser en aquesta dècada del segle passat quan van coincidir en els equips formatius del Terrassa FC, molts d’ells a l’amateur o en les categories formatives i alguns, els menys, en la primera plantilla. Noms com José Espinal, que va ser internacional juvenil, Josep Duaso, que va jugar amb la selecció catalana, Joaquim Hernández, pare de Xavi Hernández, Cristóbal o Riera formen part d’aquesta generació.
“Bona part de les nostres trajectòries va estar marcada per la figura d’en Cada”, recorda Francesc Espinós, un dels impulsors d’aquestes trobades i d’aquesta jornada de record especial per a qui va ser un entrenador que va marcar les seves vides. “El seu nom sempre està present en les nostres xerrades. Malgrat els anys, el recordem i el tenim pressent. Ens va unir a tots nosaltres. I per això volíem dedicar un dia a la seva figura.”
“Cada” en una excursió. La muntanya va ser una altra de les seves grans passions
Fotografies de “Cada”, en la seva faceta futbolística o en les seves múltiples sortides a la muntanya, van escenificar la personalitat i la trajectòria de qui va ser el seu entrenador en el marc de la trobada d’aquest grup d’exfutbolistes locals.
“Cada” va jugar en el Terrassa FC entre el 1921 i el 1941. Una clàusula en el seu contracte que l’impedia jugar en un altre club va fer que no pogués acceptar algunes propostes d’equips com l’Espanyol o el Barça que s’havien interessat per ell. L’any 1936 es va proclamar campió de la Copa Catalunya després de derrotar el Girona a la gran final.
Després va continuar la seva tasca com a entrenador. Fonamentalment va treballar en els equips inferiors del Terrassa FC, malgrat que sempre era una solució per al primer equip quan s’havia de cobrir algun acomiadament. Persona de club com cap altre, era un apassionat de la preparació física, una persona avançada als temps en aquesta parcel•la. Va establir la gimnàstica i el treball físic com a pauta de treball en els seus equips de futbol en una època on era poc habitual. “Li donava una gran importància a la preparació física. Fins i tot venien jugadors de fora a entrenar amb ell. Kubala era un habitual”, recorda Josep Badia sobre el mètode de treball de “Cada”.
“Va ser un entrenador que va marcar una època”, explica Antonio Navarro. Encara que per sobre del seu mètode de treball, els seus exjugadors recorden múltiples detalls de la seva qualitat humana, dels detalls que tenia amb ells, de la relació personal que va establir amb els seus futbolistes. Expliquen mil i una anècdotes, totes etiquetades a la memòria col·lectiva.
La muntanya era una altra de les seves grans passions. “Fomentava les sortides a la muntanya. Molts de nosaltres l’havíem acompanyat en les seves excursions”, explica Marcelino Morales.
