Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
No és habitual avui dia, enmig del tràfec de la vida actual, enmig de les presses, de les distraccions o dels sorolls en què vivim immersos, mirar cap al cel.
I no ho és, especialment per als que vivim a les ciutats o pobles grans, no és habitual això de mirar el cel, alçar els ulls enlaire i contemplar el cel. Però tots, quan ho fem, ens sentim impregnats d’un sentiment d’admiració. La seva immensitat, la seva bellesa, la suavitat, la varietat de tonalitats del seu color blau, i la varietat dels núvols que formen figures capritxoses ens causa admiració.
I és que mirar el cel ens eleva l’esperit i omple els nostres desitjos d’immensitat, de bellesa i de pau. I una cosa encara menys habitual avui, de vegades ens fa pensar en el més enllà. Més enllà del que veiem aquí a la terra, més enllà del que capten els nostres sentits. No oblidem que Jesús també ens va ensenyar a adreçar-nos a Déu dient: “Pare nostre que esteu en el cel…”(Mt 6, 9).
Celebrem avui la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Llegim en el llibre dels Fets dels Apòstols que “quan hagué dit això, s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant el cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: ‘Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel’” (Fets 1,9-11).
Aquesta festa d’avui ens recorda que Jesús, el Fill de Déu, va venir al món fet home per tornar un dia al seu Pare com a Fill de Déu i com a home, i per portar-nos a nosaltres amb ell. Els apòstols, mirant el cel, veien com se n’anava; nosaltres mirem molt a terra, i no hi pensem gaire, ni en parlem, gaire del cel. No pensem gaire que aquí tot és fugisser i transitori. Que ell, Jesús, va tornar al cel perquè nosaltres també poguéssim anar-hi per estar amb ell.
A l’evangeli de Sant Joan Jesús afirma: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic” (Jn 14, 2-3).
Segur que ens farà bé pensar que aquest món no és el nostre destí definitiu, i pensar més sovint en el cel per relativitzar els nostres problemes, les rivalitats i les divisions d’aquí a la terra. No ens anirà malament recordar que Jesús va pujar al cel perquè nosaltres poguéssim viure un dia allà amb ell. Si és que hi volem anar, és clar, perquè això depèn de nosaltres.
